Reglament i tècnica de l'hoquei sobre herba

El terreny de joc

El camp de joc és rectangular, de 91.5 metres de llargada i 55 d'ample.

• Una línia de centre està marcada creuant la meitat del camp.
• Les línies conegudes com línies de 23 metres estan marcades creuant el camp a 22.90 metres de cada línia de fons.
• Les zones denominades àrees estan marcades dins el camp al voltant de les porteries i davant del centre de les línies de fons.
• Els punts de penal stroke de 150mm de diàmetre s'han de marcar davant del centre de cada porteria amb el seu respectiu centre a 6.40 metres de la vora interior de la línia de porteria.
• Totes les línies tenen 75 mil·límetres d'ample i són part del camp de joc.
• A cada cantonada del camp se situen pals amb banderoles d'entre 1.20 i 1.50 metres d'alt.
• Les porteries se situen fora del camp al centre de cada línia de fons i en contacte amb ella.

Equips i jugadors

• Un màxim d'onze jugadors per cada equip prenen part en el joc en qualsevol moment durant el partit. 5 reserves a la banqueta Cada equip pot jugar amb:
• Un porter amb privilegis de porter portant un equip protector complet compost d'almenys casc, guardes per cames i peus i la samarreta de diferent color.
• A cada equip li està permès substituir els seus jugadors d'entre els jugadors que no són al camp.
• La substitució està permesa en qualsevol moment excepte durant el període comprès entre la concessió d'un penal córner fins després que hagi finalitzat, durant aquest període només es permet la substitució per lesió o suspensió del porter defensor jugador o del de camp amb privilegis de porter defensor.
• Els jugadors de camp que l'abandonin per ser atesos d'una lesió, per refrescar-se, canviar d'equipament o per qualsevol altra raó diferent de la substitució poden tornar a entrar només entre les línies de 23 metres.

La bola i el stick

• La pilota és similar a una pilota de tennis però es dura i ha de pesar entre 156 i 163 grams. Abans era de cuir pintat de Actualment es construeix de material plastificat llis i gravat.
• Cada jugador fa servir un "stick", confeccionat de fusta de morera i freixe. El pes de l’estic pot variar entre 340 i 794 g. La part corba de l’stick és llisa en la seva cara esquerra i solament està permès jugar la bola per aquest costat. Aquesta regla dificulta en extrem el domini de la tècnica de l’hoquei. Abans de cada partit internacional els estics dels jugadors són controlats pels jutges, de manera que aquests passin sense entrebancs per una anella metàl·lica d’un diàmetre interior de 5,08 cm (2 pulzades).

Funcionament del partit

• Un partit d’hoquei dura 70 minuts: dos temps de 35 min cada un (parant el joc cada vegada que sigui necessari segons criteri arbitral), amb un descans de 10 minuts entre ells.
• L'equip que marqui el major nombre de gols és el guanyador; si no es marquen gols, o si els equips marquen el mateix nombre de gols, el partit s'empata.
• La pilota deixa d’estar en joc quan sobrepassa totalment la línia lateral o de fons.
• Quan la pilota sobrepassa la línia lateral el joc es reprèn pel lloc on la pilota va creuar la línia i s'aplica el mateix procediment que en el cop franc.

Faltes i càstigs

• Avantatge: es concedirà falta només quan un jugador o equip és desfavorit a causa d'una infracció a les Regles d'un jugador contrari.
• Es concedirà un Tir-lliure a l'equip contrari:
• Es concedirà un Penal-stroke:
• S’assenyala Penal-corner:
• Ubicació del Tir-lliure:
• Procediments per treure un Tir-lliure, un Passi de centre i per posar de nou la bola en joc després que hagi sortit fora del camp:

“Empunyadura”

La tècnica és la successió específica de moviments (el que és molt important precisament en l'aprenentatge i entrenament de la mateixa), complets o parcials (considerar el cos com una unitat que comprèn factors coordinatius, anatòmics i fisiològics), com solució a un problema de la dinàmica generat en una situació esportiva. Desenvolupament de la tècnica Existeixen tres preses d’stick bàsiques, presa “aplaudiment”, “rellotge” i “paella”. Però la utilització de la presa intermèdia ens permetrà tenir més possibilitats d'enriquir els nostres gestos tècnics. La presa de l’stick és com una empunyadura en el tennis, utilitzar la correcta i sent capaç de canviar subtil i ràpidament, sense que ho adverteixi l'oponent, farà diferent a un jugador i ajuda a l'èxit de la jugada o gest tècnic.

Situar l’stick per davant del cos en forma diagonal amb la punta de la pipa cap amunt i la cara plana del pal cap a l'esquerra, col·locar la mà esquerra amb el seu dors en la mateixa direcció, després per sota d'aquesta afegir la mà dreta que té el seu dors en el sentit contrari. Resumint, la posició de les mans és semblant a l'acció d'aplaudir, d'aquí el nom de la presa. És la presa per realitzar el gest de l'efectivitat, entre altres gestos.

Es col·loca el pal per davant del cos d'esquerra a dreta amb la seva cara plana sobre el terra. Es pren l’stick per la part superior de l'empunyadura amb la mà esquerra, després se li suma la mà dreta per sota de l'esquerra. Un cop realitzat això, es recomanen els dits de les dues mans sobre l’stick. És la presa per realitzar el dribling entre altres gestos. Se l’anomena rellotge perquè és com si volgués mirar el rellotge al canell esquerre.

Es pren el pal per la part superior de l'empunyadura amb la mà esquerra de manera que la "V" formada pel dit índex i el polze de la mà coincideixi amb la cara plana de l’stick. Després se li suma la mà dreta.