El Regnat d'Isabel II i el Liberalisme a Espanya (S. XIX)

El Regnat d'Isabel II: El Triomf del Liberalisme

Liberals Moderats i Progressistes

Durant el regnat d'Isabel II, el liberalisme es va consolidar, però hi havia dues tendències principals:

• Moderats: Partidaris de reforçar la posició del rei.
• Progressistes: Defensaven una política de reformes àmplies.

Els progressistes, liderats per figures com Mendizábal, van adoptar mesures liberalitzadores importants, com la desamortització.

La Dècada Moderada (1844-1854)

El general Narváez va ser l'home fort de la reina durant aquest període. L'any 1845 es va aprovar una nova Constitució que restringia el sufragi als més rics (sufragi censatari). L'Estat es va organitzar de manera centralista. La reina va donar suport principalment als moderats. Aquest període va acabar amb el pronunciament de Vicálvaro el 1854.

El Bienni Progressista (1854-1856)

Després del pronunciament, la reina va cridar al govern els progressistes (liderats per Espartero), que van convocar eleccions a Corts i les van guanyar. Durant aquest bienni:

• Es van reprendre les mesures desamortitzadores (Llei Madoz de 1855).
• Es va aprovar la Llei General de Ferrocarrils (1855).
• Es va promulgar la Llei del Treball (1855).
• Es van legalitzar les associacions obreres.
• Es va redactar una nova Constitució (1856), que mai no es va arribar a promulgar (non nata).

Finalment, la reina va cridar al govern O’Donnell, que havia format la Unión Liberal, un partit de centre.

Les Constitucions del Període

Constitució de 1812 (Cadis)

Sufragi universal masculí indirecte, separació de poders, progressista.

Constitució de 1837

Sufragi censatari, la Corona podia vetar lleis, progressista però pactada amb moderats.

Constitució de 1845

Sufragi censatari molt restringit, sobirania compartida entre Corts i Rei, moderada.

Constitució de 1869 (Sexeni Democràtic)

Sufragi universal masculí directe, democràtica.

Constitució de 1876 (Restauració)

Sufragi inicialment censatari (després universal masculí), sobirania compartida entre Corts i Rei, conservadora.

El Sexeni Democràtic (1868-1874)

La Revolució de 1868 i el Govern Provisional

El 1868 es produeix un pronunciament militar ("La Gloriosa"), liderat per Serrano i Prim, per deposar Isabel II. Es va constituir un govern provisional, s'aprovà una nova Constitució (1869) i, finalment, Serrano fou nomenat regent mentre es buscava un nou rei.

Regnat d'Amadeu I (1871-1873)

Després de l'abdicació d'Isabel II (a favor del seu fill Alfons, futur Alfons XII), les Corts van elegir Amadeu de Savoia com a rei d'Espanya. El seu regnat va ser breu i inestable, marcat per l'assassinat del seu principal valedor, Prim.

La Primera República (1873-1874)

Després de l'abdicació d'Amadeu de Savoia, es proclamà la Primera República. El republicanisme, però, era minoritari tant a les Corts com entre la classe política espanyola, tot i tenir una important implantació del republicanisme federalista a Catalunya. Hi havia una clara divisió entre els partidaris de la república unitària i els del federalisme.

Problemes de la República

• La Tercera Guerra Carlina.
• La Guerra de Cuba.
• Les insurreccions cantonalistes.

La Renaixença a Catalunya

Paral·lelament a aquests esdeveniments polítics, la Renaixença fou el moviment cultural que es va desenvolupar a Catalunya durant el segle XIX i que va recuperar la llengua catalana com a llengua de cultura i literària.

Economia i Societat: Industrialització i Terra

Una Revolució Industrial Dèbil

La industrialització a Espanya va ser relativament dèbil i tardana. Les primeres indústries modernes es van localitzar en zones molt concretes:

• La indústria tèxtil catalana.
• Les indústries siderúrgiques (País Basc, Astúries).

Es van formar les primeres institucions financeres (bancs, borsa), però el més destacat del període va ser la construcció de la xarxa ferroviària. També es van començar a desenvolupar nous sectors com el de l'electricitat, el petroli i la indústria química cap a finals de segle.

La Liberalització de la Terra

Abans de les reformes liberals, la major part de la terra pertanyia a la noblesa (terres vinculades) i a l'Església (mans mortes). La propietat pagesa era minoritària, amb poc pes relatiu dels pagesos amb propietats mitjanes o petites. Hi havia una preeminència dels jornalers, que treballaven a grans finques (latifundis) a canvi d’un jornal. Tot i les reformes, la inversió de la burgesia en la compra de terres va anar augmentant.

Formes de Liberalització

La liberalització de la propietat de la terra es va fer principalment de dues maneres:

• L'abolició dels mayorazgos i altres formes de propietat vinculada de la noblesa.
• La desamortització de les terres de l'Església (Mendizábal) i dels béns comunals i municipals (Madoz).