Relació entre nivell educatiu i tècniques de cerca de feina

Anàlisi de la relació entre nivell educatiu i cerca de feina

Una de les hipòtesis de les quals partíem als inicis del nostre treball era veure si estava relacionada la tècnica de recerca de feina amb el nivell educatiu. Existint una relació de dependència entre aquestes dues variables¹, així el nivell educatiu influeix en la tècnica de recerca de feina.

Hipòtesis específiques i metodologia

Com a hipòtesis específiques, partim del fet que, com més alt sigui el nivell d’estudis, esperem que la tècnica que utilitzi l’enquestat sigui més formal, com l’elaboració de currículums i guanyar oposicions; i, a l’inrevés, com més inferior sigui la formació de l’enquestat, també més informal serà la tècnica utilitzada, com per exemple, els contactes amb amics i familiars.

De forma global, hem d’observar si podem concloure i acceptar la nostra hipòtesi general que plantejàvem; és a dir, si existeix associació entre aquestes dues variables. Per a tal fet, disposem de l’índex global² khi-quadrat (χ²) i els propis de la natura d’aquest creuament. En aquest cas, concloem que hi ha relació entre aquestes dues variables³.

Resultats de l'estadístic d'associació

Completarem aquesta afirmació amb l’índex global Coeficient d’incertesa, adequat per a quan ambdues variables són nominals i la hipòtesi que s’ha establert és de tipus asimètric. En aquest cas, tenint en compte que la relació és significativa, aquesta és molt dèbil⁴. Així, aquest estadístic d’associació global ens informa que, coneixent els diferents nivells d’estudi (categories de la variable independent), reduïm en un 0,06 (6%) l’error de pronosticar les diferents tècniques de cerca de feina (categories de la variable dependent)⁵.

Anàlisi detallada de les tècniques utilitzades

Tot i que hem conclòs que hi ha relació entre les dues variables que hem exposat, encara que dèbil, veurem com es configura aquesta relació de forma més específica. Per a tal propòsit, comprovarem les hipòtesis específiques i observarem els resultats de la taula:

• Amics i contactes: Utilitzats pel 53,6% de les persones entrevistades.
• Enviament de currículums: 13,7%.
• Creació d’empresa familiar: 8,8%.
• Guanyar una oposició: 8,7%.
• Crear una empresa pròpia: 8,3%.

La resta d’opcions no tenen gairebé representació. Però, si bé en general un 53,6% dels enquestats diu que utilitza els contactes i les amistats per a trobar feina, aquest percentatge augmenta en aquells que tenen un nivell educatiu baix (menys que primaris, fins a un 67,2%; i EGB, fins a un 63,2%), i succeeix el contrari en les persones amb un nivell educatiu més alt, especialment els universitaris, on descendeix fins a un 19,8%⁶. Aquells qui tenen estudis secundaris no s’interpreten, ja que la relació no és estadísticament significativa⁷.

Pel que fa a aquells qui envien el currículum, que representen un 13,7% del total de la mostra, quan comprovem la influència del nivell d’estudis s’aprecien també diferències. Aquest percentatge s’eleva fins a un 25,2% en el cas dels que tenen estudis universitaris, i disminueix, encara que lleugerament, en el cas dels estudis de més baix nivell (fins a un 10,2%). Cal notar també que, en el cas d’aquells que tenen estudis molt baixos i secundaris, tampoc s’interpreta en tractar-se d’una relació no estadísticament significativa.

Per últim, voldríem destacar que en el cas d’aquells qui opten per guanyar una oposició (8,7% del total), aquest percentatge varia enormement: s’eleva fins a un 31,3% en el cas dels universitaris i, en canvi, disminueix amb rotunditat en aquells que tenen estudis de nivell inferior, com els que tenen menys que estudis primaris (0,8%) i EGB (3,6%)⁸.

Conclusions de l'estudi

Confirmant-se, per tant, les nostres hipòtesis específiques. En conclusió, hem de dir que la tècnica de recerca de l’ocupació es veu influïda pel nivell d’estudis, tot i que aquesta relació és dèbil. En canvi, però, hem de dir que, a nivell d’hipòtesis específiques, sí que es comprova que hi ha una relació més intensa entre diferents categories de resposta, accentuant-se diferències entre concrets nivells educatius i concretes tècniques de cerca de feina. Així, els de més alt nivell educatiu opten per tècniques de recerca de feina més formals, com els currículums i el guanyar una oposició, i els de nivells inferiors es troben més concentrats en aquelles tècniques més informals, com els contactes i els amics.

Notes al peu i referències estadístiques

¹ Aquesta hipòtesi general és de tipus asimètrica, ja que la variable dependent és la tècnica de recerca d’ocupació i la variable independent, aquella que pretenem demostrar que influeix, és el nivell educatiu. La natura de les variables especificades a la hipòtesi general és nominal, ja que la variable dependent és de tipus nominal i la variable independent és ordinal.

² Per comprovar si existeix relació a nivell global, disposem de l’índex global χ² i dels propis de la natura d’aquest creuament (nominals asimètrics). La hipòtesi nul·la ens diu que no hi ha relació entre aquestes dues variables; per tant, per rebutjar-la, el nivell de significació hauria de ser igual o inferior al 5%.

³ Com que estem davant d’un nivell de significació del khi-quadrat de 0,000, es pot afirmar que es tracta d’una relació significativa, ja que la hipòtesi nul·la planteja que ambdues variables no estan relacionades i, en canvi, la hipòtesi alternativa sí. En aquest cas, en tractar-se d’un nivell de significació inferior al 5%, podem acceptar aquesta darrera hipòtesi.

⁴ El nivell de significació del Coeficient d’incertesa és inferior al 5%; per tant, s’accepta la hipòtesi alternativa que ens confirma l’existència d’associació entre ambdues variables. Pel que fa a la intensitat de la relació, aquesta és molt dèbil, ja que té un valor de 0,06, acostant-se més a la inexistència de relació (valor 0).

⁵ Hem escollit aquest estadístic d’associació global, però hauríem pogut escollir-ne altres com el coeficient lambda o el coeficient tau.

⁶ Per a comprovar les hipòtesis específiques, es posa en relació el percentatge marginal total fila amb el percentatge de la variable independent (columna), en aquest cas, el nivell educatiu. A més, ja només s’analitzen aquelles caselles que són estadísticament significatives. Aquesta decisió es pren tenint en consideració el residual estandarditzat i ajustat; és a dir, residus alterats estadísticament per tal que segueixin una distribució normal basada en un interval de confiança del 95% i amb un nivell de significació del 5%. La decisió per saber si la relació entre dues categories de resposta és estadísticament significativa s’estableix sabent si el valor del residual tipificat i ajustat és superior a ± 1,96.

⁷ El valor residual estandarditzat i ajustat és inferior a ± 1,96, concretament, un -1,5 i -1,8.

⁸ Cal reiterar un altre cop que, en aquells que tenen estudis secundaris, no s’interpreta la seva relació envers guanyar una oposició, ja que no és estadísticament significativa.