Regnats de Ferran VII i Isabel II: Espanya al Segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el 22 de Abril de 2025 en catalán con un tamaño de 7,92 KB

FERRAN VII

Manifest dels Perses (1814): Escrit públic signat per diputats absolutistes que demanava al rei la restauració de l'absolutisme.
Pronunciament del general Elío (València, 1814): Cop de força que va permetre a Ferran VII abolir la Constitució de 1812 ("la Pepa") i restaurar l'absolutisme. Això va provocar una forta repressió contra els liberals, molts dels quals van haver d'exiliar-se. La Inquisició no es va restablir immediatament.
Pronunciament liberal dels generals Lacy i Milans del Bosch (1817): Intent fallit de cop d'estat liberal a Catalunya. Lacy va ser executat i Milans del Bosch va aconseguir escapar.

Pronunciament del general Riego (Cabezas de San Juan, 1820): Aquest cop d'estat sí que va triomfar, obligant Ferran VII a jurar la Constitució de 1812 ("la Pepa").
Reformes liberals: Durant aquest període es va intentar suprimir el règim senyorial, abolir els privilegis de la noblesa, establir la igualtat davant la llei i reduir el poder de l'Església.
Intervenció estrangera (1823): Davant les peticions d'ajuda de Ferran VII i les potències absolutistes europees, un exèrcit francès (conegut com els "Cent Mil Fills de Sant Lluís") va envair Espanya i va restaurar l'absolutisme. Riego va ser executat.

Repressió i absolutisme: Es va produir una forta repressió contra els liberals.
Sectors ultraconservadors: Van aparèixer sectors absolutistes radicals ("apostòlics") que consideraven que el rei era massa tou.
Problema successori: Ferran VII, casat amb la seva neboda Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, va tenir una filla, Isabel. Per assegurar-li el tron, va abolir la Llei Sàlica (que impedia regnar a les dones si hi havia hereus homes a la línia principal o lateral) mitjançant la Pragmàtica Sanció. Això va excloure del tron el seu germà, Carles Maria Isidre, i va generar un conflicte dinàstic.

Causes:
- Crisi de la monarquia espanyola (invasión napoleònica).
- Exemple de la independència dels EUA.
- Impacte de les idees de la Il·lustració i la Revolució Francesa.
- Descontentament dels criolls (descendents d'espanyols nascuts a Amèrica) pel seu tracte discriminatori.
- Lideratge de figures com Simón Bolívar i José de San Martín.
Batalla d'Ayacucho (1824): Derrota definitiva de l'exèrcit reialista espanyol, que va significar la pèrdua de gairebé totes les colònies continentals.
Conseqüències per a Espanya: La pèrdua de l'imperi no va tenir una repercussió interna immediata tan gran com es podria esperar, a causa de la profunda crisi política i econòmica que ja patia el país.
Situació post-independència: Els nous països van patir inestabilitat política i les antigues potències colonials (Regne Unit, França) i els EUA van augmentar la seva influència econòmica i política a la regió.

Conflicte successori: Oposició armada de Carles Maria Isidre (autoproclamat Carles V) i els seus partidaris absolutistes (carlins).
Aliances polítiques: Per fer front als carlins i governar, la regent Maria Cristina va haver de pactar amb els liberals (primer moderats, després progressistes).
Estatut Reial de 1834: Carta atorgada (no una constitució) molt moderada, que establia unes Corts bicamerals amb poder limitat i sufragi molt restringit.

Conflicte civil: Primera gran guerra civil de l'Espanya contemporània entre isabelins (liberals) i carlins (absolutistes).
Bàndols: Els carlins tenien suport en zones rurals (País Basc, Navarra, Catalunya interior, Maestrat), entre el clergat més tradicionalista i sectors populars contraris a les reformes liberals i al capitalisme incipient. Els isabelins tenien suport a les ciutats, la burgesia, l'exèrcit i els liberals.

Revolta progressista: Un grup de sergents de la guàrdia reial es va revoltar al palau de La Granja (Segòvia), exigint a la regent el restabliment de la Constitució de 1812.
Conseqüències: Maria Cristina va cedir i va nomenar un govern progressista que va convocar Corts constituents. Aquestes van elaborar la Constitució de 1837, de caràcter progressista però més moderada que la de 1812.
Reformes econòmiques liberals: Es van impulsar lleis clau per establir el capitalisme:
- Abolició definitiva dels gremis.
- Supressió del delme eclesiàstic.
- Eliminació del "mayorazgo" (primogenitura vinculant béns a la noblesa).
- Desaparició definitiva del règim senyorial (restes del feudalisme).

Objectiu: El ministre d'Hisenda progressista, Juan Álvarez Mendizábal, va decretar la confiscació (requisa) i venda en subhasta pública de béns pertanyents principalment a les ordres religioses (excepte les dedicades a l'ensenyament i la cura de malalts). Es buscava obtenir diners per finançar la guerra contra els carlins, reduir el deute públic i crear una base de propietaris afins al règim liberal.
Conseqüències socials: Les terres van ser comprades majoritàriament per nobles i burgesos adinerats, ja que els camperols no tenien prou recursos. Això va consolidar una estructura de propietat latifundista en moltes zones i no va crear una classe mitjana agrària àmplia i fidel al liberalisme, a diferència del que va passar a França amb la Revolució.

Mort de Zumalacárregui (1835): Pèrdua del principal estrateg militar carlí durant el setge de Bilbao.
Abraçada de Vergara (1839): Acord de pau signat entre el general liberal Espartero i el general carlí Maroto al País Basc. Va permetre la integració dels oficials carlins a l'exèrcit reial amb el reconeixement del seu grau.
Fi de la guerra a Catalunya i el Maestrat (1840): La resistència carlina, liderada per Ramon Cabrera al Maestrat, va continuar fins al 1840, quan va ser derrotada i Cabrera va marxar a l'exili.

Govern autoritari: Després de forçar l'exili de Maria Cristina, el general Baldomero Espartero, heroi de la guerra carlina i líder progressista, va assumir la regència. Va governar de manera autoritària, recolzant-se en l'exèrcit.
Política lliurecanvista: Va negociar un acord comercial amb el Regne Unit que afavoria la importació de teixits britànics (política lliurecanvista). Això va perjudicar greument la naixent indústria tèxtil catalana, provocant fortes protestes a Barcelona.
Bombardeig de Barcelona (1842): Com a resposta a les revoltes obreres i burgeses contra la seva política, Espartero va ordenar bombardejar la ciutat des de Montjuïc.
Caiguda d'Espartero (1843): Un pronunciament militar liderat pel general moderat Narváez, amb el suport de sectors progressistes descontents, va obligar Espartero a exiliar-se al Regne Unit. Això va donar pas a la proclamació de la majoria d'edat d'Isabel II i a l'inici de la Dècada Moderada (1844-1854).

Etiquetas: