Relació Família-Escola: Capital Cultural i Mobilitat Social
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,07 KB
Relació Família-Escola: Classe Social i Estatus
Un punt de partida clau en la relació família-escola és la classe social, que condiciona significativament la trajectòria escolar dels infants. L'estructura jeràrquica és present en totes les societats humanes. La posició que un actor social ocupa dins aquesta estructura jeràrquica rep el nom d'estatus, el qual determina la prioritat d'accés als recursos necessaris per a la supervivència i el benestar.
La posició determinada pel naixement s'anomena estatus adscrit, mentre que la posició que una persona aconsegueix gràcies a la seva activitat, capacitat o esforç al llarg de la vida s'anomena estatus adquirit. El canvi de classe social com a conseqüència de l'adquisició d'un nou estatus s'anomena mobilitat social.
La Teoria del Capital Cultural de Bourdieu
Pierre Bourdieu va observar que el sistema escolar "no dóna el que promet, ja que no posa els mitjans per aconseguir la igualtat d'oportunitats que proclama ni per formar els estudiants per a les professions per a les quals suposadament els prepara". Segons Bourdieu, el sistema escolar reforça i "certifica" les desigualtats socials prèvies dels estudiants.
Mecanismes d'Influència Marxista
Els mecanismes amb afinitats amb plantejaments marxistes principals són el llenguatge i la cultura escolar, i la cultura del medi social d'origen. La cultura escolar és afí al llenguatge i la cultura de les classes mitjanes i altes. Les expectatives de les classes altes són que els seus fills vagin a la universitat, mentre que per a les classes populars la universitat és un fet extraordinari. Per a les classes populars, la distància entre la seva cultura i la cultura escolar creixeria a mesura que avancen els nivells educatius, podent-se entendre com un procés d'aculturació.
Violència Simbòlica i Capital Cultural
Segons Bourdieu, aquest procés és un acte de violència simbòlica, entesa com una imposició cultural de significacions que es presenta com a legítima i que amaga les relacions de força sobre les quals es fonamenta. El sistema escolar exerciria la violència simbòlica a través dels continguts que imposa, en la manera d'imposar-los i d'avaluar-los.
Concepte de Capital Cultural
Bourdieu entén per "capital" els recursos que es posen en joc per obtenir beneficis a llarg termini. Hi ha diferents "capitals" en funció del camp social on es vulgui "invertir". Entenem el "camp social" com un mercat de béns simbòlics o materials on el capital que s'empra és el que pot optimitzar les condicions inicials per poder progressar.
El capital cultural són tots els recursos de naturalesa intangible que només es poden aconseguir aprehentant determinades significacions. Dins el capital cultural hi ha tres estats:
1. Estat Incorporat
Suposa un treball d'inculcació i assimilació que consumeix temps i energia. La feina d'adquisició de capital cultural és una feina del "subjecte" sobre si mateix; una adquisició que transforma el ser, una "propietat feta cos" que es converteix en una part integrant de la "persona". El capital cultural presenta un alt grau d'encobriment, per la qual cosa està predisposat a funcionar com a "capital simbòlic", capital desconegut i reconegut. Aquest procés d'interiorització cultural és un sistema de disposicions constituïdes per un conjunt de principis simples que funcionen com esquemes de classificació amb els quals percebem i interpretem la realitat. És un procés d'assimilació de creences que afecten les condicions materials de l'existència.
2. Estat Objectivat
Els béns culturals intangibles, per ser funcionals i operatius en l'àmbit social, han de transformar-se en béns tangibles i quantificables. Així, els béns culturals passen a ser, en principi, objecte de l'apropiació material que suposa el capital econòmic, a més de l'apropiació simbòlica que suposa el capital cultural.
3. Estat Institucionalitzat
És el reconeixement institucional del capital cultural objectivat. Ofereix un valor constant i garantit jurídicament, adquirit amb els títols acadèmics i educatius.