Regles d'origen i documents preferencials de comerç

Regles d'origen i mètodes per conferir-lo

Per determinar si compleix la regla de transferència substancial (forma d'adquirir l'origen) s'utilitzen diversos mètodes:

• Mètode de canvi de partida aranzelària.
• Mètode de matèria enterament obtinguda.
• Mètode de valor afegit o percentatge ad valorem (estableix un percentatge màxim de matèria no originària perquè l'operació concedeixi l'origen: 20–50%).
• Mètode de fase del procés productiu: la mercaderia ha de patir una transformació d'un percentatge del valor ex-works, sovint 20–50%.

Informació vinculant sobre l'origen (IVO)

IVO: és un procediment per obtenir una informació vinculant sobre l'origen d'una mercaderia dirigida a les autoritats duaneres. Es tracta d'un formulari/decisió que serveix per donar informació sobre l'origen a les autoritats duaneres i té un termini de validesa de 3 anys.

Règim de preferències (OP)

El règim d'operacions preferencials s'aplica als intercanvis amb països amb els quals s'ha establert algun acord, ja sigui bilateral o unilateral.

Acords bilaterals o convencionals

• EFTA.
• Balcans occidentals.
• Països mediterranis.
• Andorra.
• Illes Feroe.
• Països ACP i acords EPA.

Acords unilaterals o autonòmics

• PTOM (països i territoris d'ultramar).
• Kosovo.
• Moldàvia.
• Ceuta i Melilla.
• SPG (Sistema Generalitzat de Preferències).

SPG: tipus i objectius

• General: destinat a països en vies de desenvolupament; s'eliminen o redueixen aranzels en una gran part de les categories de productes (p. ex. 2/3 de categories).
• Especial per al desenvolupament sostenible: per a països que assumeixen compromisos internacionals i redueixen o eliminen aranzels per fomentar pràctiques sostenibles.
• Everything But Arms (EBA): per a països menys desenvolupats; atorga preferències aranzelàries a gairebé tots els productes, exclosos armes i municions.

Regla d'acumulació de l'origen

En països signants d'acords preferencials, la regla d'acumulació permet que les treballacions realitzades en un país signant siguin acollides per conferir l'origen preferencial a la mercaderia. Tipus d'acumulació:

• Bilateral: entre dues parts.
• Diagonal: entre tres parts.
• Regional: en alguns sistemes (p. ex. SPG) hi ha regions que acumulen entre si.
• Total: tots els signants d'un acord poden acumular.

Principis fonamentals

• Principi de non-reintegrament (non draw-back): prohibeix conferir l'origen a una transformació de mercaderia no originària que no hagi pagat els drets aranzelaris corresponents.
• Principi de territorialitat: les operacions que donen origen s'han de realitzar al territori de l'acord. Normalment s'exigeix un transport directe.

Unió duanera i acords específics

La Unió Europea manté acords d'unió duanera que permeten preferències aranzelàries o aranzels 0 per a determinats productes amb països com San Marino, Turquia i Andorra.

Proves d'origen preferencial

Documents habituals utilitzats com a proves d'origen preferencial:

• Certificat Form A: per a països beneficiaris del sistema SPG.
• EUR-MED: per a acumulacions d'origen paneuromediterrànies.
• ATR: per a mercaderies dins de l'acord d'unió duanera amb Turquia.
• T-2: per a mercaderies dins de l'acord d'unió duanera amb San Marino i Andorra.
• Certificat d'informació INF4: s'utilitza quan es detecten situacions sospitoses o fraudulentes; permet a les autoritats duaneres comprovar declaracions de proveïdors presentades pels exportadors.

Situacions en què no cal justificar l'origen

No sempre cal justificar l'origen. Exemples típics:

• Equipatge de viatgers amb un valor fins a 1.200 €.
• Petits enviaments amb un valor no superior a 500 €.
• Mercaderies destinades a fires que viatgen sota la cobertura del quadern ATA.

Observació: Aquest resum corregeix errors ortogràfics i d'estil i manté tot el contingut original. Per a aplicacions concretes i reclamacions administratives cal consultar la normativa i els acords específics o sol·licitar una informació vinculant (IVO).