El Regnat de Ferran VII i la Independència d'Amèrica

El Regnat de Ferran VII: Etapes i Característiques

Restauració Absolutista (1814-1820)

• Ferran VII reinstaura l'absolutisme després de la Guerra Napoleònica.
• Desestima l'obra legislativa de les Corts de Cadis.
• Repressió i persecució dels liberals, amb diverses revoltes.
• Triomf de la revolta de Rafael Riego (1820).
• Independència de moltes colònies americanes.

Trienni Liberal (1820-1823)

• Ferran VII és obligat a jurar la Constitució de 1812.
• Retorn de les polítiques liberals.
• Context internacional de reacció absolutista després del Congrés de Viena.
• Invasió de l'exèrcit francès de la Santa Aliança (1823), que provoca el retorn de l'absolutisme.

Dècada Ominosa (1823-1833)

• Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i reprimeix els liberals.
• Crisi econòmica derivada de sis anys de guerra.
• Concessions limitades als liberals per a afrontar la crisi.
• Problema successori: Llei Sàlica i Pragmàtica Sanció.
• No va haver-hi una Primera Guerra Mundial en aquest període.

Emancipació de les Colònies Espanyoles d'Amèrica

Causes i Conseqüències

Entre 1808 i 1825, Espanya va perdre la major part del seu imperi colonial a Amèrica, que s'estenia des de Califòrnia fins al Cap d'Hornos. Les causes de l'emancipació inclouen factors interns com la nefasta política colonial, la corrupció, la marginació dels criolls i una política comercial restrictiva. Factors externs com la Revolució Americana i la difusió de les idees liberals europees també van influir.

El detonant va ser la Guerra del Francès i el buit de poder provocat per la invasió napoleònica de 1808. Les elits criolles van aprofitar per a iniciar moviments independentistes, creant juntes locals que van assumir el poder i rebutjar l'autoritat de Josep Bonaparte.

El procés d'independència va tenir dues fases: entre 1808 i 1814, revoltes que Ferran VII va intentar controlar amb tropes, i entre 1815 i 1824, campanyes militars victorioses liderades per figures com José de San Martín i Simón Bolívar. Les Illes Balears es van quedar al marge d'aquest procés, però a partir de 1830 es va iniciar un moviment migratori cap a Amèrica.

Liberalisme vs. Absolutisme al Segle XIX a Espanya

El liberalisme i l'absolutisme són dues ideologies oposades. El liberalisme defensa les llibertats individuals, la separació de poders, la sobirania nacional i una monarquia constitucional. L'absolutisme, en canvi, sosté que el poder del monarca no té limitacions jurídiques, governant de manera completa. Els pioners del liberalisme espanyol són els il·lustrats com Jovellanos. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), es van formar dos bàndols: liberals i absolutistes. Els liberals van redactar la Constitució de 1812, que Ferran VII no va acceptar, tornant a l'absolutisme.

La Guerra del Francès i les Illes Balears

La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar a Espanya entre 1808 i 1814. Les tropes franceses van entrar a la Península amb l'objectiu d'ocupar Portugal. Aquestes tropes van provocar una llarga guerra, a causa de la resistència espanyola a la nova situació i per les Abdicacions de Baiona, on el germà de Napoleó va obtenir la corona del territori espanyol. Durant la guerra, es van donar dues situacions polítiques: el règim de Josep I, acceptat només pels afrancesats, i un govern clandestí, format per les juntes, coordinades per la Junta Suprema Central en nom de Ferran VII. Aquest govern va convocar les Corts de Cadis, on es van implementar les primeres reformes liberals a Espanya.

Les Illes Balears, protegides per la flota britànica, no van ser ocupades. El capità general i una junta de govern van declarar la guerra a França i van negociar la pau amb la Gran Bretanya. Les Illes Balears van funcionar com a refugi d'exiliats, presoners militars i hospital, sobretot Cabrera.

Comparació: Estatut de Baiona i Constitució de Cadis

Estatut de Baiona (Juliol, 1808)

Principis Generals i Caràcter Ideològic

• Cert caràcter liberal.
• Conté elements essencials per al desenvolupament del comerç, disminuir el poder de la noblesa i potenciar la burgesia.
• Suprimeix privilegis comercials.
• Llibertat d'indústria i comerç.
• Igualtat del sistema de contribucions.
• Prohibició de "puresa de sang" per a càrrecs públics.

Les Corts

• Bicameral.
• Reunides almenys una vegada cada tres anys.
• Elaboren les lleis.
• Aproven el pressupost per a tres anys i controlen l'aplicació.
• Presentació de queixes al ministeri.
• En el congrés, 72 membres: 25 eclesiàstics, 25 nobles, 62 del poble, 30 de les ciutats, 15 del comerç i 15 universitats.

Elaboració

• Carta atorgada.

Constitució de Cadis (Març, 1812)

Principis Generals i Caràcter Ideològic

• Compromís entre liberals i absolutistes.
• Controla l'actuació del rei.
• Caràcter molt liberal.
• Crea la Milícia Nacional en defensa dels principis liberals.
• Estableix el servei militar obligatori.
• Sobirania nacional.

Les Corts

• Unicameral.
• Institució central i representativa.
• Es reunien anualment (període fix).
• Elaboren lleis.
• Prenen decisions respecte a la successió de la corona.
• Tractats internacionals.
• Controlen l'exèrcit.

Elaboració

• Corts constituents.

Conseqüències de la Guerra del Francès

Demogràfiques

• Mortalitat: entre 300.000 i 500.000 morts a Espanya i 200.000 a França.
• Arribada de 10.000 exiliats a les Illes Balears.

Econòmiques

• Destrucció de ciutats, pobles i fàbriques.
• Pèrdua de ramats i animals de càrrega.

Polítiques

• Crisi de la monarquia absoluta.