Registres Lingüístics i Literatura Catalana del Segle XX

Registres Lingüístics: Conceptes Clau

L'ús que cada parlant fa de la llengua està relacionat amb les variacions funcionals. Es tindrà en compte l'opció lingüística segons el tema, l'interlocutor de la comunicació i el canal. Això forma part de la competència comunicativa.

Tema: El Missatge i el Vocabulari

El tema es refereix al missatge. Els temes especialitzats requereixen un vocabulari específic.

Canal: Mitjà de Transmissió del Missatge

El canal és el mitjà a través del qual es transmet el missatge: l'oral i l'escrit.

Grau de Formalitat: Relació i Nivells

És necessària la presència d'un emissor i un receptor. La relació entre els interlocutors determinarà el tipus de registre que l'emissor triarà per comunicar-se. La comunicació pot tenir un grau de formalitat superior o inferior en quatre nivells: molt formal, formal, informal o molt informal.

Usos Privats i Públics del Llenguatge

Es distingeixen dos conceptes: usos privats i usos públics. Els àmbits privats són entre persones conegudes i de confiança, mentre que els àmbits públics són entre persones desconegudes.

Intencionalitat Comunicativa i Registres

La intencionalitat comunicativa pot ser: crear bellesa, informar o informar-se, orientar l'opinió i la conducta. Cada emissor triarà uns registres més objectius per informar i més subjectius per crear bellesa.

Tipus de Registres Lingüístics

Entre els registres cultes trobem:

• El registre científic i tècnic
• El registre acadèmic
• El registre jurídic i administratiu
• El registre literari
• El registre periodístic i publicitari

Registre Científic i Tècnic

La finalitat és l'exposició clara i precisa del missatge. Utilitza un vocabulari especialitzat, amb abundància de neologismes, cultismes i, en alguns camps, llenguatges simbòlics universals. S'estructura en oracions simples i curtes que faciliten la comprensió. És objectiu i impersonal, evitant l'ús de la primera persona del singular.

Registre Acadèmic

Comprèn tots aquells textos, orals i escrits, produïts dins l'àmbit acadèmic (normalment universitari). Tenen com a finalitat transmetre, emmagatzemar i reelaborar la informació de manera objectiva, clara i ordenada. La sintaxi es caracteritza per l'abundància d'oracions enunciatives, l'ús de la tercera persona i la utilització de temps verbals com el present. Inclou recursos per a transmetre i divulgar la informació, com expressions que serveixen per a parlar del llenguatge mateix.

Registre Jurídic i Administratiu

Són textos que tenen com a finalitat regular la vida social i establir relacions entre les administracions i les persones. Utilitza un llenguatge precís, amb marques d'impersonalitat i fórmules prefixades.

Registre Literari: Bellesa i Emoció

La seva finalitat és crear bellesa, la qual cosa comporta despertar passions i sentiments amb les paraules. Es caracteritza per la subjectivitat i un llenguatge evocador, ja sigui poètic, narratiu o dramàtic.

Registre Periodístic i Publicitari

Són textos que formen part de l'àmbit de la publicitat i els mitjans de comunicació, amb un canal oral o escrit.

Registre Periodístic

La seva finalitat és informativa, amb l'ús d'una llengua objectiva, precisa i entenedora, i una sintaxi senzilla.

Registre Publicitari

Busca convèncer el receptor i orientar la seva conducta. Fa servir la música i recursos propis del registre literari, com figures retòriques, i pot tenir un caràcter col·loquial.

Registre Col·loquial

Són textos que formen part d'àmbits familiars i privats. És espontani, poc elaborat i subjectiu, amb una sintaxi senzilla i l'ús de diminutius i augmentatius, entre altres característiques.

Literatura Catalana del Segle XX

El segle XX va estar marcat per la modernitat. Des d'Europa arribaven una sèrie d'idees noves, promogudes per la revolució tecnològica i científica iniciada al segle anterior, que havien envaït tots els camps socials, econòmics i artístics.

En el terreny literari, al començament del segle XX, van compartir protagonisme el moviment de la Renaixença, el Modernisme, el Noucentisme i les Avantguardes. Més endavant, després de la Guerra Civil, hi hagué una nova generació d'escriptors que van escriure influïts per les vicissituds del període de postguerra, fins a arribar a la generació de poetes actuals.

Poesia Modernista: Art i Societat

Fou un moviment cultural que nasqué amb el desig de modernitzar la societat i totes les seves estructures, de deixar de banda el caciquisme, el centralisme i l'endarreriment científic i cultural que patia la societat en general. Tenia una ideologia progressista.

El Modernisme parteix d'una idea romàntica: l'artista s'enfronta a la societat i als seus interessos, principalment econòmics, i es refugia i viu únicament per l'art amb una dedicació professional. És la concepció artística que es coneix com l'art per l'art. Als modernistes els devem l'inici d'una actitud reivindicativa de la llengua i la cultura. Alguns autors destacats són:

• Pompeu Fabra
• Joan Maragall (va desenvolupar la Teoria de la Paraula Viva)
• Santiago Rusiñol
• Miquel Costa i Llobera

Poesia Noucentista: Ordre i Serenitat

Moviment artístic i ideològic que sorgí al començament del segle XX i que s'oposava a tot el que havia suposat el Modernisme. Els noucentistes propugnaven l'ordre i la serenitat, volien recrear un món perfecte i ideal, contràriament als modernistes que esdevenien els rebels socials. Autors destacats:

• Eugeni d'Ors
• Josep Carner

Poesia de les Avantguardes

Va sorgir influïda per tota la renovació industrial del canvi de segle. Van néixer com una resposta renovadora i trencadora respecte a l'art i la societat capitalista i burgesa. Era el reflex d'una crisi social profunda que conduiria més tard a la Primera Guerra Mundial. Dins les Avantguardes, hi hagué diferents tendències:

Dadaisme

La poesia dadaista era incoherent, feia servir l'absurd, l'atzar i el subconscient. Es caracteritzava pel trencament de la sintaxi i es barrejava amb altres manifestacions artístiques com la pintura o el collage.

Surrealisme

La poesia surrealista introduí l'escriptura automàtica, basada en els nous estudis de Freud, amb imatges irracionals però sempre suggeridores.

Futurisme

La poesia futurista posava èmfasi en l'exaltació de la modernitat.

Autors destacats:

• J.V. Foix
• Joan Salvat-Papasseit
• Maximilià Thous

Poesia de Postguerra i Dictadura

Totes les noves tendències estètiques i de renovació cultural i social que des de la Renaixença s'havien anat introduint en la cultura i la literatura es van veure interrompudes bruscament per la Guerra Civil i la dictadura posterior del general Franco, que va prohibir l'ús de qualsevol llengua de l'Estat diferent del castellà. La poesia fou el gènere que predominà la postguerra, sovint condemnada a termes conservadors i tradicionals. Autors ja consagrats com J.V. Foix o Josep Carner serviren de pont i orientació pels nous poetes, com Salvador Espriu i Carles Riba.

La Poesia a partir dels Anys 70

A partir de 1970, una generació d'escriptors que no havien viscut la Guerra Civil va sorgir amb força per escriure una poesia més suggeridora i rica. Pere Gimferrer, Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés donaren a conèixer la part més destacada de la seva producció poètica. La normalització lingüística que es començà a viure en la dècada dels 70 va permetre que nasqués una nova fornada de poetes valencians, com Lluís Alpera, Josep Piera, Teresa Pasqual i Marc Granell. Cal recordar que, fins aleshores, les persones estudiaven castellà i no hi havia valencià com a assignatura. El 1973, el valencià va néixer als instituts com a llengua estrangera, al costat del francès.

Vicent Andrés Estellés: Vida i Obra

Reconegut poeta i periodista, la seva obra fou desconeguda fins a 1970. Va publicar nombroses obres i va guanyar diversos premis literaris. El 1970 va publicar L'Hotel París. Llibre de Meravelles és la seva obra més popular. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1978 i el Premi de les Lletres Valencianes el 1984. La seva poesia reflecteix la realitat, amb temes propis de la quotidianitat i del moment històric que li havia tocat viure. Temes recurrents són l'amor i la mort. Destaca pel seu ús d'un llenguatge innovador, amb frases fetes i expressions populars.