Regions Biogeogràfiques d'Espanya: Flora i Ecosistemes Clau

Regió Biogeogràfica Borealpina

• Espai supraforestal de prats alpins de Carex i Festuca, a partir d’uns 2.200 m.
• Espai forestal amb dues espècies aciculifòlies típiques: pi negre i avet.
• El pi negre (Pinus mugo ssp. uncinata) és característic del Pirineu.

Regió Biogeogràfica Eurosiberiana

Caracteritzada per boscos caducifolis, sovint amb un sotabosc raquític per manca de llum. El sostre altitudinal se situa entre els 1.600 i 1.800 m.

Fagedes

• Fageda (Fagus sylvatica): Denota humitat i absència de sequera estival.
• Manca a Galícia. Les principals extensions es troben a Navarra i Euskadi.

Rouredes

Rouredes Atlàntiques o Humides

• Carballo (Quercus robur, roure pènol) i roure albar (Quercus petraea, roure de fulla gran).
• Espècies acompanyants i/o substitutives: bedoll (Betula pendula), freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), diversos Acer, avellaner (Corylus avellana), servera (Sorbus spp.), entre d'altres.

Rouredes Seques, Subatlàntiques o Marcescents

Amb fulles marcescents (que es marceixen però no cauen), de talla moderada i amb un sotabosc important.

• Roure reboll (Quercus pyrenaica, rebollo, tozo, melojo, marojo o negral): Espècie silicícola, la més atlàntica de les tres.
• Roure martinenc (Quercus humilis o pubescens, pubescent).
• Roure de fulla petita o valencià (Quercus faginea, quejigo o enciniego) i roure africà (Quercus canariensis, roble andaluz).

Pinedes de Pi Roig

• Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris, pino albar).
• No a tot arreu és una formació climàcica, però sí que ho és, com a sostre forestal, als sistemes Central i Ibèric.
• Els boscos climàcics caducifolis han patit una important substitució: antiga per castanyers (Castanea sativa) i moderna per pins (Pinus radiata) i eucaliptus.
• Espècies acompanyants de rouredes seques i pinedes de pi roig: auró negre, arç blanc, etc.
• La degradació d’una roureda pot donar lloc a un matollar anomenat landa, amb predomini de brucs (Erica spp.).

Vegetació de Ribera

La vegetació de ribera típica (caducifòlia) és una mena d’intrusió eurosiberiana dins el paisatge mediterrani.

• Espècies característiques: vern (Alnus glutinosa, aliso), àlber i xop (Populus spp.), salzes (Salix spp., sauces), om (Ulmus minor), entre d'altres.

Regió Biogeogràfica Mediterrània

Caracteritzada per boscos perennifolis i escleròfils (durisilva).

• Domini de l'alzinar (Quercus ilex), amb variants litoral (amb més lianes) i continental.
• La surera (Quercus suber) és una espècie calcífuga, menys resistent al fred i amb major necessitat d'humitat.
• Entre les espècies acompanyants destaquen el marfull (Viburnum tinus) i l’arboç (Arbutus unedo), entre d'altres.

Regió Biogeogràfica Macaronèsica

Estatges de Vegetació

• Estatge basal: Sense arbres, dominat pel tabaibal.
• Estatge intermedi: Amb espècies com la savina, l'ullastre, la palmera i el drago.
• Cara nord (influència dels alisis):
  • Fayal-brezal (Myrica faya i Erica arborea).
  • Laurisilva perennifòlia: Bosc frondós i ric en espècies arbòries com Laurus canariensis, Persea indica, Ilex canariensis, Prunus lusitanica, etc. La majoria són lauràcies i altres amb fulla lanceolada i coriàcia. El sotabosc és pobre en arbustos, però ric en falgueres i molses.
• Pineda de pi canari: Dominada per Pinus canariensis.
• Estatge supraforestal: Caracteritzat per encoixinats i roca nua.