Registres Lingüístics, Dialectes Catalans i la Cancelleria Reial

Els Registres Lingüístics i l'Estàndard

Els registres són formes pròpies de la llengua segons l'ús lingüístic en les relacions socials que es produeixen. Els trets condicionants de les formes de la llengua que utilitzem poden ser: la temàtica, la formalitat, el propòsit o el canal.

Els registres permeten dir una mateixa cosa de manera diversa, segons el tipus de públic o d'allò que es pretén comunicar. Les classificacions dels registres poden variar segons el seu contingut, mode i l'estil.

Tipus de registres

Els registres poden ser:

• Vulgars
• Argots
• Col·loquials
• Periodístics
• Publicitaris
• Cientificotècnics
• Juridicoadministratius
• Literaris
• Estàndards

El Català Estàndard

L'estàndard és una varietat supradialectal compartida per tots els parlants d'una llengua. El seu objectiu és facilitar la comprensió i la comunicació entre els parlants de les diverses varietats geogràfiques, generacionals o socials d'una mateixa llengua.

La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era una escrivania reial encarregada de copiar i tramitar els documents administratius. Va ser creada al segle XIII (S. XIII) i reformada al segle XIV (S. XIV) durant el regnat de Pere III el Cerimoniós.

Funció Lingüística i Cultural

Inicialment, els documents podien ser redactats en les tres llengües oficials: llatí, català i aragonès. Però, a poc a poc, el català va anar desplaçant l'ús del llatí.

• Va unificar la llengua catalana per evitar-ne la fragmentació dialectal.
• El català escrit va esdevenir una mena d'estàndard.
• Va renovar l'estil de la prosa literària.
• Va ser un important focus cultural.

A través de la Cancelleria es van difondre les obres clàssiques i es va introduir l'humanisme a Catalunya. La Cancelleria va ajudar de manera definitiva a fixar i millorar la llengua literària.

Autors destacats

Alguns autors destacats vinculats a la Cancelleria són: Bernat Metge, Conesa i Ferrer Sayol.

Característiques dels Dialectes Catalans

Dialectes Orientals

Rossellonès

• 5 vocals tòniques, 3 àtones.
• Pronuncia la o tònica en u.
• Pèrdua de la a en esdrúixoles acabades en -ia.
• Caiguda de la d (ex: genre, tenre, penre).
• Reducció de -ix final a -i.
• 1a persona present indicatiu en -i.
• Negació amb pas.
• Plural sense -n.

Central

• 7 vocals tòniques, 3 àtones.
• Neutralització de la o àtona en u.
• Pronuncia la j no muda de la i en mots (ex: caixa, faixa).
• Iodització.
• Article masculí: en/el.
• 1a persona present indicatiu en -u.
• Plural amb -s.

Balear

• 8 vocals tòniques, 3 àtones.
• Neutralització de la o àtona en u.
• Articles: es/sa/so/en/na.
• Diftong qua, gua en ko, go.
• Distinció b/v.
• Desinència -am, -au (1a i 2a persona present indicatiu).
• 1a persona present indicatiu: cant, perd.
• Iodització.
• Pronuncia neutra de la e.

Alguerès

• 7 vocals tòniques, 3 àtones.
• Pèrdua de la a en esdrúixoles acabades en -ia.
• Manca de palatalització de ll, n final de mot.
• Neutralització de la o àtona en u.
• Plural en -ns.
• Distinció b/v.
• Articulació de r com una l si precedeix una consonant.
• Manca de d (ex: fadri, pedra).
• d i l intervocàliques esdevenen r.
• Article: lo, la.
• Manca de desinència (ex: cant, pens, cerc).

Dialectes Occidentals

Nord-occidental

• 7 vocals tòniques, 5 àtones.
• Distinció a/e, o/u en síl·laba àtona.
• Article: lo, los.
• Africació de t, d dels sons x i z en posició inicial.
• Pronúncia de la x en posició inicial com tx.
• 1a persona present indicatiu: canto.
• Plural en -ns.
• Inici de mot e-a (ex: genoll, oliva, olor).
• Tancament de o-u.

Valencià

• 7 vocals tòniques, 5 àtones.
• Pronuncia r i t final de mot.
• Caiguda de la d intervocàlica.
• 1a persona present indicatiu en -e.
• Distinció b i v.
• Plural en -ns.
• Pronuncia la x en posició inicial com tx.

Bilingüisme i Diglòssia

El Bilingüisme

El bilingüisme es produeix quan un individu usa indistintament la parla de dues llengües. Tenim diferents classes de bilingüisme:

• Individual: L'individu bilingüe és capaç de fer servir dos idiomes.
• Territorial: Un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament.
• Social: És on més perilla la llengua pròpia, ja que actualment les llengües adquirides solen ser les més dominants. Normalment, les llengües pròpies acaben desapareixent i s'imposen en el territori les que més s'utilitzen.

La Diglòssia

La diglòssia és l'ús d'una llengua dins l'àmbit familiar i d'una altra en àmbits formals. Una de les solucions (o conseqüències) del bilingüisme social seria que aparegués una tercera llengua sorgida per la confluència de les altres, que podria portar a la diglòssia.

Gènere dels Noms: Llista de Masculins

Noms sempre masculins

Afores, anell, avantatge, bacteri, batent, carrer, compte, corrent, desavantatge, deute, dot, dubte, edelweiss, escafandre, espinac, estratagema, front, full, interviu, llegum, lleixiu, narius, orde, orgue, pebre, pendent, senyal, radiocasset, tèrmit, titella.

Noms amb canvi de significat segons el gènere

• L'albor (peix) / La albora (claredat)
• El canal (via d'aigua) / La canal (conducte)
• El canalla (malvat) / La canalla (conjunt de nens)
• El casset (magnetòfon) / La casset (cinta)
• El clau (element que es clava) / La clau (instrument per obrir)
• El clímax (moment culminant) / La climàx (fase)
• El còlera (epidèmia) / La còlera (ira)
• El coma (quadre clínic greu) / La coma (signe de puntuació)
• El cremallera (ferrocarril) / La cremallera (tanca)
• El delta (d'un riu) / La delta (lletra grega)
• L'editorial (article) / La editorial (empresa)
• El fi (objectiu) / La fi (acabament)
• El guia (persona) / La guia (llibre o corda)
• El levita (persona) / La levita (vestit)
• El llum (aparell) / La llum (claror)
• L'ordre (contrari de desordre) / La ordre (manament)
• El paleta (ofici) / La paleta (eina)
• El planeta (astre) / La planeta (eina)
• El pols (batec) / La pols (partícules)
• El pudor (modèstia) / La pudor (mala olor)
• El salut (salutació) / La salut (estat físic)
• El son (dormida) / La son (ganes de dormir)
• El talent (aptitud intel·lectual) / La talent (moneda antiga)
• El terra (sòl) / La terra (planeta, material)
• El vall (excavació) / La vall (depressió geogràfica)
• El vocal (persona d'una junta) / La vocal (lletra)