Els cinc regnes de la península Ibèrica al segle XIV

1. Els cinc regnes de la península Ibèrica

Durant el segle XIV, la península Ibèrica estava dividida en els cinc regnes que van marcar l'equilibri de poders: la Corona de Castella (unida definitivament el 1230), la Corona d'Aragó (formada el 1164), el regne de Portugal, el regne de Navarra i el regne nassarita de Granada.

2. Diferències entre la Corona d'Aragó i la de Castella

L'evolució política d'aquestes dues entitats va ser molt diferent:

• Corona de Castella: Es va caracteritzar per un major autoritarisme reial. Tot i que existien les Corts, aquestes gairebé no tenien capacitat legislativa i servien principalment per aprovar les peticions econòmiques dels monarques.
• Corona d'Aragó: Funcionava com una confederació de territoris (Aragó, Catalunya, València i Mallorca) on el rei governava sota un model de pactisme. Això significava que el poder reial estava limitat per les Corts de cada regne, amb les quals el monarca havia de negociar i pactar les lleis.

3. Economia i desenvolupament regional

L'economia medieval va experimentar un gran creixement basat en l'especialització regional:

• Corona de Castella: Per augmentar l'economia, es va potenciar la ramaderia ovina transhumant, organitzada a través de la Mesta (Honrado Concejo de la Mesta), que protegia els interessos dels ramaders i l'exportació de llana. El Camí de Sant Jaume va ser fonamental com a eix comercial i cultural que connectava Castella amb Europa. Per gestionar l'exportació de llana cap al nord d'Europa, es va crear el Consolat de Burgos (tot i que les fonts se centren en les institucions mediterrànies, aquest era el seu equivalent castellà).
• Corona d'Aragó: Es va centrar en el comerç marítim internacional. Per regular-lo, es van crear els Consolats de Mar a ciutats com Barcelona i València, que actuaven com a tribunals i organismes de gestió comercial.

4. Les minories religioses i la convivència

La convivència als regnes cristians incloïa diversos grups:

• Mossàrabs: Eren cristians, la població d'origen visigòtic que vivia en territori musulmà. Tanmateix, la seva cultura es va anar perdent amb la reforma gregoriana del segle XI, que va unificar els ritus de l'Església i va fer desaparèixer les seves tradicions particulars.
• Mudèjars: Musulmans que vivien en territoris conquerits pels cristians, mantenint la seva religió i lleis a canvi de tributs.
• Jueus: Vivien principalment en ciutats, en barris segregats anomenats calls. Eren una minoria culta dedicada a les finances, la medicina i el comerç, però van patir greus conflictes socials i assalts violents (pogroms) a finals del segle XIV a causa de l'antisemitisme.

5. Els grans conflictes socials de l'època

La crisi dels segles XIV i XV va desencadenar fortes tensions:

• Món rural: A Catalunya, els pagesos de remença van lluitar contra els abusos feudals (els anomenats "mals usos") de la noblesa.
• Món urbà: A Barcelona, el conflicte es va centrar en la lluita pel control municipal entre la Biga (l'oligarquia urbana de rics rendistes) i la Busca (el grup d'artesans i mercaders que demanaven reformes econòmiques i proteccionisme).