Relació Cos-Ànima: Teories Filosòfiques i Neurociència

Cos i Ànima: Debat Històric

Cos i ànima: La relació ànima-cos ha estat una de les qüestions més debatudes. El terme es refereix a un òrgan del sistema nerviós i a una altra dimensió que tenim les persones.

Cervell i Ment: Investigacions i Creences

• Els avenços de la intel·ligència artificial comparen el cervell humà amb un ordinador potentíssim.
• L'enginyeria genètica està obrint la possibilitat de modificar la informació que contenen les cèl·lules embrionàries.
• Les diferents creences religioses segueixen fent que ens preguntem si és possible l'existència d'una ànima.

Teories sobre el Cervell i la Ment

Les teories sobre la relació cervell-ment es poden dividir en tres grups:

1. Les que expliquen el psique humà com una conseqüència del cervell: monismes materialistes.
2. Les que afirmen que l'ésser humà posseeix un principi extracorporal i immaterial: dualistes.
3. Les que entenen anar més enllà de les explicacions materialistes i dualistes.

Teories Monistes Materialistes

Un bon nombre de filòsofs i científics consideren que els processos mentals s'expliquen per la base material localitzada en el cervell. Algunes variants són:

Materialisme Fiscalista

Afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics. Els qui s'hi oposen l'anomenen així per subratllar que s'està cometent una simplificació. Una altra forma de fiscalisme és el materialisme cibernètic, segons el qual el cervell no és sinó un ordinador complicat, cosa que permet afirmar que l'ésser humà és un [contingut no especificat].

Materialisme Emergentista

Altres investigadors consideren que allò que és mental no es redueix a allò que és físic, però sí que emergeix evolutivament del que és físic. Per a ells, només existeix una substància: la matèria.

Teories Dualistes

Segons aquestes teories, l'ésser humà és compost de dos elements que podem anomenar cos i ànima.

Dualisme Platònic

Per a Plató, l'ésser humà està compost de cos i ànima, però aquesta unió és un simple accident. En realitat, l'ànima és immortal i immaterial i ja existia abans d'unir-se al cos. El cos és un principi vital que manté el cos viu i en moviment; és material i mortal, una presó en què l'ànima està tancada durant aquesta vida.

Hilemorfisme

Aristòtil manté que l'ànima i el cos són dos principis complementaris i inseparables. Aquest és un dualisme especial, ja que distingeix dos principis substancials. La matèria (hyle) no pot existir sense una forma (morphé) determinada, d'aquí el nom. El cos és la base material i l'ànima és la forma substancial de l'ésser humà.

Dualisme Cartesià

Descartes va mantenir un dualisme radical a partir dels coneixements científics i d'una confiança absoluta en la capacitat de la raó humana. Descartes afirma que l'ésser humà està compost per la unió de dues substàncies completament diferents: el cos (substància extensa) i l'ànima (substància pensant).

Dualisme Interaccionista (Eccles)

Eccles manté les següents idees:

• Ment i cervell són dues realitats diferents.
• Hi ha fets que reclamen una ment autoconscient.
• El cervell per si sol és insuficient.

Més enllà del Monisme i Dualisme

Interaccionisme Emergentista (Popper)

Popper afirma l'existència d'actes mentals, amb la qual cosa s'apropa al dualisme. Sosté que no tot el que és real ha de ser material, sinó que també són reals aquelles entitats que poden interactuar amb realitats materials. Per a Popper existeixen tres mons que interactuen amb realitats materials:

• M1: format pels cossos físics.
• M2: el dels estats mentals.
• M3: format pel conjunt dels productes de la ment humana.

Estructuralisme (Entralgo)

L'estructuralisme és la teoria que defensa Entralgo, segons la qual el concepte és més adequat que el [terme no especificat] per descriure la relació entre allò que és físic i allò que és mental.

Seqüència Conceptual: Ànima > Órgan > Relació Ànima-Cos