El Regnat de Ferran VII: Absolutisme, Liberalisme i Conflicte (1814-1833)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,96 KB
La Restauració Absolutista (1814-1820)
Després de la derrota de Napoleó, Ferran VII retorna a Espanya i accepta el document dels sectors absolutistes conegut com a «Manifest dels Perses», que li demanava la restauració de l’absolutisme. Ferran VII anul·la la legislació de Cadis i inicia una ferotge repressió dels liberals.
El Trienni Liberal (1820-1823)
A causa de la persecució patida pels liberals, entre el 1814 i el 1819 hi va haver aixecaments armats per part d'exèrcits partidaris de la Constitució de 1812 que van fracassar. Però, finalment, el 1820, un cop d’estat liderat pel tinent coronel Riego va acabar triomfant i va proclamar la Constitució de 1812, iniciant-se un període de tres anys de caire liberal democràtic que va haver de ser acceptat pel rei Ferran VII. La política de Riego era moderada, però va haver de fer front a diversos aixecaments absolutistes. Les accions combinades dels agents de Ferran VII i l’ajut que va rebre de les corones europees absolutistes van significar la caiguda del govern liberal el 1823.
La Dècada Ominosa (1823-1833)
Amb la tornada de l’absolutisme, hi va haver una onada de repressió i abolició de totes les llibertats polítiques, on molts liberals van ser empresonats o executats. Durant aquest període, s'inicia el procés d’emancipació de les colònies americanes.
Ferran VII tenia una filla, Isabel. Davant la Llei Sàlica, que impedia a les dones regnar, la seva esposa, Maria Cristina, es va veure obligada a buscar suport dels liberals per assegurar la successió d'Isabel. Així es van iniciar un seguit d’enfrontaments armats entre els denominats carlins (absolutistes partidaris de Carles) i els isabelins o liberals (partidaris d’una monarquia constitucional representada per Isabel).