Registres lingüístics, literatura catalana i poesia: Guia completa

Registres lingüístics

Els registres lingüístics són l'ús que cada parlant fa de la llengua. El domini de la llengua i dels seus registres que té un usuari, i que li permet adaptar-se a cada acte comunicatiu, es coneix com a competència comunicativa.

Tema: és allò a què es refereix el missatge. Són molt diversos: els temes generals que fan referència a la vida quotidiana i a les coses més comunes, com el vocabulari habitual, i els temes especialitzats que són aquells que requereixen un vocabulari específic.

Canal: és el mitjà a través del qual es transmet el missatge: l'oral i l'escrit. L'elecció d'un canal determinarà el grau de presentació o d'improvisació del nostre missatge.

Grau de formalitat: és necessària la presència d'un receptor. La relació que hi haja entre ells determinarà el tipus de registre que l'emissor triarà per comunicar-se amb el seu interlocutor.

Intencionalitat comunicativa: les intencions comunicatives solen ser les següents:

• Crear bellesa: textos literaris
• Informar o informar-se: textos expositius, narratius i descriptius
• Orientar l'opinió i la conducta: textos expositius, narratius i descriptius

Cada emissor triarà uns registres més objectius per informar o uns altres de més subjectius.

Literatura del segle XX

Podem identificar el començament del segle amb la modernitat. Des d'Europa arribaven tota una sèrie d'idees noves promogudes per la revolució tecnològica i científica que ja s'havia iniciat en el segle anterior, i havia envaït tots els camps socials, econòmics i artístics. En la literatura, al començament del segle XX comparteixen protagonisme el moviment de la Renaixença, el modernisme, el noucentisme i les avantguardes. Més endavant, després de la Guerra Civil, hi hagué una nova generació d'escriptors que van escriure influïts per les vicissituds del període de postguerra fins a la generació de poetes actuals.

La poesia modernista

El modernisme fou un moviment cultural que nasqué amb el desig de modernitzar la societat i totes les seves estructures, de deixar de banda el caciquisme, el centralisme i l'endarreriment científic i cultural que patia la societat en general, amb una ideologia progressista. Pel que fa al vessant estètic, el modernisme parteix d'una idea romàntica: l'artista s'enfronta a la societat i als seus interessos, principalment econòmics, i es refugia i viu únicament per a l'art, amb una dedicació professional. Als modernistes els devem l'inici d'una actitud reivindicativa de la llengua i la cultura. No debades foren els innovadors de la reforma lingüística encapçalada per Pompeu Fabra. Figures importants: Josep Maria Bayarri, Daniel Martinez Ferrando. Estaven en contra de tot allò que tenia a veure amb la societat però els agradava el que venia de fora.

Joan Maragall

Amb la seua teoria de la paraula viva que aplicà a la poesia. Aquesta teoria defensava la poesia intuïtiva, i està impregnada per la filosofia de Nietzsche que propugnava l'energia de l'individu contra el determinisme.

Guerra Civil i Postguerra

Totes les noves tendències estètiques i de renovació cultural i social que des de la Renaixença s'havien anat introduint en la cultura i la literatura es van veure interrompudes bruscament per la Guerra Civil i la dictadura posterior del general Franco, que va prohibir l'ús de qualsevol llengua de l'Estat diferent del castellà. La poesia fou el gènere que predominà durant la postguerra, condemnada a temes conservadors i tradicionals. Autors ja consagrats com Foix o Carner serviren de pont i orientació per als nous poetes, entre els quals destaquen Salvador Espriu, Carles Riba… A partir de 1970, una generació d'escriptors que no havien viscut la Guerra Civil directament va sorgir amb força per escriure una poesia més suggeridora i rica. Es tracta de poetes com Pere Gimferrer, Maria Mercè Marçal. D'aquests joves autors, d'altres de més veterans donaren a conèixer la part més destacada de la seua producció poètica en aquests moments, com és el cas de Miquel Martí i Pol i del valencià Vicent Andrés Estellés. La normalització lingüística que es començà a viure en la dècada dels 70 permeté que nasquera una nova fornada de poetes valencians, com ara Lluís Alpera, Josep Piera, Teresa Pasqual o Marc Granell.

Vicent Andrés Estellés

Fou un reconegut poeta i periodista, el millor poeta valencià des d'Ausiàs Marc. La seua obra va ser pràcticament desconeguda fins a 1970, només havia publicat quatre obres, i ja havia guanyat alguns premis literaris. A partir de la dècada de 1970 començà a ser realment reconegut, amb obres com L'hotel Paris, L'inventari clement, La clau que obri tots els panys o Llibre de meravelles, la seua obra més popular. Va rebre els premis més importants, Lletres Catalanes de 1978 o el premi de les Lletres Valencianes en 1984. El seu paper com a renovador de la poesia en la nostra llengua hi aportà nous temes i noves perspectives de veure la realitat, temes propis de la quotidianitat i del moment històric que li havia tocat viure. Ara bé, els dos temes bàsics i centrals en la seua obra són, com també ho eren per a Ausiàs Marc, l'amor i la mort. Li exigia l'ús d'un llenguatge nou, en el qual introduïa frases fetes.

Registres especialitzats

El registre científic i tècnic

Té com a finalitat l'exposició clara i precisa del missatge. Conté i usa un vocabulari especialitzat propi del tema tractat que coneixem amb el nom de termes o tecnicismes.

El registre acadèmic

Comprèn tots aquells textos, orals i escrits, que són produïts dins de l'àmbit acadèmic, normalment universitari. Es tracta de textos que tenen com a finalitat transmetre, emmagatzemar i reelaborar la informació de manera objectiva, per això la informació es transmet d'una manera clara, ordenada i precisa, a fi que arribe de la manera més entenedora possible.

El registre jurídic i administratiu

Dins del registre jurídic i administratiu trobarem textos que tenen com a finalitat regular la vida social i establir relacions entre les administracions i les persones. En aquest registre el llenguatge ha de ser precís, amb marques d'impersonalitat i fórmules prefixades.

El registre literari

La finalitat del registre literari és crear bellesa, això comporta despertar passions i sentiments amb les paraules, per la qual cosa l'ús que es fa del llenguatge tracta de traure el màxim partit a tots els girs.

El registre periodístic

El registre periodístic té majoritàriament una finalitat informativa, es caracteritza per l'ús d'una llengua objectiva, precisa i entenedora, amb una sintaxi senzilla i oracions poc complexes.

El registre publicitari, per la seua banda, té com a finalitat convèncer el receptor i orientar la seua conducta.

El registre col·loquial està present en textos que formen part d'àmbits familiars i privats.

El Noucentisme

Fou un moviment artístic i ideològic que sorgí al començament del segle XX i que s'oposava a tot el que havia suposat el modernisme. Els noucentistes propugnaven l'ordre i la serenitat, volien recrear un món perfecte i ideal i, contràriament als modernistes, que esdevenien rebels socials.

Les Avantguardes

La literatura de les avantguardes va sorgir, influïda per tota la renovació industrial del canvi de segle. Van nàixer com una resposta renovadora i trencadora respecte a l'art i la societat capitalista i burgesa. Reflex d'una crisi social profunda que conduiria més tard a la Primera Guerra Mundial. S'inclouen diverses tendències:

• La poesia dadaísta era incoherent, feia servir l'absurd, l'atzar, el subconscient, el trencament de la sintaxi, i es barrejava amb altres manifestacions artístiques com la pintura o el collage.
• La poesia surrealista, per la seua banda, introduí l'escriptura automàtica basada en els nous estudis de Freud, amb presència d'imatges irracionals però sempre suggeridores.
• La poesia futurista feia èmfasi en l'exaltació de la modernitat, les màquines, la velocitat, etc.

Autors: J.V. Foix, Joan Salvat-Papasseit i Maximil·lià Thous.