El Règim Liberal a Espanya (1833-1868): Transformacions Clau

El Règim Liberal a Espanya (1833-1868)

El període comprès entre 1833 i 1868 va ser una etapa clau en la transició de l'Antic Règim al liberalisme a Espanya, marcada per grans transformacions econòmiques, polítiques i socials.

• El 1833, els absolutistes rebutgen Isabel II i només reconeixen Carles Maria Isidre.
• Maria Cristina s'alia amb els liberals moderats.
• Predomini del liberalisme moderat.
• Fins al 1844, hi ha dues regències:
  • Regència de Maria Cristina (1833-1840).
  • Regència d'Espartero (1840-1843).
• El 1844, Isabel II és proclamada reina.
• Dos períodes progressistes associats a Espartero:
  • Regència d'Espartero (1840-1843).
  • Bienni Progressista (1854-1856).

Constitucions del Règim Liberal

Estatut Reial de 1834

Símbol de continuïtat i reconeixement d'alguns drets.

Constitució de 1837

• Reconeix la sobirania nacional.
• Amplis drets reconeguts.
• Separació de poders (executiu del rei).
• Sufragi censatari.

Constitució de 1845

• La més moderada del liberalisme.
• No reconeix la sobirania nacional.
• Poder compartit entre el rei i les Corts.
• Sufragi censatari.
• Poca separació de poders (el rei pot influir en el legislatiu).
• Pocs drets reconeguts.

Transformacions Econòmiques Clau

L'Agricultura i les Desamortitzacions

Els liberals busquen una agricultura moderna i capitalista. Es duen a terme dues grans desamortitzacions:

• Desamortització de Mendizábal (1836): Afecta béns eclesiàstics.
• Desamortització de Madoz (1855): Afecta terres comunals.

Objectius de les Desamortitzacions:

• Millorar la producció agrícola espanyola.
• Debilitar l'Església.
• Obtenir recursos econòmics per a l'Estat.
• Crear una pagesia capitalista i moderna.

Conseqüències:

• Millora de la producció, però inferior a la d'Europa.
• Debilitament de l'Església.
• No es consolida una pagesia amb mentalitat capitalista.
• Aparició de grans terratinents (Andalusia, Castella-la Manxa, etc.), que esdevenen un grup de pressió conservador.
• Els pagesos esdevenen jornalers, radicalitzant el carlisme i l'anarquisme.

La Industrialització a Espanya

La industrialització a Espanya va ser un procés lent i amb dificultats. Tot i que el 1832-1833 ja existien fàbriques (com la"Bonaplat"), el creixement va ser limitat.

Evolució i Crisi Industrial:

• 1840: Inici d'un cert creixement amb més fàbriques i treballadors.
• Fins 1860: Crisi per la poca inversió, causada per:
  • Guerra de Secessió dels EUA (afecta el cotó).
  • Efectes de la segona desamortització.
  • Gran inversió en el ferrocarril.
• 1870: Represa del creixement.
• 1898: Pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico, que eren mercats importants.

La Revolució Industrial a Espanya es considera un fracàs general, amb l'excepció de Catalunya i el País Basc.

Factors de la Revolució Industrial Anglesa (Comparativa):

• Segle XVII: Revolució agrària.
• Segle XVIII: Revolució demogràfica.
• Matèries primeres barates (cotó i llana).
• Invenció de la màquina de vapor.
• Abundància de carbó (Gal·les).
• Bona xarxa de canals.
• Burgesia forta.
• Bona capacitat adquisitiva de la població.

La Industrialització a Catalunya i el País Basc

Factors de l'èxit a Catalunya:

• Importació de matèries primeres i maquinària.
• Revolució agrària i demogràfica prèvia.
• Aprofitament de l'energia hidràulica i importació de carbó.
• El producte català era car i de vegades de mala qualitat, però s'exportava a Cuba (mercat amb capacitat adquisitiva).
• Burgesia catalana favorable al proteccionisme.
• Indústria principalment tèxtil.

La Indústria Basca:

• Principalment metal·lúrgica.

El fracàs general de la industrialització a la resta d'Espanya es deu a factors com:

• Absència d'una burgesia emprenedora.
• Males comunicacions.
• Fort proteccionisme (que no sempre afavoria la competència interna).
• Pobresa generalitzada i baixa capacitat adquisitiva.

Creació del Mercat Comú Espanyol

Es va treballar en quatre àmbits principals per unificar el mercat:

• Unificació monetària:
  • 1868: Laureà Figuerola crea la pesseta, posant fi al caos monetari.
  • 1874: José Echegaray crea el bitllet.
  • Posteriorment, es crea el xec.
• Unificació mercantil:
  • Eliminació de les duanes interiors.
  • Unificació del sistema de pesos i mesures.
  • Creació de la part mercantil del Codi Penal i Civil (abans hi havia un caos de sistemes diferents).
• Unificació fiscal:
  • Creació de cinc grans tipus d'impostos, iguals per a tot l'Estat.
• Millora de les comunicacions:
  • Millora de les comunicacions terrestres.
  • Entre 1855 i 1880, es construeixen 13.000 km de ferrocarril.