Regles Fonètiques del Català: Ensordiment, Sonorització i Més

1. Ensordiment (Devoicing)

Procés pel qual un so sonor es converteix en sord.

1. Oclusius, Fricatius i Africats en Posició Final

   En posició final i seguits d'una pausa, esdevenen SORD.

   • Exemples: Càstig [kástik]; Maig [ ]

2. Oclusius en Posició Final seguits de Vocal

   Els oclusius en posició final seguits d'una vocal esdevenen SORD.

   • Exemples: Fred intens [ ]; Tub oliós [túpuliós]

3. Oclusius, Fricatius i Africats Sonors

   Tant a final de síl·laba com de mot, esdevenen SORD quan van seguits d'un so sord.

   • Exemples: Cub trencat [ ]; Transportar [ ]; Adscriure [ ]

2. Sonorització (Voicing)

Procés pel qual un so consonàntic sord es converteix en sonor.

1. So Consonàntic Sord seguit de Sonor

   Un so consonàntic sord a final de síl·laba o mot es converteix en SONOR si va seguit d'un so sonor.

   • Exemples: Atzar [ ]; Baf bullent [ ]; Anècdota [ ]

2. Fricatius i Africats Sords a Final de Mot

   A final de mot, els fricatius i africats sords passen a SONOR davant de vocal.

   • Exemples: Els avis [ ]; Despatx ample [ ]

3. Emmudiment (Muting de Consonants)

No es pronuncien sons consonàntics en determinats contextos.

• Emmudiment de la R

  Exemples: Arbre [ ]; Prendre [ ]; Infinitius (venir [bəní]); Por [pó]; Clar [ ]

• Emmudiment de la H

  Exemple: L’Hoquei [ ]

• Emmudiment de la S

  La S final pot ser SONORA si la paraula següent comença per vocal, o SORDA si comença per consonant.

  • Exemples: Aquest pi [ ]; Aquest any [ ]; Aquests [ ]

• Emmudiment per Context

  • Precedida de so fricatiu/africat: Raig [ ]; Bolígraf [ ]
  • Seguida d'un so fricatiu/vibrant: Els jocs [ ]; Les roques [ ]
  • Grup RT: Verds [ ]
  • Grups MPT/MPC (la P és muda): Compte [kómta]; Exempció [agzamsió]
  • Grups PB (final de mot precedides de M): Camp [kám]; Tomb [tóm]
  • Grups T/D (final de mot precedides de N/L): Pont [ ]; Malalt [ ]

4. Sensibilització (Pronunciació de Consonants Mudes)

Pronunciació de consonants que habitualment són mudes en certs contextos.

• Sensibilització de la R i T

  R (en infinitius) i T (en gerundis + pronom feble).

  • Exemples: Anant-hi [ ]; Parlar-ne [ ]

• Sensibilització de la B (en 'amb')

  Davant de vocal: Amb oli [ ]

• Sensibilització de la T

  En els mots quant, cent, vint, sant seguits de vocal.

  • Exemples: Quant és? [ ]; Cent anys [ ]; Vint anys [ ]; Sant Andreu [ ]; Sant Esteve [ ]

5. Assimilació

Un so consonàntic adopta les característiques articulatòries pròpies del so que el segueix.

• Assimilació Labial

  [n] es converteix en [m] seguit de P/B/M. [n] es converteix en [ɱ] (labiodental) seguit de F/V.

  • Exemples: Sant Pol [ ]; Confessar [ ]

• Assimilació Dental

  N/L + so dental = [n̪] o [l̪].

  • Exemples: Cantar [ ]; Falta [ ]

• Assimilació Palatal

  N/L = [ɲ] o [ʎ].

  • Exemples: El llapis [ ]; Un xoc [ ]

• Assimilació Velar

  N + so velar (K/G) = [ŋ].

  • Exemples: Tancar [ ]; Fangós [ ]

6. Geminació

Pronunciació doble de la consonant (tensions articulatòries dobles).

• Exemples: Addicte [addíkta]; Col·legi [ ]

• Grups BL, GL, PL

  Exemples: Poble [ ]; Segle [séggla]; Triple [tríppla]

• Grups TLL, TL, TM, DM, TN

  Exemples: Ratlla [ ]; Setmana [ ]; Admirar [ ]

• Casos Habituals

  Exemples: Futbol [ ]; Submís [ ]; Advocat [ ]

7. Altres Fenòmens i Exemples Específics

• Esglaó [ ]
• Luxe [lúksa]
• Boxa [bóksa]
• Excés [aksés]
• Excitar [aksit ]
• Exsangüe [ ]
• Examen [agzáman]
• Exemple [agzémpla]
• Exhaurir [agzaurí]