Els Regnes Cristians a la Península Ibèrica: Orígens, Expansió i Institucions

Els Nuclis de Resistència Cristiana

Després de la conquesta musulmana, només van quedar les àrees càntabriques i pirinenques situades al nord de la Península. Molts visigots que fugien dels musulmans es van refugiar en aquestes zones. Això va ser l'origen de nous regnes cristians entre els segles VIII i IX.

El Regne Asturlleonès i els Pirineus

A la serralada Cantàbrica va sorgir el regne asturlleonès. Als Pirineus es van organitzar el regne de Navarra i els comtats aragonesos i catalans. Després van lluitar pel territori peninsular.

Els Regnes i Comtats Occidentals

El regne d'Astúries va sorgir en la primera meitat del segle VIII. L'any 718, els visigots refugiats van elegir Pelagi com a rei. Aquest rei va fer front als musulmans en la batalla de Covadonga (722). La cort es va establir a Oviedo.

Cap a l'any 800, el regne d'Astúries abraçava des de Galícia a l'oest fins a Àlaba. Van ampliar les seves terres cap al sud. La màxima expansió va coincidir amb el regnat d'Alfons III (866-910). En el segle X, la capital es va traslladar a Lleó i el regne va passar a dir-se regne de Lleó.

El Naixement de Castella

En l'època del califat de Còrdova, el regne asturlleonès va viure una etapa de crisi. Durant aquest període es va consolidar el poder de Castella, que era el territori fronterer on sempre patia els atacs musulmans. Alfons III hi va alçar nombrosos castells per fortificar el territori. Castella estava dividida en diversos comtats que es van unir sota l'autoritat del comte Fernán González (930-970). Fernán va obtenir una gran autonomia del poder lleonès. La progressiva decadència des del final del segle X va augmentar el poder i la influència dels comtats de Castella i dels reis de Navarra. Finalment, el 1035, Castella es va convertir en un regne propi.

Els Nuclis Pirinencs

La regió pirinenca formava part de l'imperi carolingi i es va convertir en territori de frontera entre el regne franc i el poder musulmà andalusí. Per això, Carlemany hi va fundar la Marca Hispànica, un territori dividit en comtats. En el segle IX, l'imperi carolingi es va dissoldre i aquestes regions es van independitzar. Es van formar tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans.

La Creació del Regne de Navarra

Al començament del segle IX, el comte Ènnec Aritza, conegut com el primer rei de Navarra, va expulsar les tropes franques de Navarra i va convertir aquesta ciutat en la capital del nou regne cristià. Aquest va ser l'origen del regne de Pamplona, que es va transformar en el Regne de Navarra. A partir del segle X, la dinastia Ximena va governar Navarra i va estendre la seva influència per Rioja i Àlaba. El moment de màxima esplendor va coincidir amb el regnat de Sanç III el Gran (1000-1035), que va arribar a ser el rei més poderós.

Els Comtats Aragonesos

A la primera meitat del segle IX, els comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça estaven situats al territori de la Marca Hispànica. Més tard que a Navarra, la família del comte Asnar Gali va aconseguir la independència per al comtat d'Aragó. L'any 922, van quedar sota el poder de monarques navarresos. Per la mort de Sanç III (1035), Aragó es va independitzar de Navarra.

Els Comtats Catalans

El domini franc es va mantenir més temps a la part oriental dels Pirineus. L'any 874, Guifré el Pilós va aplegar els comtats catalans, els va governar amb autonomia dels reis francs i va arribar als seus descendents.

L'Avanç Cap al Duero

Durant els segles IX i X, els regnes cristians van avançar cap al sud del Duero. En aquesta època, l'avanç cristià no va ser militar, sinó que es va basar en la colonització de la terra per grups de camperols.

La Conquesta de les Valls del Tajo i de l'Ebre

L'any 1031 es va dissoldre el califat de Còrdova i Al-Àndalus es va dividir en regnes de taifes. Per evitar els atacs, els regnes musulmans pagaven paries (quantitats d'or) als reis cristians, que van crear exèrcits ben armats. Durant els segles XI i XII, Portugal i Castella van arribar més enllà del riu Tajo. A l'est, Aragó va aconseguir conquerir Saragossa i Terol, i Catalunya es va expandir fins a Tortosa. Els reis van anomenar aquests avanços Reconquesta.

La Conquesta de la Vall del Guadalquivir, Llevant i Balears

L'any 1212, els reis cristians es van unir davant l'empenta almohade i van derrotar els musulmans en la batalla de las Navas de Tolosa. Van conquerir Algarve, Castella es va apoderar d'Andalusia i Múrcia, i la corona d'Aragó es va expandir per València i Balears.

El Repoblament

Fins al segle XI, els reis dividien el territori conquerit en circumscripcions dominades per una ciutat o vila, que actuava com a capital. Per afavorir l'emigració, els reis concedien privilegis anomenats furs o cartes de poblament a aquestes viles. Als poblats vivien camperols lliures als quals el rei concedia terres a condició que les cultivessin i les defensessin. Davant la dificultat d'aquest repoblament, els reis van dividir les terres en grans latifundis que van passar a mans d'una família noble; els camperols que treballaven aquestes terres eren els serfs del senyor.

L'Organització dels Regnes

Als territoris cristians, la màxima autoritat era el rei, que prenia les decisions polítiques i dirigia l'exèrcit. La cort era ambulant; els consellers es traslladaven on es trobava el monarca. El regne astur-lleonès va construir una xarxa de fortaleses per defensar el seu territori. No hi havia un exèrcit permanent; els guerrers quedaven vinculats al vassallatge.

La Convivència de les Tres Cultures

Com a resultat de la conquesta, els regnes cristians no tenien una població uniforme. Hi havia tres cultures: jueva, cristiana i islàmica. Els cristians eren el grup dominant. Els mudèjars eren musulmans que van romandre en territori cristià. Els cristians respectaven les seves conductes, però la situació en el segle XIII va empitjorar i molts van emigrar a Granada. Els jueus van mantenir relacions tenses amb la resta de la població, sobretot des del segle XIV. Aquesta diversitat va fomentar l'enriquiment cultural. Toledo era coneguda com la ciutat de les tres cultures. L'Escola de Traductors de Toledo va intercanviar coneixements i es van traduir al llatí obres clàssiques, àrabs i jueves.

La Corona de Castella

En 1142, Portugal va aconseguir la independència. Ferran I va poder dominar tota la conca del Duero l'any 1057. L'any 1085, Alfons VI va estendre el seu poder fins al riu Tajo. Ferran III i Alfons X van conquerir quasi tota Andalusia. En 1230, va tenir lloc la unió definitiva sota l'autoritat formal de la Corona de Castella.

El Govern i les Institucions

La Corona de Castella estava constituïda per un únic estat amb unes institucions comunes i una mateixa llei. El rei castellà tenia més poders que altres reis de la península; podia elaborar lleis, declarar la guerra i jutjar. En les corts castellanes es reunien la noblesa, el clergat i els representants de les ciutats.

L'Economia de Castella

L'economia castellana es basava en l'agricultura i la ramaderia. La ramaderia depenia de la cria de l'ovella merina. Els ramats eren transhumants, és a dir, circulaven a través de camins anomenats carrerades. Els ramaders es reunien en assemblees, anomenades mestes, per resoldre les qüestions de l'ofici. L'any 1273, Alfons X va reconèixer l'Honrado Concejo de la Mesta i li van atorgar grans privilegis, com la llibertat per al bestiar. La venda de llana i teixits elaborats amb llana merina va fer que l'artesania i el comerç es desenvolupessin. El creixement del comerç va provocar nombroses fires, entre les quals la de Medina del Campo.

La Crisi del Final de l'Edat Mitjana

Des del final del segle XIII, es van succeir una sèrie de males collites, fam i pestes. La població va disminuir. El descontentament popular va originar revoltes i injustícies. Els ingressos dels nobles van disminuir com a conseqüència de la crisi demogràfica, i van perdre diverses iniciatives: revoltes de camperols com l'alçament dels irmandiños a Galícia. Es van revoltar contra els reis. La guerra va acabar amb la mort d'Enric II l'any 1369. D'aquesta manera, va començar la nova dinastia dels Trastàmara. Van fer algunes expedicions, com la conquesta de Gibraltar i la de Canàries.

La Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó es va crear el 1137 després del matrimoni de Peronella. El primer rei va ser el seu fill Alfons II. La Corona d'Aragó va tenir una menor expansió que la Corona de Castella. L'expansió pel Mediterrani va ser molt important. Des del final del segle XIII, Pere el Gran i els seus successors van conquerir Sicília, Sardenya i Nàpols.

El Govern i les Institucions

Estava formada pels comtats catalans i els regnes d'Aragó, València i Mallorca. Era una unió dinàstica, ja que cada territori va mantenir les seves pròpies lleis, institucions i costums. El poder del rei era menor que el de la Corona de Castella. No podien establir impostos ni noves lleis sense l'aprovació de les corts. En la Corona d'Aragó, cada regne tenia corts pròpies. Hi havia dues institucions que vetllaven perquè es complissin les lleis aprovades: la Generalitat a Catalunya i València, i el Justícia a Aragó.