Els Reis Catòlics i la Crisi de la Monarquia Hispànica

Els Reis Catòlics i la Monarquia Hispànica

El 1469 es van casar la reina Isabel i Ferran, els Reis Catòlics. Aquests dos cosins van governar els regnes de Castella i d'Aragó. Després d'uns anys, aquests dos regnes van formar la Monarquia Hispànica, que va ser la potència més poderosa d'Europa. La Monarquia Hispànica no va unir els dos regnes en un sol estat, sinó que va ser una unió dinàstica. Castella es va convertir en el centre de la Monarquia Hispànica, ja que era el regne més gran, més poblat i més pròsper. Els Reis Catòlics van obligar tots els habitants del regne a convertir-se al cristianisme, i els musulmans i els jueus que no es convertien eren expulsats del regne. La Monarquia Hispànica va augmentar considerablement els seus territoris. Els Reis Catòlics van casar la seva filla, Joana, amb Felip, l'hereu de la corona austríaca. El 1580, Felip II va incorporar el regne de Portugal. Com que tots els territoris de Portugal van passar a ser de la Monarquia Hispànica, també ho van fer els seus enemics, com l'Imperi Turc, els anglesos i els francesos.

Crisi de la Monarquia Hispànica

El poder polític, econòmic i militar de la Monarquia Hispànica es va mantenir, tot i que amb dificultats, durant el regnat de Felip. Però a partir del 1630, un conjunt de fets van conduir la Monarquia Hispànica a una forta crisi, la qual li va suposar perdre totes les possessions europees, de manera que al segle XVIII ja només mantenia les possessions americanes. Aquestes crisis van ser degudes a l'arribada de la pesta i d'altres malalties, les quals van suposar el despoblament de Castella (zona d'on els monarques obtenien recursos), i per altra banda, l'arribada d'or i plata d'Amèrica s'havia reduït a causa de l'esgotament de les mines i els successius atacs pirates a les flotes que portaven aquest metall. Davant la manca de recursos, van decidir pujar els impostos sobre Castella, la qual cosa va suposar l'enfonsament de l'economia. I si això no era suficient, cal afegir que durant el segle XVII els catalans van haver de conviure amb pirates i bandolers, els quals, a part d'afectar la seva seguretat, agreujaven la crisi economicosocial del país. Finalment, els monarques hispànics van utilitzar l'exèrcit per lluitar contra el vandalisme, el qual va anar desapareixent, però això es va transformar en un altre problema: la presència de soldats hispànics a Catalunya.

Des dels inicis del segle XVII, les relacions entre la Monarquia Hispànica i les institucions catalanes van anar empitjorant progressivament.

L'Art Barroc a la Monarquia Hispànica

Pel que fa a l'art, la pintura barroca n'ocupa una part important, tot i ser una mica diferent de la pintura barroca de la resta d'Europa, ja que els pintors hispànics s'interessaven per la llum, la representació de l'espai i pel moviment, a banda que eren molt realistes i predominaven sobretot les obres de temàtica religiosa. El pintor hispànic més destacable de l'època va ser Velázquez, tot i que Ribera, Murillo i Zurbarán també van ser importants, tot i que no arribaven al nivell de Velázquez.