El Regne de Déu segons Jesús: Significat i Missatge Clau

El significat de la paraula "Regne"

Per a la gent que escoltava Jesús era senzill entendre el significat de la paraula Regne, ja que era molt emprada en el context religiós i en les seves pròpies vides. Segurament avui la podríem canviar per les expressions societat nova o nou temps, referint-nos al fet que la realitat que ells coneixien (la manera de fer política, de practicar la religió, de creure...) canviaria per una altra de totalment nova.

El contingut del Regne de Déu

Què vol dir aquest canvi que, segons Jesús, estava arribant? És curiós, perquè Jesús mai no el defineix directament, sinó que el descriu amb metàfores o en parla indirectament. El descriu com una bona notícia que ve de Déu i que provoca canvis positius en l'home. I això és perquè Déu és aquí, en el món. Al voltant d'això gira tot el que va dir i va fer Jesús. Els qui passen gana, les víctimes de malalties... són els que més s'alegren de sentir que Déu està amb ells i que vol que la situació canviï. Es pot dir que els principals destinataris del Regne són els pobres, perquè ells són els que tenen més urgència per sortir de la situació en la qual malviuen.

L'origen de la bona notícia: Déu com a Pare

Jesús experimenta Déu com a Pare. Això té dues conseqüències principals:

1. Tota persona té la llavor i la dignitat de Déu, perquè és una part de Déu. Això implica que tots aquells que no eren considerats "persones" ara són posats al seu lloc. Una persona no val pel que valen els seus diners o la seva intel·ligència. En paraules de Jesús, és Fill de Déu. Per tant, tots tenen el mateix valor: un valor sagrat. Jesús diu a tothom: "Tu ets persona, fill de Déu, i amb la llavor de Déu a dins... i vals el que val un tresor infinit".
2. Segons Jesús, Déu, que estima com a pare i mare, és aquí; no deixa el seu regnat o la humanitat sola. Ell és present i té una intenció clara: aquest Regne ha de funcionar amb justícia.

El moment de l'arribada del Regne

Quan arriba el Regne? No és una cosa que simplement vindrà. Els investigadors creuen que Jesús pensava que el Regne ja existia. Sabia que Déu tenia reservat quelcom immens: la justícia total. Aquesta plenitud del Regne esdevé després de la mort, ja que Déu va mostrar que era més fort que la mort en ressuscitar Jesús. Per això insistia tant a estar atents i a treballar amb esforç pel Regne. Aquest no arribava de manera passiva; calia que la gent, voluntàriament, canviés de vida.

L'anti-Regne: l'obstacle de la riquesa

El Regne té dues cares: la bona notícia del món nou que arriba i, també, la realitat de tots aquells que no volen que arribi o que ho impedeixen amb la seva vida. Totes les cadenes socials i col·lectives que dificulten que la persona sigui lliure per escollir el Regne es poden considerar l'"anti-Regne". Jesús, per exemple, insistia molt en la força negativa de les riqueses. Els qui acumulaven riqueses mentre veien com morien de gana els fills dels seus veïns, vivien d'una manera que té moltes conseqüències negatives. En paraules d'Alain Patin:

La riquesa és un amo implacable, reclama que es pensi solament en ell, torna insensible envers els germans i, per tant, sord a la bona nova. Per això barra l'entrada al Regne.

La concepció de Déu en l'època de Jesús

Jesús, fill de família jueva, va participar de les trobades a la sinagoga i de les pregàries a casa. Després va pujar a Jerusalem per celebrar les festes del poble. Li van ensenyar que Déu era un amic d'Israel, un aliat compassiu i alliberador. Es tractava d'un poble creient per a qui Déu ocupava un lloc molt important. Per la manera com va parlar Jesús, sabem que també coneixia:

• Els profetes i el Déu que ells presentaven: un Déu que fa aliança amb el poble i que no vol la injustícia ni l'opressió dels pobres.
• Els salms i la resta de corrents de les Escriptures Sagrades, ni que fos en forma de fragments.

Tot això estava en el cor de Jesús i formava part de la seva espiritualitat, però quan va començar a parlar de la bona notícia, va anar més enllà de tot el que s'havia dit sobre Déu en el passat.

La novetat de Jesús: Déu com a "Abba" (Pare)

Jesús buscava la seva pròpia experiència de Déu. Va tenir una experiència tan radical que va canviar per sempre la seva manera de parlar i d'actuar. Jesús va sentir que, més enllà de Jahvè, la millor paraula per descriure'l era Abba. Aquesta paraula l'utilitzen els nens per cridar els seus pares, i en aquell context es podia considerar irrespectuós. Però la novetat no acaba aquí: canvia la visió de Déu i la seva pròpia. El Pare del qual parla Jesús no és controlador ni fa retrets. No necessitava perdonar perquè no estava ofès, sinó trist i amoïnat. Jesús sentia el mateix, i això el feia sentir imparable. El que més desitja és que més gent pugui experimentar el que ell ha viscut. En això consisteix el Regne.

Jesús i la pregària: el Parenostre

Sabem que, com la resta de creients de la seva època, Jesús participava de les oracions de la sinagoga. Els evangelis ens el presenten anant a un lloc retirat, quan tothom dorm, per buscar de nou la complicitat i la intimitat amb aquest Déu-Pare que ha experimentat. Aquesta activitat és central per a ell, ja que és la manera com troba i retroba el sentit de la seva missió.

La pregària que va ensenyar va ser el Parenostre. Aquesta oració reflecteix com entenia la seva relació amb Déu:

• Primer, l'anomena "Pare".
• Després, desitja que tothom el conegui.
• A continuació, demana que el Regne es faci gran.
• Finalment, sol·licita tres coses per a les persones: poder menjar, viure lliures i aprendre a perdonar.