El Règim Franquista: Institucions, Lleis i Pensament de Franco (fins 1947)

El règim franquista: institucions i lleis (fins 1947)

El règim era una dictadura en mans d’un general, de caire feixista o inspirada en els feixismes, centralista, uniformitzadora i repressiva; amb un partit únic denominat Falange Española Tradicionalista y de las JONS, i una única Organización Sindical Española; amb lleis com:

• El Fuero del Trabajo de 1938
• La llei de creació de les Cortes Españolas de 1942
• El Fuero de los Españoles de 1945
• La llei de Referéndum de 1945
• La llei de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1947

El pensament polític del general Franco

Franco mai va ser un polític ni es va dedicar a la política, sinó que era un militar africanista (va fer la carrera a les guerres del Marroc) que va ascendir molt ràpidament. Es va trobar que després del cop d’estat i de guanyar la guerra va ser triat com a comandant màxim del país, ja que NO tenia un color polític concret; de manera que satisfeia la majoria.

Franco era creient i catòlic, però catòlic elemental, com la majoria de la població. En el moment, però, que l’Església el va presentar com a enviat de Déu i Salvador de la pàtria, s’ho va creure i va interioritzar tant el sentiment catòlic, que es va tornar a un catolicisme més radical.

Tenia un caràcter nacionalista espanyol i una idea molt concreta d’Espanya, pel que tot aquell qui no tenia les mateixes idees que ell quedava exclòs. Tenia la idea d’un règim totalitari, en el qual només hi podia haver una única religió, un únic partit polític, una única llengua... Tot allò que era divers i plural era sinònim de nociu i dissolvent; és a dir, creia que la diversitat era negativa. El seu nacionalisme era castellanitzat, i es tractava d’un nacionalisme agressiu.

Segons el seu criteri, un país estava ben governat si es governava amb les virtuts de l’exèrcit, les quals eren jerarquia, autoritat i disciplina. El seu nacionalisme incloïa una interpretació teòrica de la història d’Espanya, de manera que es creia que havia estat escollida per Déu per salvar els de l’altra punta de l’Atlàntic, de manera que ara s’ha de tornar a tenir aquest esperit. Llavors, són les altres persones, els estrangers, qui inventen coses i, per tant, qui provoquen els mals a Espanya, qui s’ha deixat influir.

Franco creia que si Espanya recuperava la seva essència catòlica tot deixant de banda allò estranger, es tornaria a la grandesa. Llavors, el que pretenia el comandant era tornar a la situació que hi havia abans de la II República, demostrant així que tenia un esperit extremadament conservador.