Reis Catòlics: Expansió Territorial i Govern

Incorporacions de Granada, Navarra, Canàries, Rosselló, Cerdanya i Itàlia

La política exterior dels Reis Catòlics era comuna als dos regnes i cercava tres objectius:

1. Acabar amb la Reconquesta: per això s'incorpora Granada.
2. Intent d'unió peninsular: per això integraren Navarra i intentaren la unió amb Portugal mitjançant la política matrimonial. Casaren Isabel amb Manuel, l'Afortunat, rei de Portugal. Isabel morí al part, però nasqué Miquel, hereu de les tres corones. Però aquest va morir als dos anys i no es va produir la unió amb Portugal.
3. Aïllament de França: feren servir també la política matrimonial. Joana es va casar amb l'hereu dels Habsburg, Felip el Bell, i educaren el seu fill Carles I d'Espanya i V d'Alemanya per heretar els territoris dels Habsburg. I Caterina d'Aragó es casà amb el rei d'Anglaterra, Enric VIII.

Territoris incorporats pels Reis Catòlics

Granada

El 1492 s'inicià la conquesta i va ser considerada com a croada pel Papa Sixt IV.

Navarra

La població navarresa estava dividida entre els partidaris de la incorporació a França. L'any 1512 les tropes castellanes dirigides pel regent Ferran el Catòlic ocuparen Navarra.

Canàries

La conquesta era una aspiració dels comerciants andalusos. Els Reis Catòlics conqueriren Canàries i finalitzà amb l'ocupació de Tenerife l'any 1500.

Rosselló i Cerdanya

Territoris catalans que s'havien perdut a favor de França amb Joan II. L'any 1493, mitjançant el tractat de Barcelona, Ferran el Catòlic recuperà els territoris.

Itàlia

Espanya i França es disputaven el sud d'Itàlia. Les tropes espanyoles eren dirigides per Gonzalo Fernández de Còrdova, el Gran Capità. Espanya incorporà la meitat sud d'Itàlia. El Gran Capità era un gran estratega i va ser el creador dels terços espanyols que dominaren Europa durant 150 anys, fins al 1643.

El sistema de govern dels Reis Catòlics

Els Reis Catòlics inauguraren una nova forma de governar que rep el nom de monarquia autoritària. Els Reis Catòlics aconseguiran molt més poder que els reis de l'Edat Mitjana.

Instruments de la monarquia autoritària

• Exèrcit permanent i professional.
• Burocràcia: En temps dels Reis Catòlics, hi haurà relacions diplomàtiques amb els principals regnes europeus.

Reforçament de l'autoritarisme

• Lleis de Toro de 1515: Mitjançant aquestes, la monarquia va concedir el “mayorazgo” a la noblesa castellana a canvi de la seva no-introducció en la política del regne.
• Sentència arbitral de Guadalupe de l'any 1486: donada per Ferran el Catòlic, donà la raó als camperols i suprimí els “sis mals usos” catalans.
• Els Reis Catòlics tindran controlada l'Església espanyola.
• Incorporaren a la monarquia els “maestrazgos” de les ordres militars: Santiago, Calatrava, Alcántara i Montesa.
• Els Reis Catòlics crearan la Santa Hermandad, un cos de policia per a l'ordre públic.
• Crearen a Castella la figura del corregidor, funcionari que supervisava les tasques dels batlles.
• Els Reis Catòlics creen la Inquisició espanyola per als delictes contra la religió. En ocasions, els Reis Catòlics utilitzaren la Inquisició amb fins polítics.
• Creació de les cancelleries per a l'administració de la justícia.
• Creació del sistema de consells.

Els consells

Els Reis Catòlics crearen una nova administració: els consells, que els ajudaven a governar. N'hi havia dos tipus:

• Consells territorials: Consell de Castella, Consell d'Aragó i el de Navarra. Amb el seu successor se'n crearen d'altres.
• Consells generals: Consell de Croada, Consell de les Ordres Militars, Consell de la Santa Hermandad, el Consell de la Inquisició.