Registres Lingüístics i la Llengua Estàndard: Guia Completa

Els Registres Lingüístics: Característiques i Usos

El Registre Científic i Tècnic

Els registres científics i tècnics solen anar associats a la divulgació escrita i tenen un propòsit objectiu, cosa que afavoreix la presència de construccions de caràcter impersonal, l'absència de verbs en primera i segona persona, la utilització de mots monosèmics, la profusió de sigles, etc. En el discurs científic o tècnic hi ha un clar predomini de la funció referencial, cosa que exigeix l'ús d'una terminologia específica de cada camp d'investigació. Això explica la gran quantitat de cultismes i neologismes que incorporen aquests registres. Es tracta de defugir l'ambigüitat, de no deixar lloc a interpretacions personals. En conseqüència, la sintaxi ha de prioritzar la correcció i la concisió per damunt de les subordinacions excessivament filigranades, que en dificultarien la comprensió. Per aquest motiu, el mateix afany de claredat obliga a col·locar la informació en paràgrafs, amb una estructura lògica i coherent.

El Registre Literari

En el registre literari, predominen una voluntat estètica i un propòsit subjectiu. Per assolir aquests objectius, l'autor explota al màxim les possibilitats expressives que li ofereix la llengua: al·literacions, jocs de paraules, figures retòriques, recuperació d'arcaismes, etc. Cal tenir en compte que el registre literari té la possibilitat d'integrar altres registres lingüístics. La modalitat col·loquial i, fins i tot, la vulgar en poden formar part en les mateixes condicions que qualsevol altra modalitat del registre literari.

El Registre Publicitari

El tombant comercial, les pràctiques econòmiques o l'estructura política que cada vegada més defineixen la societat actual han situat en primer pla el registre publicitari. En realitat, es tracta d'un registre condicionat absolutament per la pretensió d'incidir en la voluntat dels hipotètics usuaris, votants, etc. Però justament perquè aquest és l'objectiu comú de qualsevol campanya, els creadors publicitaris tendeixen a usar diferents estratègies per singularitzar el seu producte, des de l'aparença de l'objectivitat fins al toc de la subjectivitat, passant per l'ús de la ironia o de l'ambigüitat calculada.

El Registre Jurídic i Administratiu

És el registre utilitzat en el món de l'administració i de la judicatura. Lleis, decrets, circulars, edictes... són alguns dels documents que incorporen aquest tipus de registre. Tradicionalment s'ha caracteritzat per una sintaxi enrevessada i una retòrica arcaïtzant, fet que dificultava força la comprensió dels textos legals. Actualment, però, s'han fet esforços per abandonar aquests tics lingüístics propis d'èpoques passades i oferir un model de llenguatge acurat, però entenedor. En aquest mateix sentit, cal destacar els intents que s'han fet darrerament des de diferents institucions per tal d'oferir uns models textuals unificats i amb una organització de la informació coherent i precisa.

La Llengua Estàndard: Concepte, Evolució i Funció Social

Què és la Llengua Estàndard?

Què s’entén per llengua estàndard? És el fet de destriar quin és el terme mitjà entre el nivell literari i el nivell col·loquial que convé de proposar com a norma d’ús parlat per a tots i de precisar ben bé el seu paper dins la societat. Aquesta norma comuna és l’anomenada estàndard, la qual no escapa a la influència de les relacions de classes socials.

Origen i Desenvolupament Històric

En totes les cultures occidentals, l’estàndard proposat, igual que la normativa literària, arrenca d’uns pressupòsits d’hegemonia històrica de la classe burgesa, la qual va protagonitzar la reivindicació política i cultural arreu. En català, a més a més, patrocinà directament la normativització de l’idioma.

Així, en tota llengua actual normalitzada, al costat de la norma literària, que afecta sobretot l’obra de creació, s’ha arribat a comptar també amb una norma que comprèn aquelles situacions quotidianes en què la comunicació humana pren un caràcter generalitzat i neutre, allunyada d'elaboracions cultes o tècniques i d’aquell tipus d’especialitzacions que queden tancades en el clos familiar o d’altres grups reduïts on hom aboca tota mena de subjectivisme.

Característiques i Limitacions de l'Estàndard

No hi ha dubte que aquest nivell estàndard trobarà la seva inspiració fixadora en les formes lingüístiques que han estat refrendades per la “normativa”, agafant les que no són gens discutibles i permeten de tenir una o diverses subnormes on s’encabiran aspectes secundaris reconeguts com a tals per l’ús.

Aquesta norma no és sinó la que ha sorgit i s’ha fixat en totes les llengües modernes de cultura, les quals han vist desenvolupar-se aquest codi utilitari.

Cal determinar les limitacions de l’estàndard. La primera és que actua amb un paper de directriu, de punt de convergència, de referència comuna, conceptes que no s’han de confondre amb el d’uniformitat, encara que impliquen aspectes negatius com el de bandejament de formes que no s’hi ajusten, per una simple raó d’economia. Una altra limitació és que no és tancada, ja que la llengua tampoc no ho és. Encara que la norma estàndard constitueix d’alguna manera una frenada a moltes tendències, no pot ser fixa i immutable. Podríem dir, doncs, que la seva característica principal ha de ser l’equilibri constant entre la fixació i el canvi.

El Control i la Incidència Social de l'Estàndard

I ara topem amb una qüestió important: qui exercirà el control d’aquesta norma estàndard a la pràctica? Qui exercirà l’exigència i els reajustaments dels canvis que s’hi vagin produint? I aquí trobem conceptes com Acadèmia, és a dir, un cenacle institucionalitzat.

L’estàndard és la varietat lingüística que les societats multidialectals conscients de la seva necessitat estableixen com a vehicle de comunicació formal i com a vehicle també de comunicació normalitzat, gramaticalment i ortogràficament parlant. És el producte d’una voluntat social; la societat, en el cas dels estàndards, intervé en el fet lingüístic d’una manera molt diferent de com ho fa usualment. Com a fet social que és, la llengua està sempre supeditada a la pressió social: en els canvis històrics, en les inclusions de nous termes, etc. La incidència, però, que la societat exerceix sobre la llengua en condicions normals sol ser inconscient i fruit d’una dinàmica espontània. En l’estàndard, per contra, la incidència social és conscient i sistemàtica, i adreçada a un objectiu determinat: l’estandarització; és a dir, a la fixació d’una varietat comuna, regulada i ben establerta per a tots els usuaris d’un determinat domini lingüístic.