Els regnes europeus i la ciutat medieval

Els regnes europeus

Per quin motiu es van enfrontar Anglaterra i França. Aquest motiu a què els va conduir al s. XIV?

Perquè el monarca angles conservava territoris a França. Van tindre una guerra anomenada “guerra dels Cents Anys”. Aquest conflicte va arribar a dues fases.

Conseqüències de la Guerra dels Cent Anys, tant a França com a Anglaterra individualment com en conjunt

• El conflicte va tenir importants repercussions en tots dos regnes. A França, l'augment dels impostos per pagar la guerra va provocar una revolta camperola (Jacquerie) al nord del país que va ser esclafada amb duresa.
• A Anglaterra també va esclatar una revolta pagesa, però el fet més destacat va ser l'esclat d'una guerra civil, la guerra de les Dues Roses (1455-1485), entre la casa de Lancaster (representada per una rosa vermella) i la de York (identificada per una rosa blanca). La guerra va culminar amb l'ascens al tron del rei Enric VII, de la casa de Lancaster, que va fundar la dinastia Tudor.
• Tant a França com a Anglaterra, als segles XIV i XV es va produir un enfortiment del poder monàrquic, en detriment del poder polític dels nobles, que conduiria a l'aparició de la monarquia autoritària en tots dos regnes.

Definició de monarquia autoritària

Forma de govern pròpia dels estats del segle XV i que es caracteritzava pel fet de tenir un poder monàrquic fort, un exercit permanent (constituït per mercenaris), una complexa burocràcia administrativa (funcionaris, jutges, recaptadors d’impostos reials) i, finalment, una naixent diplomàcia que feia possible que els estats tinguessin una relació permanent entre ells.

Explica com estava organitzat l’Imperi germànic

L'Imperi germànic estava format per un gran nombre d'estats feudals de la noblesa i de l'Església, i per ciutats lliures, que sovint entraven en conflicte per dominar-lo. L'emperador, que tenia un poder gairebé simbòlic, era elegit pels governants dels principals estats de l'Imperi i havia de ser ratificat pel papa.

Explica com estava organitzada la Península italiana

La península Italiana estava dividida en diferents estats, independents els uns dels altres, entre els quals tenia una forta influència el papa de Roma. Les repúbliques de Gènova i Venècia van ser capdavanteres en el comerç mediterrani, mentre que la Florència del segle XV va ser el bressol del Renaixement.

Explica quina és la situació d’Europa Oriental i Àsia Occidental al llarg, del s. XII

Al llarg del segle XIII, Europa oriental i l'Asia occidental van ser envaïdes pels mongols, un poble de l'Àsia central que, després de conquerir el nord de la Xina, s'havia constituït en imperi sota el lideratge de Genguis Khan. Els mongols van conquerir la pràctica totalitat dels territoris russos i van envair Polònia, el regne d'Hongria i l'Imperi búlgar. També es van enfrontar al califat abbassí i van destruir Bagdad l'any 1258. No va ser fins el segle XV que Ivan III de Kiev (1462-1505) va expulsar els mongols i va prendre el títol de tsar de Rússia. Està considerat el fundador de la Rússia moderna.

La ciutat a l’època medieval

Explica les cinc característiques de com la ciutat romana passa a ser burg

• La població abandona.
• L’activitat econòmica disminueix.
• L’any 1000 es va produir un ressorgiment del comerç.
• Apareixen als burgs. Es dediquen a manufactures i al comerç.
• Es van construir noves muralles, va augmentar la població.

Explica les característiques de la ciutat medieval

• Muralles: Inicialment d'època romana i posteriorment de nova construcció, a mesura que la ciutat s'anava engrandint.
• Les esglésies: Eren molt nombroses i allà on hi havia bisbe se n'alçava una de grans dimensions, la catedral, que esdevenia un símbol de prestigi per a les ciutats. Aquestes rivalitzaven a l'hora de construir-les, amb un esforç econòmic tan gran que algunes van restar inacabades. En alguns casos, no van poder ser enllestides fins els segles XIX o XX.
• L'ajuntament o casa de la vila: Seu del govern de la ciutat i un dels edificis més destacats.
• Els convents i monestirs: Eren molt nombrosos i pertanyien als diferents ordes religiosos.
• El palau: del rei i les cases senyorials de la noblesa i de la burgesia.
• Les llotges: Edificis destinats al comerç.
• La plaça major: Normalment se situava davant de la catedral o la casa de la vila. Era l'espai de trobada i hi tenien lloc el mercat setmanal, les celebracions públiques i les execucions.
• La xarxa viària: La ciutat formava un conjunt de cases enganxades les unes a les altres, un laberint de carrers estrets, disposats de manera desordenada, amb la presència ocasional d'algun hort i pati interior. Només algunes ciutats de nova construcció seguien un plànol ordenat, amb carrers que es tallaven formant angles rectes, a la manera de les ciutats romanes.
• La manca d'higiene: El sistema de clavegueram era inexistent i les aigües brutes s'escorrien pels carrers. Aquesta manca d'higiene afavoria la propagació d'epidèmies i de tota mena de malalties infeccioses.

Nous corrents culturals i religiosos

Quin tipus de població podia accedir a les universitats?

Anaven els burgesos ja que eren els únics que les podien pagar.

Característiques de les universitats

• Les universitats s'organitzaven en quatre escoles o facultats: arts, dret, medicina i teologia. Teologia ciència que estudia a Deu.
• Les mes prestigioses eren les de Paris i Bolonya, a les quals acudien estudiants procedents de tot Europa. A Castella, la mes antiga va ser la de Palència (1208), i a Catalunya la mes important era l’Estudi General de Lleida (1300).
• El ensenyament es oral, l'ensenyament era oral i es basava en la memorització, la lectura i el comentari de text.
• Alguns col·legis tenen el verx per allotjar als estudiants.
• Cada facultat tenia al capdavant un degà, i el rector era la màxima autoritat de la universitat.

Causes que expliquen l’aparició d’ordes religiosos

• Perquè va augmentar la quantitat de població.
• La relaxació dels costums i de les formes de vida del clergat i el creixement de les ciutats van propiciar l’aparició de nous ordes religiosos que predicaven a les ciutats.

Anomena tres ordes i explica-les

• Mendicants: Els seus membres eren pobres i vivien de la caritat pública.
• Dominics: Fundat per sant Domènec, es dedicaven a l’ensenyament de teologia. Els dominics es van fer càrrec de la Inquisició, un tribunal eclesiàstic creat per combatre les heretgies que en el segle XIII afectaven diverses regions d'Europa, especialment el sud de França.
• Franciscans: Fundat per santa Clara d’Assis, es dedicaven a l’ensenyament de teologia.