Registres Lingüístics, Veus del Discurs i Estructures Textuals

Registres Lingüístics: Classificació i Tipologies

Paràmetres de Classificació dels Registres

• Tema: Segons l'assumpte d'un text, es distingeix entre un tractament general (situacions quotidianes) o especialitzat.
• Canal: Suport utilitzat per a difondre un text. L'oral és més espontani i menys controlable que l'escrit.
• Nivell de Formalitat (Tenor Funcional): Segons la relació de proximitat o llunyania entre emissor i receptor. Es distingeix entre el nivell informal (àmbit privat) i el formal (comunicació pública). Implica el tractament del tú o el vostè.
• Intenció Comunicativa (Tenor Funcional): El propòsit comunicatiu d'un text condiciona la selecció de determinades característiques lingüístiques i el rebuig d'altres.

Tipus de Registres

Registres Informals

Situacions de relaxació on l'emissor para poca atenció al discurs.

Registre Col·loquial

Temes quotidians, preferentment el canal oral. Reflecteix una relació de proximitat o familiaritat. El nivell lingüístic es caracteritza per:

• Espontaneïtat i expressivitat.
• Estructures sintàctiques senzilles.
• Vocabulari d'ús comú.
• Pot incloure refranys, frases fetes, comparacions, hipèrboles, etc.

Col·loquial amb Vulgarismes

Paraules escrites o dites incorrectament. Poden manifestar dos tipus de transgressions:

1. De la norma lingüística.
2. De la norma social.

Els argots estan formats per paraules de tipus informal, sovint vulgars, i s'associen a un grup determinat.

Registres Formals i Especialitzats

L'emissor para atenció a la correcció del discurs i a la claredat de l'expressió per a satisfer les exigències de la situació comunicativa.

L'Estàndard

És el registre acceptat com a model de referència per als usos formals propis de la comunicació pública. És una varietat creada amb les formes més neutres acceptades per la norma lingüística i assegura el grau més alt d'intercomprensió entre els parlants dels diversos dialectes d'una llengua.

Registres Especialitzats

• Cientificotècnic: Àmbit acadèmic. Requereix precisió en l'expressió, defuig la polisèmia, l'ambigüitat i la vaguetat lèxica. Tendeix a utilitzar un lèxic precís i especialitzat, cultismes i símbols específics.
• Periodístic: Àmbit dels mitjans de comunicació. Té major incidència social i combina habitualment tant el canal oral com l'escrit.
• Juridicoadministratiu: Àmbit administratiu, de la comunicació amb les institucions públiques i judicials. Es caracteritza per l'ús d'una terminologia i una fraseologia pròpies, repeticions i formulacions freqüents.

Les Veus del Discurs (Polifonia)

Veus Externes

• Autor real: Qui ha escrit el text.
• Receptor real: Qui llegeix el text.
• Autor model: La imatge que es fa el lector de l'autor en llegir el text.
• Receptor model: La imatge del lector a qui l'autor dirigeix el text.

Veus Internes (Locutor i Enunciadors)

• Locutor: És la veu que construeix el text (1a o 3a persona). En la narració és el narrador; en un article d'opinió, qui signa l'escrit.
• Enunciadors: Són els personatges diferents de l'autor que prenen la paraula explícitament en un text mitjançant els recursos de la polifonia.

La Polifonia i el Discurs Citat

La polifonia és l'existència en un text de veus diferents de la del locutor que aporten el seu propi punt de vista. Es manifesta mitjançant dos recursos: la intertextualitat i el discurs citat.

Tipus de Discurs Citat

• Directe: Reprodueix textualment un enunciat mitjançant cometes i té un verb de dicció.
• Indirecte: Insereix un enunciat amb un verb de dicció en un discurs diferent de l'original (Exemple: Va dir que esperaríem).
• Monòleg Interior: Pensaments dels personatges o de l'autor.

Estructura del Text

Text Argumentatiu

Estructura Externa

Presentació, desenvolupament i conclusió.

Estructura Interna (Posició de la Tesi)

• Inductiva o Sintetitzant: Del cas particular al general. La tesi es troba al final del text.
• Deductiva o Analitzant: Del cas general al particular. La tesi es troba al principi.
• Enquadrada: La tesi es formula a l'inici i es reprèn al final. Entremig es desenvolupen els arguments.

Text Expositiu

Estructura Externa

Introducció, desenvolupament i conclusió.

Estructura Interna (Organització de la Informació)

• Enumeració-Descripció: S'aporten dades i trets sobre el tema.
• Seqüència Temporal: Segueix un ordre cronològic.
• Comparació: S'analitzen les diferències i semblances entre dos o més elements.
• Causa-Conseqüència: Relació de causalitat.
• Problema-Solució: Es caracteritza un problema i s'expliquen les solucions.