Règims Polítics, Poder Judicial i Control Constitucional

Els Règims Polítics: Parlamentari i Presidencial

El Règim Parlamentari

En el règim parlamentari, el parlament intervé de manera exclusiva i decisiva en el naixement d’un govern, en aquest cas atorgant-li la seva confiança mitjançant un vot d’investidura. El parlament supervisa la seva activitat i pot posar termini a la seva existència amb un vot de censura. Per la seva banda, l’executiu pot dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. El cap d’Estat té un paper bàsicament cerimonial. Aquest és un model molt freqüent als països de tradició liberal-democràtica (com ara 10 membres de la UE) i s’inclina cap al costat de l'assemblea.

El Règim Presidencial

En el règim presidencial, el Parlament i l’executiu tenen existències independents. El Parlament no exerceix cap intervenció en la designació de l’executiu, el qual és elegit pel poble mitjançant sufragi universal. El Parlament no pot ser dissolt pel president, ni el president pot ser rellevat de les seves funcions pel Parlament, excepte en cas d’activitats delictives i mitjançant un procés d’acusació o "impeachment" (imputació). El Parlament supervisa les activitats de l’executiu i ha de donar el seu assentiment a algunes de les seves iniciatives o nombraments. El president pot vetar lleis aprovades pel Parlament (com passa als EUA i a diversos països de l’Amèrica Llatina per imposició). Existeix una separació neta entre parlament i executiu.

El Poder Judicial i la seva Relació amb els Altres Poders

Anteriorment a les monarquies absolutes, hi havia una unitat de poder i el jutge era designat pel rei. A partir de Bonaparte, es comença a entendre el jutge com un professional específic. La funció judicial és històrica i, a l’època burgesa, Bonaparte la professionalitza. Als EUA el sistema és diferent: s’autoorganitza de baix a dalt, contra la jerarquia europea.

Sistemes Judicials i Funcions

Actualment, podem distingir dos grans sistemes:

• Sistema Anglosaxó: Dona més importància als precedents (Common Law) i no hi ha un tribunal constitucional; el jutge decideix.
• Sistema Continental: Hi ha una menor importància de la jurisprudència i s'utilitzen els codis. El jutge té menys capacitat de moure’s.

Funcions de la Justícia

La funció principal és aplicar la llei, però no és un procés unidireccional. La interpretació de la llei és molt important i per això existeixen els recursos. Establir un nexe entre causa i efecte és una de les coses més difícils; d’aquí la importància de la interpretació. El sistema preveu recursos interns on els jutges controlen altres jutges per evitar la discrecionalitat.

Control de Constitucionalitat

Una llei aprovada pel parlament ha d'estar conforme a la Constitució, ja que aquesta està per damunt de la resta de normes. Per sota trobem les lleis orgàniques, les ordinàries, els decrets llei, etc.

El Tribunal Constitucional

El poder de control de constitucionalitat és proper al judicial perquè controla i interpreta normes, però es tracta de normes especials. Aquest poder interpreta l’adequació de les normes de rang inferior respecte de la Constitució. Apareix quan un determinat poder reclama per si mateix la potestat de revisar si les lleis aprovades s’adeqüen a una suposada Constitució del país (primer als EUA, després a Europa).

Tipus de Control

Hem de distingir si es tracta d’un:

• Control constitucional concentrat: El Tribunal Constitucional (TC) s'encarrega de fer la revisió.
• Control difús: El poder judicial i els jutges ordinaris fan la revisió.