Registre Lingüístic i Varietats del Català

La tria de registre

D'acord amb els quatre factors que condicionen l'adequació (camp, mode, intenció i to), el registre que utilitzem és l'adequació efectiva al text.

El registre és la modalitat de la llengua que triem segons la situació comunicativa.

Les marques díctiques (assenyalen persones, espai, temps) són elements clau en la situació comunicativa del text.

Factors que condicionen el registre

La tria del registre depèn de quatre factors principals:

1. Tema o camp: És específic o general, tècnic o especialitzat.
2. Mode o canal: Pot ser oral o escrit, planificat o espontani. Inclou si és oral conversacional (més d'un interlocutor) o oral monologat (només un interlocutor).
3. Intenció comunicativa o tenor funcional: És el propòsit de l'autor en escriure (narrar, descriure, convèncer, exposar...).
4. To o tenor interpersonal: Es refereix a la relació que tenen els interlocutors i es concreta en el grau de formalitat de la llengua.

Tipus de registre

El registre és una modalitat de la llengua amb característiques pròpies d'un context o àmbit determinat. La tria del registre depèn de la situació comunicativa. Es distingeixen principalment dos tipus, a més de l'estàndard:

Registre formal

Propi de l'àmbit acadèmic, administratiu i, amb matisos, literari.

Sol tenir un tractament especialitzat del tema (camp) a través d'un canal escrit monologat entre interlocutors que no mantenen relació de proximitat (tenor). Pel que fa al codi, és fidel a la correcció normativa i conté tecnicismes propis del seu tema.

Graus de formalitat en l'àmbit acadèmic

• Nivell científic (receptor expert): Especialització alta, amb citacions, tecnicismes i terminologia.
• Nivell didàctic (receptor semiexpert): Es recorre a esquemes, gràfics, il·lustracions...
• Nivell divulgatiu (receptor no expert): El grau d'especialització és baix, adreçat a un públic ampli.

En l'àmbit administratiu, se solen utilitzar fórmules típiques dels textos amb un format definit com la instància, la queixa, la sol·licitud...

En l'àmbit literari, se sol usar el llenguatge formal per destacar la seva funció estètica que busca l'artifici en el llenguatge, però depèn de l'època que es vol retratar.

Registre informal

És el que s'usa normalment en l'àmbit privat o familiar. Sol ser oral dialogat entre els que mantenen una relació de proximitat.

Característiques:

• Altera la normativa.
• Està ple de vacil·lacions.
• Conté referències díctiques (açò, allà, ací...).
• Presenta anacoluts, entre d'altres.

L'estàndard

És una varietat diafàsica neutra que busca la intercomprensió entre els interlocutors que parlen diferents dialectes d'una mateixa llengua. És supradialectal i se sol vincular a l'àmbit periodístic.

Varietats lingüístiques

Dins de la varietat lingüística trobem els següents conceptes:

• Diacrònica: Es refereix al temps, a l'època en què fou escrit el text.
• Diatòpica: Variacions geogràfiques de la llengua. Característiques segons l'origen geogràfic del parlant (p. ex., valencià, català central o balear).
• Diastràtica: Segons l'origen social del parlant. Depèn de l'estat sociocultural i determina la parla pròpia de grups socials específics, professions o grups marginals.
• Diafàsica: Es relaciona amb la situació comunicativa en què cada parlant tria una varietat o una altra del llenguatge, és a dir, opta per solucions lingüístiques determinades. Ens referim al registre.

Àmbits d'ús

Aquests factors determinen els àmbits d'ús, que són la situació comunicativa dins la qual es produeix el text. Dins d'aquests trobem dos tipus principals:

• Àmbit d'ús privat: És una comunicació entre persones conegudes en un context informal amb una finalitat de contrastar opinions.
• Àmbit d'ús públic: La comunicació s'estableix sobre un tema qualsevol o específic, en un context formal o concret, es dirigeix a un receptor plural i amb altres intencions que no són les merament conversacionals.

Alguns àmbits d'ús comuns inclouen:

• Periodístic: Mitjans de comunicació i publicitaris.
• Acadèmic: Textos de les institucions educatives, textos científics, textos d'investigacions...
• Literari: Textos en què domina la funció estètica.
• Administratiu: El de les institucions públiques (textos jurídics).
• Col·loquial: Tracta sobre les relacions interpersonals entre amics, companys, etc.