Els Reis Catòlics: Política, Inquisició i l'Expansió a Amèrica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,49 KB
Política Social i Religiosa dels Reis Catòlics
La Recerca de la Uniformitat Religiosa
Dins el desig de control a què aspirava la monarquia hi havia la uniformitat religiosa. Sovint, els dissidents religiosos eren també vistos com a dissidents polítics. La recerca d’aquesta uniformitat comportà l’expulsió de dos grups dinàmics i importants fins llavors en la vida de les terres hispàniques: els jueus i els musulmans.
L'Expulsió dels Jueus (1492)
De fet, el territori peninsular (*Sefarad*) havia estat fins aquell moment un refugi per als jueus, expulsats de la major part dels països d’Europa. Constituïen un grup molt dinàmic social i econòmicament, i els seus metges eren reconeguts. Molts es convertiren al cristianisme per por a la persecució o a la marginació; eren els anomenats *conversos*.
Però aquests conversos eren sospitosos moltes vegades de continuar practicant la seva religió en secret, i a ells anava adreçat principalment el tribunal de la Inquisició. La creença que estaven influïts pels jueus no conversos va pesar en la decisió d’expulsar aquests darrers. L’any 1492, els Reis Catòlics decreten l’expulsió dels jueus de tots els seus dominis, donant-los un breu termini per a la seva marxa i perdent la immensa majoria dels seus béns. A banda del problema humanitari, l’expulsió dels jueus va constituir un cop social i econòmic.
L'Expulsió dels Musulmans
Després de la capitulació de Granada, els musulmans hispànics estaven autoritzats a conservar la seva religió, llengua i costums. Aquest acord no es va respectar, i foren obligats a escollir entre:
- Batejar-se i abandonar la seva llengua i usos.
- Abandonar el territori.
Això afectà també els *mudèjars* que hi havia als regnes des de feia temps. Molts es convertiren a la força, i altres es van veure obligats a emigrar al nord d’Àfrica.
Descobriment i Conquesta d’Amèrica
El Primer Viatge de Colom i el Repartiment del Món
El 3 d’agost de 1492, Colom partí amb tres naus (*Pinta*, *Niña*, *Santa Maria*), fent escala a les Canàries. Després de diverses vicissituds, el 12 d’octubre arribà a una illa que ell anomenà *La Hispaniola*. Colom realitzà encara tres viatges més, i arribà a la costa nord de Sud-amèrica. Morí pensant que havia arribat a les Índies.
Pel Tractat de Tordesillas, s’acceptava la divisió del món que havia fet el papa valencià Alexandre VI, atorgant a la Corona de Castella les terres que es descobrissin a l’oest, mentre que l’est seria per a Portugal.
Causes de l'Emigració i Grans Conquestes
La descoberta impulsà l’emigració cap a les noves terres, sobretot de fills segons de la petita noblesa, desposseïts de l’herència per la llei del *mayorazgo* o hereus empobrits i ansiosos per reproduir en el Nou Món el sistema feudal i acaparar riqueses.
Així, Hernán Cortés, encara amb pocs homes, acabà amb l’*Imperi Asteca*, i Francisco Pizarro, amb menys de mil homes i superant grans serralades, destruí l’*Imperi Inca* (situat a l’actual Perú). Aquestes conquestes no estigueren exemptes d’episodis de crueltat.
Altres exploradors destacats foren:
- Cabeza de Vaca: explorà Florida, Texas i Califòrnia.
- Orellana: recorregué el riu Amazones.
- Almagro: s'apoderà de Xile.
Organització Territorial i Explotació Indígena
Els reis volien evitar la formació de feus al Nou Món, així que sempre conservaren el control del territori. Es va reproduir el sistema de municipis i es crearen els *virregnats*, amb un virrei com a màxim poder i representant del monarca. La implantació del cristianisme era la gran tasca a realitzar, fet que impulsà la vinguda de frares pertanyents als ordres mendicants.
Isabel prohibí l’esclavització d’indis, però finalment s’adoptà un sistema que no deixaria de produir grans abusos: la *encomienda*. A l’hora de la veritat, la *encomienda* va derivar sovint cap a una esclavització. Els abusos foren denunciats per frares com Bartolomé de las Casas a la seva obra *Breve descripción de la destrucción de Indias*. La Corona intentà frenar els maltractaments, però l’explotació dels indígenes no es va aturar fins que arribaren esclaus africans.