Registres Lingüístics i el Procés de Substitució de Llengües

Variació Diafàsica i el Concepte de Registre

La variació diafàsica es concreta en el concepte de registre. Els diferents registres d'una llengua s’adeqüen a les diferents situacions d’ús, o situacions comunicatives. Cada situació està condicionada per uns factors concrets i demana estratègies lingüístiques diferents, és a dir, una selecció d’elements adequats.

Factors que Condicionen la Tria d’un Registre

Els factors que condicionen la tria d’un registre en concret són:

• El tema de què es parla.
• El to o nivell de formalitat, determinat per la relació entre l'emissor, el lloc on es troben, i la consideració social d’allò de què es parla.
• El canal de comunicació, que pot ser oral o escrit.
• La intencionalitat, que determina un to suplicant, persuasiu o impositiu.

El Procés de Substitució Lingüística (Diglòssia)

Una situació de bilingüisme social diglòssic parcial unilateral condueix a un procés de substitució lingüística. La llengua B (L1) serà desplaçada als àmbits d’ús informals, col·loquials i no prestigiats, i posteriorment substituïda per la llengua A (L2), en un procés de bilingüització i posterior unilingüització. Aquest procés es desenvolupa en una sèrie d’etapes:

Etapes del Procés de Substitució

Etapa 0: Situació de Partida

Població monolingüe en L1.

Etapa 1: Contacte i Expansió Sectorial

Contacte entre els grups B (=L1) i A (=L2). Expansió de la llengua LA (L2) de manera sectorial i selectiva. En aquest primer estadi, aprenen la llengua LA les altes esferes de poder, que resideixen a les ciutats: els grans comerciants, els burgesos, els juristes, els artistes i els intel·lectuals. També l'aprenen els habitants de les ciutats més propers a aquests estrats socials. No obstant això, només constitueixen una part quantitativament poc rellevant de la població. La majoria de la gent resta monolingüe. En aquest estadi, la LA comença a imposar-se com a llengua oficial.

Etapa 2: Extensió Geogràfica de la Bilingüització

Una extensió geogràfica de la bilingüització. Els monolingües de les ciutats (parlants de LB) es bilingüitzen, alhora que les altres capes que ja eren bilingües comencen a abandonar LB i esdevenen monolingües en LA. Es tracta d'una etapa en què ja comença una pèrdua quantitativa dels parlants de LB. Desapareix, a la ciutat, el monolingüisme en LB i apareix el monolingüisme en LA.

Distribució Lingüística en l'Etapa 2

Poder ................................. monolingües (en LA)Habitants de la ciutat .......... bilingüesHabitants del camp .............. monolingües (en LB)

L'oficialització de l'idioma LA es manifestarà en una sèrie d'activitats que afavoriran la total bilingüització: alfabetització i escolarització, mitjans de comunicació de massa orals i escrits, etc.

Etapa 3: Glotofàgia Aconseguida

Aquest tercer estadi és el que ha estat anomenat glotofàgia aconseguida. El podem subdividir en dues subetapes:

Subetapa 3.a: Inicial (Desaparició de Monolingües en LB)

Caracteritzada per la desaparició dels monolingües en LB. Bilingüització total dels membres del grup B. Les causes són: la mort física de la gent gran i l'aprenentatge de LA per part de la resta de parlants de LB. Durant aquesta etapa, molts d'aquells que ja eren bilingües han abandonat LB i s'han convertit en monolingües de LA. En la comunitat lingüística catalana, aquest fet es va esdevenir al segle XX: ja no hi ha monolingües en català.

Subetapa 3.b: Final (Abandonament Definitiu)

L'abandonament definitiu de LB, la desaparició dels bilingües i l'ús exclusiu de LA.

El procés de bilingüització és un procés dinàmic, un procés de canvi, no una situació estàtica.