Registres Lingüístics i Variació Estilística: Guia Completa

Variació Estilística i Registres Lingüístics

La varietat de la llengua que cada parlant tria per adaptar-se a la situació de comunicació es coneix com a variació estilística o variació funcional, que donarà lloc als diferents registres. Cada parlant fa ús d'una sola varietat dialectal, però, en canvi, coneix i utilitza un ventall molt més ampli de varietats estilístiques que li permet mantenir la comunicació en àmbits d'ús ben diferents.

Aquestes varietats estilístiques o funcionals s'adapten a cada situació de comunicació i venen determinades per quatre factors principals:

Factors Determinants dels Registres

1. El Tema

   És l'àmbit de la realitat a què fa referència el missatge. Es pot considerar que hi ha tants temes com especialitats conegudes: filosofia, matemàtiques, economia, etc. Però cada tema pot ser tractat en un grau d'especialització diferent i, així, es pot parlar de temes especialitzats (o específics) i temes no especialitzats (o generals). El lèxic, la sintaxi i l'organització del missatge varien en funció del grau d'especialització amb què es vulgui tractar el tema. En la mesura que el text recull un gran nombre de termes específics d'un tema, es pot dir que és un text especialitzat, que utilitza un lèxic propi dels qui han aprofundit en el tema. Per exemple, en un text especialitzat en meteorologia s'utilitzarien termes com anticicló, depressió, efecte de Coriolis... En canvi, en un text no especialitzat utilitzaríem termes com pluja, núvols, vent... és a dir, paraules que formen part d'un coneixement majoritari per part de la població, una terminologia general.

2. La Intencionalitat

   O el propòsit comunicatiu, pot ser subjectiu si dona una informació en què són evidents els sentiments de l'emissor, per exemple, quan l'explicació d'un accident la fa una persona que hi ha estat implicada. La intencionalitat és subjectiva quan l'emissor vol influir en el receptor (convèncer, renyar, engrescar, trobar algun tipus d'empatia...). En canvi, una notícia del diari farà una explicació del mateix tema molt més neutra, sense implicacions personals, i tindrà un caràcter objectiu.

3. La Relació Emissor-Receptor

   Expressa el grau de familiaritat que hi ha entre ells. Qualsevol acte comunicatiu es mou en una escala de més formal a menys formal. Així, els tractaments que s'utilitzen per a una carta personal acostumen a ser directes (Hola, com estàs? -tu-) mentre que en una carta comercial cal respectar una sèrie de formalitats (Benvolgut senyor, us comuniquem... - vós/vostè-). En general, es parla de quatre graus: nivell molt formal, formal (corresponent a l'estàndard), poc formal i vulgar.

4. El Canal de Comunicació

   Que s'utilitza en la situació comunicativa determina dos tipus de registres: els orals (espontanis o no espontanis) i els escrits. El canal oral espontani es caracteritza per la immediatesa, la simplificació dels elements sintàctics i l'ús d'elements no verbals, com la gestualització. Un canal oral no espontani seria el propi de conferències o intervencions en públic preparades, per exemple. El canal escrit és més elaborat, la sintaxi és complexa i hi trobem els signes de puntuació, que supleixen l'entonació.

Classificació General dels Registres

Tota aquesta varietat estilística o funcional dona lloc als registres, que s'agrupen en dos blocs principals: formals i no formals.

Registres Formals i Especialitzats

Dins els registres formals (o cultes), comentarem el cientificotècnic i el literari. L'estàndard, pel fet de ser neutre, fa de pont amb els registres no formals. A part del cientificotècnic, existeixen altres registres especialitzats o tecnolectes: el llenguatge jurídic, l'administratiu, el de política, el de la meteorologia, el del periodisme d'esports... Els tecnolectes fan ús del registre estàndard, però utilitzen un vocabulari especialitzat. En general, els registres formals es caracteritzen per la seva correcció amb relació a la normativa, per una sintaxi ben cisellada i un lèxic ric i culte (que pot incloure des d'arcaismes fins a neologismes, passant per préstecs de mots i expressions provinents de llengües modernes i clàssiques) i, si són textos orals, per una prosòdia acurada.

El Registre Cientificotècnic

El llenguatge científic es caracteritza per estar molt formalitzat. Aquest afany de precisió lèxica comporta l'ús de terminologia de creació pròpia (neologismes), l'ús de mots corrents però amb significat especialitzat segons la disciplina (no tenen el mateix valor els mots memòria, virus i vacuna en informàtica que en medicina) i sovint també la utilització de llenguatges formalitzats o artificials (símbols algebraics, químics, lògics, fonètics, etc.).

El Registre Literari

El registre literari busca la polisèmia i la connotació, la multiplicació de significacions. Per això, el llenguatge científic és fàcilment traduïble, però no el literari. Aquest respon a una voluntat estètica i a una intencionalitat subjectiva, que comporta un ús ambigu, connotatiu i figuratiu del llenguatge.

Registres No Formals

Els registres no formals són formes de parlar caracteritzades per un cert allunyament de la varietat estàndard. Se solen relacionar amb usos privats i amb la llengua oral. Es caracteritzen per la utilització de les varietats diferents de l'estàndard i per la major improvisació, que duu a l'espontaneïtat. S'usen en contextos privats (converses familiars i d'amics) i per parlar de temes generals. Hi podem distingir el registre col·loquial, el vulgar i l'argot.

El Registre Col·loquial

El registre col·loquial (o familiar) es caracteritza per la seva quotidianitat i la seva subjectivitat. Es tracta del registre més usat, perquè abasta totes les situacions orals en les quals la llengua s'empra amb espontaneïtat i de manera informal (no inclou, doncs, les intervencions en congressos, debats públics, etc.). Aquest registre participa dels trets que hem esmentat amb relació al canal oral. Hi podem afegir altres característiques, tant pel que fa a la construcció textual o oracional com a la fonètica o el camp lexicosemàntic.

El Registre Vulgar

El registre vulgar és una modalitat de registre no formal caracteritzada per les transgressions no solament de la norma lingüística (mots "deformats", mal emprats; discursos i frases mal travats), sinó també de la norma social, és a dir, d'allò que es considera de bon gust.

Autors Destacats en la Literatura Catalana

Maria-Mercè Marçal (1952-1998)

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998) fou poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona, es considerà sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passà tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exercí de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. A Barcelona, l'any 1973, va ser cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participà en la política i en moviments cívics com el feminista (col·laborà en diferents revistes com ara Reduccions, Escrivim a les parets i Dones en lluita). Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell i Maria del Mar Bonet. Es donà a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba). Cau de llunes s'estructura en quatre capítols. El primer recull els poemes més íntims, que giren entorn de l'amor inabastat i la solitud. El segon vincula la poeta al context sociopolític del moment. Tornà al gènere fantàstic el 2018 amb la novel·la Fungus. El rei dels Pirineus. L'any 2019 publicà Homenatge als caiguts, un recull de relats curts emesos per la ràdio els anys 2006-08. Enguany (2022) ha publicat la novel·la El monstre de Santa Helena, novel·la de ficció històrica centrada en la figura de Napoleó Bonaparte. Alguns dels seus relats han estat objecte de versió cinematogràfica.

Jordi Galceran i Ferrer (1964)

Jordi Galceran i Ferrer (Barcelona, 1964) és autor teatral, traductor i guionista. Estudià Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. S'inicià en el circuit del teatre amateur els anys vuitanta. L'any 1995, va fer el salt a la professionalitat amb la claustrofòbica Paraules encadenades, amb la qual guanyà el Premi Born de Teatre, el Premi de la Crítica Serra d'Or i el Premi Butaca, atorgat per votació popular. La seva següent obra, Dakota (1996), guanyà el Premi Ignasi Iglésias i tornà a aconseguir el Premi Butaca. Amb El mètode Grönholm (2003), l'autor assolí un gran èxit nacional i internacional. L'obra, que tracta sobre els sistemes de selecció de personal de les empreses, es representà a una seixantena de països i se n'ha fet la versió cinematogràfica. Amb els espectacles musicals Gaudí (2002) i Paradís (2005) aconseguí el Premi Butaca al millor espectacle musical dels anys 2003 i 2005 respectivament. És autor també de molts altres títols com Carnaval (2005), un thriller policíac que presenta l'acció terrorista a escena; Cancun (2007); Burundanga (2011) o El crèdit (2012)... Jordi Galceran també ha realitzat traduccions i adaptacions de més d'una vintena d'obres. A més de la seva activitat teatral, treballa com a guionista per a diverses sèries de Televisió de Catalunya com Nissaga de poder, El cor de la ciutat, Laura o La memòria dels Cargols. També és responsable del guió de la pel·lícula de terror Fràgils (2005), dirigida per Jaume Balagueró i ha participat en el musical El Rei Lleó, a Madrid, com a adaptador del llibret a l'espanyol.