Rehabilitació i Tractament de l'Ictus: Guia Completa

Valoració Inicial i Objectius de la Rehabilitació en l'Ictus

Els objectius inicials de la rehabilitació en fase aguda són assegurar les cures posturals correctes, mantenir el balanç articular analític amb mobilitzacions passives, el treball actiu de les extremitats no afectades i de la mobilitat preservada a les extremitats afectades, fer fisioteràpia respiratòria (ventilació, drenatge de les secrecions) i iniciar la sedestació precoçment, segons el nivell de consciència i situació clínica de cada malalt. En tots els pacients s’han d’avaluar les necessitats de rehabilitació al més aviat possible després de l'ingrés. En els pacients amb indicació de rehabilitació, el tractament s’ha d’iniciar com més ràpid millor. Els pacients han de ser mobilitzats al més aviat possible després de l’ictus. El tractament rehabilitador l’ha de dur a terme un equip multidisciplinari en una unitat d'ictus.

Avaluació de la Disfàgia i l’Estat Nutricional en Pacients amb Ictus

Es considera que un 45% dels pacients ingressats a l’hospital per ictus agut presenten disfàgia i trastorns de la deglució. Entre un 22% i un 42% són aspiradors silents detectats només amb la videofluoroscòpia. L’aspiració de líquids i d’aliments a les vies respiratòries s’associa amb un risc augmentat de presentar pneumònia després de l’ictus. Davant de la sospita de disfàgia i/o risc d’aspiració pulmonar, el pacient ha de ser avaluat per un especialista preparat que determinarà les condicions per a una deglució segura, així com la consistència de la dieta de sòlids i líquids. L’avaluació s’ha de fer tan aviat com sigui possible, preferiblement en el decurs de l'admissió, amb un test de deglució senzill i vàlid. El test del reflex nauseós no és un test vàlid de deglució. L’evidència científica actual dóna més suport a la tos voluntària i al test sensitiu faringi. Cal valorar l’ús de la videofluoroscòpia quan es detectin alteracions en el test clínic de deglució. Si l’alteració de la fase faríngia de la deglució persisteix, s’ha de considerar l’exploració instrumentada i dinàmica que visualitza la faringe durant el pas de diferents volums i consistències d’aliments. En aquests pacients, la malnutrició està present en el 15% i està relacionada amb pitjors resultats del tractament rehabilitador. En les primeres 48 hores de l’ingrés s’ha d’avaluar l’estat nutricional per personal adequat. Si no es pot assegurar una bona alimentació per via oral, cal considerar nutrició enteral per sonda nasogàstrica o per gastrostomia percutània endoscòpica. Hi ha d’haver protocols locals sobre la col·locació i el manteniment de sondes nasogàstriques i de gastrostomies. Els pacients amb alimentació enteral han de ser revisats periòdicament. Tot pacient amb problemes de nutrició, incloent-hi la disfàgia, que requereixin la modificació de la consistència dels aliments ha de ser enviat al dietista. S’ha de fer una valoració de la posició més adient del malalt i de l’equip necessari per garantir una alimentació eficaç.

Recomanacions per a l'Alta del Pacient amb Ictus

Informe Clínic

L’informe clínic d’alta hospitalària ha de contenir de manera ordenada tota la informació que permeti valorar l’evolució del pacient als diferents especialistes implicats en l’atenció a l’ictus. Aquest aspecte és bàsic si tenim en compte el concepte de xarxa d’atenció a l’ictus i, per tant, la mobilitat del pacient dintre de la xarxa sanitària. Ha de ser una eina útil tant per als professionals com per a l’administració sanitària, que faciliti informació sobre els processos diagnòstics i terapèutics emprats, així com de la complexitat que representa la situació clínica del pacient.

Informació i Educació Sanitària al Pacient i Familiars

Abans de donar l’alta hospitalària al malalt, cal assegurar que el malalt i/o el seu cuidador reben la informació necessària per:

• Conèixer la malaltia
• Saber utilitzar les extremitats afectades
• Realitzar les activitats de la vida diària (vestir-se, pentinar-se, etc.)
• Reconèixer els signes i símptomes que poden alertar sobre un nou episodi cerebral
• Seguir les recomanacions dietètiques
• Practicar les recomanacions de rehabilitació
• Identificar la labilitat emocional

Rehabilitació del Pacient amb Ictus: Objectius i Procés

La rehabilitació és un procés limitat en el temps i orientat per objectius dirigit a permetre que persones discapacitades aconsegueixin un nivell funcional mental, físic i social òptim, i a proporcionar-los les eines per canviar la seva pròpia vida. La rehabilitació del pacient amb ictus té com a objectiu fonamental tractar la discapacitat per aconseguir la màxima capacitat funcional possible en cada cas i facilitar la independència i la reintegració a l’entorn familiar, social i laboral. La rehabilitació d’un pacient amb ictus és un procés continuat on la planificació d’objectius ha d’estar coordinada al llarg de les diferents fases i àmbits d’atenció, de manera que s’eviti fragmentar el programa rehabilitador, tractar els pacients en àmbits no adequats o restablir tractaments innecessaris. L’equip de rehabilitació necessari per atendre pacients amb seqüeles d’ictus està format per un grup multidisciplinari de professionals (fisioterapeutes, infermers, terapeutes ocupacionals, neuropsicòlegs, treballadors socials i logopedes) que treballen coordinats per un facultatiu expert en rehabilitació per aconseguir els objectius prèviament marcats. L'estructura de xarxa assistencial ha de facilitar l'accés a la rehabilitació dels pacients que ho requereixin als professionals adequats, si no en disposa el nivell assistencial on el pacient és atès. El pacient i la seva família/cuidador han d’estar implicats en el procés de rehabilitació. L’adherència a guies/protocols de rehabilitació de l’ictus millora el resultat funcional i la satisfacció del pacient amb el tractament rebut.

Cirurgia Intracranial: Indicacions i Complicacions Potencials

Indicacions:

• Resecció de tumors
• Hidrocefàlia
• Biòpsies de tumors o lesions
• Reparació de lesions cerebrals
• Alteracions vasculars

Complicacions potencials:

• Augment de la PIC secundària a edema cerebral i/o alteració de la circulació del LCR
• Infecció quirúrgica i meningitis secundària a drenatge extern de LCR
• Convulsions/crisis epilèptiques secundàries a la lesió de neurones per la trepanació
• Trastorns de líquids i electròlits (diabetis insípida i síndrome de secreció inadequada d’hormona antidiürètica) secundària a afectació o extirpació de la hipòfisi
• Hidrocefàlia secundària a la oclusió dels ventricles o del tracte de sortida
• Queratitis secundària a secció quirúrgica d’una branca del trigemin o afectació del propi tumor
• Hematoma intracranial

Tumors Intracranials: Clínica i Manifestacions

• Dèficit motor
• Cefalea
• Crisi epilèptica
• Nàusees i vòmits
• Papil·ledema
• Atàxia
• Diplopia
• Disfàgia
• Paràlisi facial
• Disfunció cognitiva
• Canvis de personalitat
• PIC (Pressió Intracranial)

Cirurgia Cranial: Tipus d'Intervencions

• Trepanació: Obertura de la cavitat cranial
• Craneotomia: Obertura del crani per resecar, reparar o drenar
• Craniectomia: Extirpació de part de l'os cranial
• Cranioplàstia: Reparació amb material artificial per substituir una part de l'os lesionat