El Rei i les Corts Generals en la Constitució Espanyola

1. El Rei

1.1. La Monarquia Parlamentària

La Constitució Espanyola de 1978 configura un sistema de Monarquia Parlamentària, on el Rei és el Cap de l'Estat, però les seves funcions estan limitades per la Constitució i sotmeses al control de les Corts Generals.

1.2. Naturalesa Jurídica del Rei

El Rei és un òrgan constitucional de l'Estat, integrat en l'estructura de l'Estat i sotmès a la Constitució (art .56.3 CE).

1.3. La irresponsabilitat del Rei i la contrasignatura

1.3.1. Irresponsabilitat

Excepció a la regla general que tots els poders públics són responsables (Art 9.3 CE). El Rei no és responsable de les seves actuacions.

1.3.2. No-responsabilitat. La contrasignatura

Per garantir aquesta responsabilitat, l'art 56.3 CE regula la institució del ''refrendo'' o ''contrasignatura''.

1.4. Refrendo

Acte en virtut del qual una autoritat de l'Estat es fa responsable dels actes del monarca. Pot ser:

• Expressa: quan en els actes formals s'explicita amb una signatura al costat de la signatura del monarca.
• Tàcita o implícita: amb la simple presència del monarca al costat. No hi ha projecció normal en paper.

1.5. Subjectes legitimats per a contrasignar

Art. 64.1 CE: llista tancada

• Membres del govern: president o ministres.
• Excepcionalment: president del Congrés dels Diputats en determinats casos:
  • Proposta de candidat a la presidència del govern, sigui per celebració d'eleccions generals (art 99 CE), sigui perquè les Corts han retirat la confiança (art 114 CE).
  • Dissolució de les Corts i posterior celebració d'eleccions (art 99.5 CE).

1.5.1. Efectes de la contrasignatura

• Dóna validesa a l'acte reial (art 56.3 CE). Nota: no significa que la participació de l'òrgan sigui un element essencial en el contingut de l'acte reial. El subjecte que contrasigna es limita a respondre de l'adequació formal de l'acte del monarca a l'ordenament constitucional (la seva intervenció no determina el contingut de l'acte).
• Acte que trasllada la responsabilitat del rei a l'òrgan que el contrasigna (art. 64.2 CE). Objectiu: sotmetre els actes a control polític i jurídic.

1.6. Funcions i atributs del Rei

Art 56.1. Art 62. Art 63. ← articles que determinen les funcions del monarca.

• Funcions: defineixen la naturalesa d'aquest òrgan constitucional, símbol d'unitat i permanència de l'Estat + moderador del funcionament de les institucions. Art 56.1 CE.
• Atribucions: articles 62 i 63 CE.

2. Les Corts Generals

El Parlament a Espanya rep el nom de les Corts Generals i està format pel Congrés dels Diputats i el Senat. Tenen un caràcter d'òrgan constitucional (poder subjecte a la Constitució) i representatiu del poble espanyol (connexió legitimació democràtica directa).

2.1. Posició constitucional • Concepte i funcions (art. 66 CE)

• 66.1 Les Corts Generals representen el poble espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.
• 66.2 Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, n'aproven els Pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució.
• 66.3 Les Corts Generals són inviolables.

Únic òrgan constitucional amb legitimació democràtica directa.

2.2. Les Corts com a institució representativa. Característiques generals

Les Corts realitzen l'exercici de la sobirania (la titularitat correspon al poble), i la funció d'aquest de canalitzar la participació política i reflectir el pluralisme polític. Art 66.1

La idea de representació suposa l'existència de 2 subjectes:

1. Subjecte representat (poble espanyol): element essencial de l'Estat.
2. Subjecte representant (Corts Generals): actuen i prenen decisions en nom del poble.

Per això es considera que el Parlament ostenta la màxima representació de la sobirania popular, que opera després de la celebració d'unes eleccions mitjançant sufragi universal = Corts generals materialització de dret de sufragi dels ciutadans.

Característiques del mandat representatiu dels parlamentaris

• Compostes per ciutadans que han obtingut l'acta de diputat. Els diputats i senadors individualment no representen el poble espanyol, sinó un grup.
• Irrevocabilitat: no es pot revocar abans de la finalització del període del mandat. Limitat en el temps, dura el que dura la legislatura.
• Caràcter no imperatiu: ja que la democràcia de partits a Espanya fa que els diputats acostumin votar seguint les instruccions i disciplina dels partits polítics

La inviolabilitat de les Corts

• Protecció penal: Tenint en compte l'Art 66.3, qualsevol persona que ataqui la seguretat de les Corts, serà culpable d'alta traïció.
• Protecció institucional: garanteix la posició del Parlament com a institució i li assegura una situació de tranquil·litat per exercir les seves funcions.

L'autonomia parlamentària: vessants: art 72

Manifestació i plasmació de la recerca per part del Parlament d'un espai on no intervinguin la resta de poders.

• Autonomia reglamentària (com s'obliga a comparèixer, drets i deures de diputats i senadors, etc.)
• Autonomia pressupostària (ingressos i despeses, el govern no ho pot modelar)
• Autonomia de govern intern (cada cambra es governa a si mateixa, disposen de president, vocals, etc.)
• Autonomia administrativa (contracta administratius necessaris per crear bon funcionament)

2.3. Estructura i sistema electoral

Les Corts Generals són un òrgan constitucional complex format per dos òrgans:

1. El Congrés dels Diputats: cambra baixa
2. El Senat: cambra alta.

2.3.1. El bicameralisme imperfecte

• Evolució històrica, funcions a les que ha anat servint.
• I. Anglaterra: 3 braços medievals es van començar a reunir per separat: representants de les ciutats + lords espirituals + lords temporals
• II. França: parlament unicameral: suprimir la privilegiada posició d'estaments socials
• III. Alemania: Consell Federal; justifica la