Els quatre registres lingüístics bàsics: definició i ús

Els registres lingüístics: definició i classificació

Les combinacions de les diferents gradacions de camp, mode, to i tenor fan que puga haver-hi quasi tants registres com situacions comunicatives, tot i que podem agrupar-los en quatre registres bàsics, encara que es podrien subdividir segons les situacions:

1. Registre col·loquial

És propi de les situacions quotidianes; és un registre universal que tenen totes les llengües. El mode és l'oral espontani, però a vegades poden haver-hi textos escrits amb un registre literari que volen imitar el col·loquial, elaborant el text oral al mateix temps que parlem. El tenor funcional moltes vegades reforça el contacte social. El tenor personal és informal, la relació entre les persones sol tindre una certa familiaritat. Allò que caracteritza el registre col·loquial és el lèxic i la sintaxi descurada: lo neutre, interjeccions, fórmules i disfemismes, refranys, fraseologia...

2. Registre literari

És el propi de la literatura de creació. No es tracta d'un registre únic, sinó d'un complex de registres que tenen el tenor funcional estètic. A voltes, la literatura intenta imitar el col·loquial (teatre a base de diàleg o no), però és un registre de segon grau per molt que estiga ben aconseguit. Esta literatura formal no tendeix a arreplegar formes col·loquials, com a norma general.

3. Registres cientificotècnics

És un conjunt de característiques específiques de textos científics i tècnics. Usa el mode escrit o oral no espontani, un tenor personal formal amb un objectiu informatiu. Usa uns termes especialitzats. Els termes científics han de ser unívocs, de manera que a cada terme li corresponga un significat. Una altra característica és la universalitat i que aquestos termes siguen vàlids per a totes les llengües (per exemple, «fonema»). Hi ha alguns llenguatges especialitzats que usen símbols matemàtics o químics; és un llenguatge objectiu i impersonal, no té elements de modalització que sí que tindrà, en canvi, el registre col·loquial. El registre literari, segons el gènere, podria acostar-se més al col·loquial o al tècnic.

4. Registres formals neutres

En alguns llibres, aquest registre correspon a l'estàndard, però si considerem l'estàndard com una varietat més, usarem la denominació «registre formal neutre». És el tipus de llengua propi de la comunicació pública generalitzada, adreçada a la gran massa de la població i que està produïda amb una finalitat unitària: pensem en els mitjans de comunicació o en la propaganda política, per exemple. Un llibre d'instruccions està escrit en aquest registre. Poden usar el mode escrit o oral. Són també impersonals, ja que no abunden les marques de personalització. La varietat estàndard està feta per a usar-se en aquest tipus de registres.