Registres Lingüístics: Variació i Factors Clau en la Comunicació

La Variació Segons la Situació Comunicativa

1. La Variació Estilística: Els Registres Lingüístics

   Les varietats estilístiques són pròpies de la situació comunicativa i del grau de formalitat. Es classifiquen en: varietats formals (estàndard, cientificotècnic, literari) i no formals (familiar o col·loquial).

   La varietat popular, també anomenada vulgar, parteix de prejudicis extralingüístics que cal evitar, ja que creen confusió. La variació estilística o funcional de la llengua són els registres estilístics: la diversitat d’usos que un mateix parlant fa de la llengua en cada situació concreta. Qualsevol de nosaltres fem servir registres diferents; cadascú utilitza el més adequat en cada cas.

2. Factors que Determinen els Registres

   Utilitzem i adequem la llengua a un tema, a un canal, amb una intencionalitat o un propòsit i amb un grau de formalitat determinats.

   1. El Tema

      Els temes poden ser generals o especialitzats. Els temes generals són entesos per molta gent, i d'altra banda, els especialitzats són utilitzats per les persones que tenen uns coneixements sobre un àmbit específic i estan escrits amb un llenguatge científic, on abunden els cultismes i el lèxic propi de l'especialització.

      La majoria de converses són de temes generals (registre familiar o col·loquial). Un tema pot rebre un tractament general o especialitzat segons la situació comunicativa. En els temes especialitzats (registre estàndard o cientificotècnic) abunden les frases en passiva, les formes no personals del verb, les nominalitzacions i la tercera persona del singular o plural.

   2. El Canal

      Mitjà a través del qual s'emet o es rep un missatge. Hi ha dos canals: oral i escrit. El canal oral pot ser espontani (monòleg) o no espontani (recitació). El canal escrit pot crear-se per ser llegit en veu alta (com un guió de conferència) o no necessàriament per ser dit (com una factura).

      Canal Oral:

      • Més espontani, no segueix tant la normativa.
      • Utilitza frases simples i a vegades inacabades.
      • Usa mots bàsics i repeticions lèxiques.
      • Els missatges són més instantanis, efímers i ràpids.
      • Usa comunicació no verbal (gestos).
      • És auditiu i el context extralingüístic hi té un paper important.

      Canal Escrit:

      • Elaborat i planificat.
      • Segueix més la normativa.
      • Utilitza frases complexes i acabades.
      • Usa un lèxic més ric i sinònims.
      • Els missatges són diferits en el temps i en l’espai.
      • No necessita elements no verbals.
      • És visual i el context extralingüístic no hi té tanta importància.

   3. La Intencionalitat

      En els textos hi pot haver diferents estructures d’acord amb allò que pretenen: narrar un fet, descriure una persona, etc. Hi ha dos tipus: objectiva i subjectiva. El registre literari és subjectiu, ja que transmet sentiments i emocions i utilitza paraules amb connotacions diverses. El registre cientificotècnic és objectiu i utilitza un lèxic precís i exacte.

   4. El Nivell de Formalitat

      Aquest és el que més condiciona el registre. El nivell pot ser alt, mitjà o baix. La formalitat alta comporta uns usos lingüístics diferents del segon i tercer cas, que usen una formalitat baixa i familiar. Els registres formals són usats en usos públics del llenguatge (notícies), mentre que els informals solen associar-se als usos privats (conversa familiar).

      L’element lingüístic que evidencia les diferències en el grau de formalitat és la forma de tractament: tu i vostè. En els textos informals trobem fórmules de confiança (company, estimat, tio, etc.) i en els formals trobem formes com senyor/a, il·lustríssim.