El Règim Liberal a Espanya (1833-1868): Transformacions Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,6 KB

El Règim Liberal a Espanya (1833-1868)

El període comprès entre 1833 i 1868 va ser una etapa clau en la transició de l'Antic Règim al liberalisme a Espanya, marcada per grans transformacions econòmiques, polítiques i socials.

  • El 1833, els absolutistes rebutgen Isabel II i només reconeixen Carles Maria Isidre.
  • Maria Cristina s'alia amb els liberals moderats.
  • Predomini del liberalisme moderat.
  • Fins al 1844, hi ha dues regències:
    • Regència de Maria Cristina (1833-1840).
    • Regència d'Espartero (1840-1843).
  • El 1844, Isabel II és proclamada reina.
  • Dos períodes progressistes associats a Espartero:
    • Regència d'Espartero (1840-1843).
    • Bienni Progressista (1854-1856).

Constitucions del Règim Liberal

Estatut Reial de 1834

Símbol de continuïtat i reconeixement d'alguns drets.

Constitució de 1837

  • Reconeix la sobirania nacional.
  • Amplis drets reconeguts.
  • Separació de poders (executiu del rei).
  • Sufragi censatari.

Constitució de 1845

  • La més moderada del liberalisme.
  • No reconeix la sobirania nacional.
  • Poder compartit entre el rei i les Corts.
  • Sufragi censatari.
  • Poca separació de poders (el rei pot influir en el legislatiu).
  • Pocs drets reconeguts.

Transformacions Econòmiques Clau

L'Agricultura i les Desamortitzacions

Els liberals busquen una agricultura moderna i capitalista. Es duen a terme dues grans desamortitzacions:

  • Desamortització de Mendizábal (1836): Afecta béns eclesiàstics.
  • Desamortització de Madoz (1855): Afecta terres comunals.

Objectius de les Desamortitzacions:

  • Millorar la producció agrícola espanyola.
  • Debilitar l'Església.
  • Obtenir recursos econòmics per a l'Estat.
  • Crear una pagesia capitalista i moderna.

Conseqüències:

  • Millora de la producció, però inferior a la d'Europa.
  • Debilitament de l'Església.
  • No es consolida una pagesia amb mentalitat capitalista.
  • Aparició de grans terratinents (Andalusia, Castella-la Manxa, etc.), que esdevenen un grup de pressió conservador.
  • Els pagesos esdevenen jornalers, radicalitzant el carlisme i l'anarquisme.

La Industrialització a Espanya

La industrialització a Espanya va ser un procés lent i amb dificultats. Tot i que el 1832-1833 ja existien fàbriques (com la"Bonaplat"), el creixement va ser limitat.

Evolució i Crisi Industrial:

  • 1840: Inici d'un cert creixement amb més fàbriques i treballadors.
  • Fins 1860: Crisi per la poca inversió, causada per:
    • Guerra de Secessió dels EUA (afecta el cotó).
    • Efectes de la segona desamortització.
    • Gran inversió en el ferrocarril.
  • 1870: Represa del creixement.
  • 1898: Pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico, que eren mercats importants.

La Revolució Industrial a Espanya es considera un fracàs general, amb l'excepció de Catalunya i el País Basc.

Factors de la Revolució Industrial Anglesa (Comparativa):

  • Segle XVII: Revolució agrària.
  • Segle XVIII: Revolució demogràfica.
  • Matèries primeres barates (cotó i llana).
  • Invenció de la màquina de vapor.
  • Abundància de carbó (Gal·les).
  • Bona xarxa de canals.
  • Burgesia forta.
  • Bona capacitat adquisitiva de la població.

La Industrialització a Catalunya i el País Basc

Factors de l'èxit a Catalunya:

  • Importació de matèries primeres i maquinària.
  • Revolució agrària i demogràfica prèvia.
  • Aprofitament de l'energia hidràulica i importació de carbó.
  • El producte català era car i de vegades de mala qualitat, però s'exportava a Cuba (mercat amb capacitat adquisitiva).
  • Burgesia catalana favorable al proteccionisme.
  • Indústria principalment tèxtil.

La Indústria Basca:

  • Principalment metal·lúrgica.

El fracàs general de la industrialització a la resta d'Espanya es deu a factors com:

  • Absència d'una burgesia emprenedora.
  • Males comunicacions.
  • Fort proteccionisme (que no sempre afavoria la competència interna).
  • Pobresa generalitzada i baixa capacitat adquisitiva.

Creació del Mercat Comú Espanyol

Es va treballar en quatre àmbits principals per unificar el mercat:

  • Unificació monetària:
    • 1868: Laureà Figuerola crea la pesseta, posant fi al caos monetari.
    • 1874: José Echegaray crea el bitllet.
    • Posteriorment, es crea el xec.
  • Unificació mercantil:
    • Eliminació de les duanes interiors.
    • Unificació del sistema de pesos i mesures.
    • Creació de la part mercantil del Codi Penal i Civil (abans hi havia un caos de sistemes diferents).
  • Unificació fiscal:
    • Creació de cinc grans tipus d'impostos, iguals per a tot l'Estat.
  • Millora de les comunicacions:
    • Millora de les comunicacions terrestres.
    • Entre 1855 i 1880, es construeixen 13.000 km de ferrocarril.

Entradas relacionadas: