Regles d'ortografia i fonètica

e oberta

- Sílaba següent amb i  EXP: església, dénia, sénia, sépia o séquia 

- Sílaba següent amb u

- Esdrúixoles  EXP: llémena, témpores, sémola, Dénia, Enguera, feréstega, església o térbola 

- Vainas científiques  EXP: (- acabades en edre, ense, teca o ema)

- Paraules acabades en (ecta/e epta/e)

- Abans de l i ll  EXP: belga o selva 

- Abans de rr       i         rr+ consonant

- Acabades en ndr..  EXP: en infinitius acabats en (endre)

-eu  EXP: creu, greu , neu, meu, teu, seu 

O oberta

- Sílaba següent amb "i, u"

- Esdrúixoles   EXP: fórmula, góndola, pólvora, tómbola, escórpora o tórtora. 

- Acabades en os/a  EXP: glucosa, rabosa o sosa.

- Acabades en oc/a EXP: boc, boca ,joca o moca.

- Acabades en oç  EXP: arboç i boç.

- Acabades en of/a  ,   oldre   ,   pondre   ,   ort/a 

- Acabades en oig/oja  EXP: estoig

- Acabades en ol/a  EXP: udol, bola, cola o gola.

- Acabades en olt/a  EXP: molt o escolta.

- Acabades en ossa  EXP:  bossa o gossa.

- Acabades en ost/a  EXP: agosto angost, congost. 

- Acabades en ot/a.  EXP: bot, nebot, bóta , gota, sota, tot, brot i sanglot. 

- paraules amb oi i ou  EXP: acabades en -OIX. I  sou (del verb ser), jou i tou  

- participis de cloure.  EXP: fos, confós, difós o infós 

- monosíl·labs acabats en o.

CONSONANTS

Sonoras: B, D, G, V, J, Tz, Z, L, LL, R, M, N, Ny, S (quan va entre vocals)

Sordes: P, T, C, Q, F, XS, S, Ig, Ix, Tx,, K, S (si abans o després hi ha consonant), ss (entre vocals), “sc” i “c” (davant de e/i), ç (davant de a/o/u)

3 (1.5 punts)

Textos narratius (contes, narracions breus, fragments de novel·les...):

1. Plantejament (línies x-x): ---- (allà es parla de què es compta en el plantejament).

2. Nus (línies x-x): —--- (allà es parla de què es compta en el nus)

3. Desenllaç (línies x-x): —-- (allà es parla de què es compta en el desenllaç)

Textos expositius-argumentatius (articles d’opinió, assajos, etc.):

1. Introducció (línies x-x): —-- (allà es parla de què es compta en la introducció).

2. Desenvolupament (línies x-x): —-- (allà es parla de què es compta en el desenvolupament)

3. Conclusió (línies x-x): —-- (allà es parla de què es compta en la conclusió).

4 (2 punts) resum 

- connectors: en primer lloc, d’altra banda, a continuació, tanmateix, finalment, etcètera.

- 3a persona

5 (3 punts) TIPOLOGIA

El text que estem analitzant és un fragment del llibre —, de la periodista (De l'escriptor) —, anomenat "---". Aquest llibre és un un assaig (ensayo) sobre – on s'explica —. Per la qual cosa, la principal tipologia del text és —,ja que—(definició)---- . També té una forta presència de manera secundària la tipologia —, la qual és —. La tipologia —- s’aprecia —. L’autora també informa de —  I finalment —-. (coses per les quals saps que aquesta tipologia)   

TEXTOS NARRATIUS      ->    El text narratiu narra, conta uns fets i accions reals o fictícies que es desenvolupen d'una manera lògica en un temps i en un espai determinats i en els quals intervenen uns personatges.

LES CARACTERÍSTIQUES

- el tipus de narrador que es pot observar en el text és:    OMNISCIENT, ja que el narrador parla en 3a persona “” que sap tot el que senten i pensen els personatges.     OBJECTIU: narrador parla en 3a persona que procedeix com si observara els fets, ajustant-se a aquests com un observador imparcial. No pot endinsar-se en el món interior dels personatges.         TESTIMONI: personatge secundari o testimoni dels fets que no participa directament en l'acció. Utilitza la primera persona en combinació amb la tercera.          PROTAGONISTA: El personatge central, en primera persona, conta la seua pròpia història.

TRETS LINGÜÍSTICS I RECURSOS:

. Hi ha la presència de narrador i personatges.               .Hi ha la presència de diàleg  (directe, indirecte) “”            · Abunden els verbs d'acció i expressions temporals.                · El temps verbal dominant és el passat “”                 ·  Predominen els connectors temporals, causals, consecutius i espacials.

EL  TEXT DESCRIPTIU      ->     Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients ... 

Sovint, les descripcions formen part d'altres textos.

LES CARACTERÍSTIQUES

- En un text descriptiu s'utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d'allò que es descriu.

- verbs en present  o en imperfet.

EL  TEXT EXPOSITIU      ->     Són textos orals o escrits que tenen com a funció específica informar de fets o explicar coneixements.

Pertanyen a l'àmbit d'ús acadèmic els textos utilitzats o produïts en qualsevol procés d'aprenentatge, elaborats amb la finalitat d'ensenyar.

La finalitat és de caràcter didàctic.

LES CARACTERÍSTIQUES

- té una organització textual específica, l'estructura general té tres parts: introducció al tema, desenvolupament dels continguts i conclusió.

- compleix amb la característica de descripció o enumeració d'un objecte, ja que ----

- Es pot veure en el text una seqüència, a causa dels connectors temporals com…

- Es pot veure un problema seguida d'una solució, ja que el tema plantejat platejant un problema que és... I després es troba una solució per a aquest, que és ... 

- Es pot veure que en el text en tindre un problema es determina la causa que en aquest cas és ... .I després s'analitzen els efectes o conseqüències que es deriven.

- Es veu en el text la comparació, en el moment que es confronten (les semblances o les diferències) de.. 

- L'emissor suposarà sempre uns coneixements previs si el tema que tracta és específic. Aquests aspectes poden dificultar la comprensió en un receptor no preparat.

- En aquest tipus de text es veu l'ús de Poca adjectivació

- és molt comú l'exemplificació "", la qual és una il·lustració introduïda per un connector com per exemple

- l'ús de connectors:    gràfics "", s'utilitzen per a ordenar la informació (guions, lletres, números, apartats, tipografies diferents..      d'ampliació (en efecte), de distribució (d'una banda), contrastius (però, per contra, en canvi,...), de reformulació (és a dir), d'exemplificació (per exemple), de causa o conseqüència (per tant, així doncs..), de resum (en definitiva, comptat i debatut).

EL  TEXT ARGUMENTATIU      ->     No ens comunica una notícia sinó que ens transmet una opinió, la qual ens arriba defensada per una sèrie d'arguments que li donen suport. Aquesta mena de textos intenta convéncer-nos i acostuma a tractar algun tema polèmic, naturalment, i pretén decantar el nostre parer a favor de les opinions que l'autor hi expressa.

LES CARACTERÍSTIQUES

Els recursos lingüístics:

- es veu La utilització de la ironia com “”, que serveix per a remarcar una frase o alguna cosa.

- és molt comú la utilització de la repetició, és a dir la insistència i l'ús excessiu d'arguments, “”.

- L'ús de l'argument d'autoritat "", l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es refereix.

- l'ús dels qüestions retòriques "", la qual és una pregunta de la qual no s'espera obtindre resposta i que serveix per a centrar l'atenció

- En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona “”.

- Ús de connectors d’ordre “” (com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar)

- L’ús de signes gràfics: -com cometes “”, s'usen per a citar paraules textuals, fer sobresortir una paraula del text.       -com els guionets “”, s'usen per a indicar de qui són les paraules citades, per afegir una circumstància complementària al text

- L’ús de les citacions d'autoritats “”, són frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta i tenen un caràcter d'afirmació categòrica

DOM: igualar el denominador a 0.  -> Dom f(x)= lR\{loq me diera}.

ASINTOTA V

Lim               TAL     (se sustituye)=  + /- infinito

x-> (dom)+

ASINTOTA  H

-El grado del numerador tiene que ser menor al del denominador.

-Si tienen el mismo grado se dividen los coeficientes.

     Lo mismo pero en vez del número del dominio se pone + y - infinito. Cuando se va a sustituir la X, solo se toman los primeros números del (numerador y denominador) Y= 0 es asíntota horizontal.

ASINTOTA O

división de polinomios 

-El grado del numerador debe ser mayor al del denominador. y= 2X +1 es asíntota oblicua. 

MAX Y MIN

1)Se iguala a 0

2) Y hacer el dibujo con ese resultado y las asiento tas verticales

3) Buscar número cercano de instituir para ver si dan positivo y negativo y saber si la flecha con Pa’rriba pa abajo.

FORMA

Se hace la segunda derivada, luego se igual a 0 y sí da X>0tiene cóncava y si da X