El Regnat d'Isabel II: Construcció de l'Estat Liberal

L’Estat liberal d’Isabel II (1833-68): Concepte

El regnat d'Isabel II (1833-1868) és un període crucial en la història d'Espanya, marcat per la transformació de l'Antic Règim en un estat liberal. Aquest procés va tenir tres elements clau:

• Inestabilitat política.
• Sistema de partits polaritzat.
• Fort intervencionisme militar.

Inestabilitat política

La inestabilitat va ser constant, amb freqüents canvis de govern (16 governs durant la Dècada Moderada, 1844-1854). Les causes eren:

• Tensions entre liberals (moderats i progressistes).
• Guerres carlines.
• Revoltes populars.
• Pronunciaments militars.
• Intervenció de la Corona.

A les Balears, les guerres carlines van tenir un impacte directe, amb conspiracions i insurreccions. Les constitucions (1837, 1845, 1856) reflectien els canvis constants.

Sistema de partits polaritzat

La divisió principal era entre:

• Moderats: Liberalisme conservador, sufragi restringit, centralització i privilegis de l'Església.
• Progressistes: Sufragi més ampli, descentralització i reformes socials.

El 1849 va aparèixer el Partit Demòcrata (sufragi universal). Els progressistes, exclosos del poder, recorrien a pronunciaments militars.

Intervencionisme militar

L'exèrcit actuava com a àrbitre a través de pronunciaments. Figures com Espartero, Narváez i O'Donnell van ser presidents. Exemples clau:

• Pronunciament de Vicálvaro (1854).
• Revolta dels sergents de San Gil (1866).

Crisi del sistema

A la dècada de 1860, la inestabilitat va créixer per una crisi econòmica i social. Fets destacats:

• Nit de Sant Daniel (1865).
• Pacte d'Oostende (1866).
• Crisi financera, industrial i de subsistència.

La revolució de 1868 ("La Gloriosa") va acabar amb el regnat d'Isabel II.

El regnat d’Isabel II (1833-68): Etapes

El regnat d'Isabel II (1833-1868) va significar la transició a un Estat liberal. Es divideix en quatre etapes:

Primera etapa (1833-1843): Regències i Guerra Carlina

Marcada per la primera guerra carlina i les regències. La guerra va enfrontar:

• Carlins: Absolutistes, defensors de Carles Maria Isidre ("Déu, Pàtria i Rei"). Suport del clergat, petita noblesa i pagesos.
• Isabelins: Liberals, defensors d'Isabel II. Suport de l'alta noblesa, funcionaris i burgesia.

A les Balears, hi va haver un fort suport del clergat als carlins, amb conspiracions i insurreccions. El conflicte es va concentrar al País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i València. Va finalitzar amb el Conveni de Vergara (1839).

Dècada Moderada (1844-1854)

Consolidació del liberalisme moderat. Característiques:

• Constitució de 1845: Sobirania compartida (rei i Corts), sistema bicameral, sufragi restringit.
• Creació de la Guàrdia Civil (1844).
• Reforma fiscal (Llei Mon-Santillán, 1845).
• Pla Pidal (1847): Sistema nacional d'instrucció pública.

Va haver-hi inestabilitat, amb 16 governs en 10 anys.

Bienni Progressista (1854-1856)

Va començar amb el pronunciament d'O'Donnell a Vicálvaro i el Manifest de Manzanares. Reformes sota el govern d'Espartero:

• Llei de desamortització civil i eclesiàstica (1855).
• Llei general de ferrocarrils (1855).
• Llei de societats bancàries (1856).

Va acabar per problemes socials (crisi de subsistència, vagues).

Darrera etapa (1856-1868): Desintegració

Característiques:

• Reacció moderada de Narváez i Llei Moyano d'educació (1857).
• Govern unionista d'O'Donnell (1858-1863): Política exterior activa i interior més liberal.

Crisi final: Nit de Sant Daniel (1865), revolta dels sergents de San Gil (1866), Pacte d'Oostende (1866). La creixent oposició i la crisi econòmica van culminar amb la revolució de 1868 ("La Gloriosa").