Relació entre l'or i la plata: 1810-1910

En aquest gràfic podem observar la relació existent entre el valor de l'or i la plata entre 1810-1910. Gairebé tots els països europeus tenien un sistema monetari bimetal·lic (or i plata), excepte GB que des de 1816 era monometal·lic (or). A partir de 1870 podem veure com el gràfic es dispara perquè les principals potències comercials es van passar al sistema monometàlic or. Els principals factors van ser:

1. Descobriment de noves mines de plata: es milloren tècniques per adquirir plata i això provoca l'augment de les quantitats de plata, seguit d'un ensorrament del preu de la plata. Això podia comportar problemes en els països bimetal·lics perquè el valor dels metalls preciosos ha de ser igual o semblant al valor que tenen en el mercat internacional, és a dir, s'ha de complir la llei de Gresham.
2. Difusió del diner bancari: com més es difonia l'ús dels bitllets menys moneda en circulació, i menys plata es necessitava per les monedes. No calia disposar de plata i or, amb un era suficient (or).
3. Paper de la lliura anglesa en el comerç internacional: les relacions internacionals estaven controlades per GB i el seu patró or.
4. Alemanya s'incorpora al patró or: guanya una guerra a França i aquest li ha de pagar molt or, Alemanya estava en el patró plata i es passa a l'or i ven la plata en el mercat internacional fet que comporta encara més que s'enfonsi el preu de la plata.

Gràfics

- Al primer gràfic podem observar com a partir de 1914 el franc i la lliura comencen a devaluar-se. Això passa ja que van patir guerres. A partir de 1923, el franc continua devaluant-se, mentre la lliura comença a ressorgir. Ressorgeix ja que els bancs anglesos, per a que la moneda fos forta, apliquen polítiques econòmiques deflacionistes.

- Al segon gràfic, podem observar la inflació que hi ha a França en comparació amb GB. Tot just el 1918, al haver sortir d'una guerra, és quan més es nota la devaluació de la moneda, la qual cosa provoca més inflació.

- Al tercer gràfic, observem els preus en dòlars entre 1913 i 1929 que tenen GB i França al mercat internacional. És el mateix concepte que el gràfic anterior, els preus francesos són més baixos en comparació amb els anglesos.

- Al quart gràfic, observem el volum d'exportacions. El 1918 les exportacions franceses i britàniques augmenten. Les exportacions franceses són molt superiors a les britàniques ja que la seva moneda està depreciada i això incentiva el comerç exterior.

Aquestes polítiques van tenir efectes socials i econòmics:

• A GB: a GB, s'aplica una política deflacionista. Això consisteix en reduir el crèdit i augmentar els impostos, amb la intenció de reduir el consum, la qual cosa causa uns efectes econòmics. Es redueix l'inversió, la qual cosa causa una deflació. Llavors es redueixen les prestacions socials i augmenta l'atur, la qual cosa crea un conflicte social.
• A França: França queda destrossada per la guerra. Llavors la moneda es devalua i creix l'inflació. Això causa que es recuperi el teixit internacional, i s'exporta més. Tenen més entrada d'or i superàvit a la balança de pagaments.

Producció, productivitat i salaris a EEUU

Al gràfic podem observar com fins a 1921 el producte industrial i el producte hora/persona disminueix, però a partir de 1921 comença a créixer. Els salaris creixen durant tots els anys 20. Als anys 30, EEUU fa sofrir una gran crisi. Això és causat per diversos motius.

Hi va haver una superproducció per part dels campesins. Els productors van haver de fer front a la caiguda del consum interior i a la competència internacional. Al haver-hi un major estat de benestar, es podia comprar altres productes que no fos el pa. La recuperació d'Europa va fer que hi hagués millors preus a l'exterior, i les exportacions es van reduir.

La millora de la productivitat permetia un augment als preus, la qual cosa permetia un augment als salaris i per tant un augment al benestar. El problema era que molts pagesos, endeutats i hipotecats, no aconseguien cobrir les seves despeses, ja que al tenir altres competidors, no venien prou. Llavors, ells pensaven que el nivell de preus es mantindria constant, van invertir en maquinària i tecnologia per modernitzar les seves explotacions. Amb la baixada de preus, no podien pagar els seus crèdits, i s'arruïnaven.

La indústria també va tenir un augment de productivitat tal com podem observar al gràfic. El sentiment era de millora en el nivell de vida, ja que els preus eren baixos però els salaris continuaven augmentant, tal com podem observar al gràfic. A partir de 1928 els salaris van començar a baixar ja que no aconseguien vendre, i si ho feien era a un preu molt baix. Les famílies estaven endeutades i no podien fer front als crèdits. Els empresaris van optar per paralitzar les inversions.

La borsa creixia de manera espectacular a causa de l'especulació, sense considerar la situació de l'economia. La crisi comença amb el crack de la borsa a l'any 1929.

Relació entre preus aliments i taxes

En aquest quadre podem observar l'evolució de la crisi de subsistència entre l'any 1692 i 1695 a Meulan, una crisi en la qual com més pugen els preus dels aliments més pugen les taxes de mortalitat, sobretot la mortalitat infantil. La mortalitat condiciona el creixement de la població. En la crisi de subsistència un 25% de la població moria entre 1-5 anys i un 50% no arribava als 20 anys. La mortalitat a més era molt irregular, amb pautes freqüents de mortalitat extraordinària a causa d'epidèmies i secundàriament de fams i guerres. D'un any per l'altre, el nombre de morts podia fàcilment doblar-se o triplicar-se. Com a resultat d'això la població creixia amb dents de serra: l'excedent de naixements respecte defuncions acumulat durant un cert temps desapareixia de cop per culpa la mortalitat. La població per tant, creixia a curt termini, però s'estancava o creixia molt lentament a llarg termini.

Fases d'expansió i contracció demogràfiques

Característiques bàsiques:

• Elevada taxa de natalitat
• Elevada taxa de mortalitat (mortalitat infantil, deficiències higièniques, mala nutrició, guerres i difusió de malalties infeccioses, epidèmies i crisis de mortalitat, crisis de subsistències, reduïda esperança de vida)

Això provoca que la població creixi molt poc a poc. Tindria un creixement amb dents de serra.

Model Malthus

La població va creixent (necessitat d'aliments fixe 'sostre malthusià') més s'apropa al mínim de subsistència. Per tant el nivell de vida disminueix (baixa els ingressos renta per càpita). Per tant, es pot optar per utilitzar frens de tipus preventius (incrementar l'edat de matrimoni de les dones, tenir menys fills per parella, casar-se més tard... 'X' a 'C'). És millor que quan s'arriba al mínim de subsistència.

El gràfic reflecteix la productivitat de l'agricultura creix més en GB i Holanda a causa de

En els Països Baixos:

• Aprofitament d'una part del guaret per conrear lleguminoses o prats artificials
• Augmentar la superfície conreada sense augmentar superfície posseïda
• Mantenir més animals i obtenir més fems
• Augment inversió de capitals i treball

En GB:

• Introducció rotació de conreus, amb la inclusió de lleguminoses i ferratges: augment de la fertilitat i disminució del guaret
• Selecció de llavors i animals productors
• Inversió de capitals en la millora dels camps
• L'explotació convertible molt vinculada al mercat (augmenta preu cereals, plantem més cereals / augmenta preu carn, tindrem més animals)
• El procés d'enclosure o 'tancament de camps': s'inverteix més per obtenir més capital.

Comerç Europeu amb Àsia

En aquest gràfic mostra l'estructura del comerç colonial holandès amb Àsia. Està situat entre 1648 i 1780 i es pot observar la descripció gràfica dels productes intercanviats entre Àsia i Europa.

Com es pot veure en el gràfic, en el primer període (1648-1650), podem veure la importància del pebre i espècies (conserva aliments) tot i que era un producte de demanda inelàstica. En canvi, en la segona (1698-1700) i tercera (1778-1780) etapa, es pot veure com el pebre es va substituint per altres espècies com el te, cafè i tèxtil, és a dir, productes de demanda elàstica. En aquestes dues etapes cal observar la importància del te i del tèxtil, tot destacant el te, un dels productes més importants de l'època.

El comerç Europeu amb Àsia, està industrialitzat primer pels Holandesos i anglesos destaca pel control indirecte (de comerç de producte inelàstica a comerç de productes elàstics) de la producció s'obté a través de la pressió que es fa sobre els governants per a que paguin 'una protecció', aquests es duen obligats a incrementar els impostos, per tal de poder pagar els impostos, s'han de vincular més al mercat (vendre part del seu excedent en el mercat), el mercat està controlat per aquests europeus que indirectament poden determinar l'especialització agrària de la zona.