El Règim Demogràfic a Espanya des del 1975

1.3 El règim demogràfic actual: a partir del 1975

El règim demogràfic actual s'estén des del 1975 fins als nostres dies. Es caracteritza per unes taxes de natalitat i de mortalitat baixes i per un creixement natural molt reduït o negatiu.

a) La natalitat

La natalitat va descendir a partir del 1975 fins a situar-se en xifres baixes. En aquesta situació es distingeixen dos moments:

Entre el 1975 i el 1998

Va tenir lloc un brusc descens dels naixements. Les causes van ser els canvis econòmics i socioculturals succeïts en aquells anys.

• La situació econòmica va endarrerir l'edat del matrimoni amb el consegüent escurçament del període fèrtil de la dona. Primer, com a resultat de la crisi del 1975, que va disparar les xifres d'atur, i des del 1980 per la precarietat laboral i l'alt preu de compra i lloguer d'habitatge. Aquesta situació es veu afavorida també per l'actual liberalització de les relacions familiars.
• La societat espanyola ha experimentat canvis de mentalitat i de valors des de la transició a la democràcia (1975) que han col·laborat al descens de la natalitat.
  • Ha disminuït la influència religiosa.
  • S'han despenalitzat i difós els anticonceptius, usats primer per a deixar de tenir fills a una certa edat i reduir la dimensió familiar i, després, per a programar el moment de la concepció.
  • S'han legalitzat el divorci i l'avortament en certs supòsits.
• Les dones s'han incorporat de manera creixent al treball fora de la llar i ajornen la maternitat fins a consolidar la seva situació laboral, de manera que la majoria dels naixements es produeixen en el grup dels 30-34 anys. A més, moltes tenen dificultats per a conciliar la vida familiar i laboral, donada l'escassetat de guarderies a preus assequibles i el manteniment de comportaments sexistes en el repartiment de tasques domèstiques i en l'atenció dels fills.
• Els fills ja no es consideren una assegurança dels pares en la vellesa, davant del progrés de la protecció social, sinó que se n'aprecia la formació i benestar, per la qual cosa es prefereix tenir-ne menys i atendre'ls millor.
• A més, les despeses i la dedicació que requereixen competeixen amb el desig dels pares de disposar de més ingressos per al consum i de més temps lliure per al lleure.
• D'altra banda, han guanyat importància les relacions de parella sobre les reproductores i de cura dels fills, i apareixen formes familiars diferents del matrimoni i menys prolífiques (cohabitació, llars monoparentals de divorciats, maternitat en solitari).

Entre el 1998 i el 2008

La natalitat va experimentar una lleugera recuperació motivada per la favorable conjuntura econòmica, els naixements ajornats de les generacions més nombroses del baby boom; i la immigració estrangera. Aquesta última contribueix a l'augment de la natalitat sobretot per l'increment de dones en edat fèrtil.

La crisi del 2008-2013

Va ocasionar un nou descens de la taxa de natalitat. Les famílies van sofrir un increment enorme de l'atur, flexibilització laboral, reducció salarial i dificultats per a accedir al crèdit. A més, la immigració va disminuir. Es va reduir la fecunditat de les dones estrangeres ja que les famílies nombroses són generalment incompatibles amb l'objectiu de la majoria dels immigrants -millorar la situació econòmica-, amb les dificultats que troben per a aconseguir treball, i amb la mena de condicions laborals habituals. I va tenir lloc un increment de les dones procedents d'Europa centreoriental, amb taxes de natalitat molt baixes.

Entre el 2014 i el 2020

L'inici de la recuperació econòmica i l'augment de la immigració estrangera no van suposar una recuperació de la taxa de natalitat. Entre la població jove en edat de procrear persisteixen l'alt risc de pobresa, els salaris baixos i la inestabilitat laboral i, a més, una part anteposa altres objectius a la formació d'una família, com estudiar, formar-se o viatjar.

Des del 2020

La difícil situació econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19 i de l'encariment energètic, agreujat per la guerra a Ucraïna, ha repercutit negativament en la taxa de natalitat.

b) La mortalitat

La mortalitat general es manté baixa, però ha pujat lleugerament des del 1982 per l'envelliment de la població a causa de l'augment de l'esperança de vida. Les lleugeres oscil·lacions responen al fet que l'increment de l'esperança de vida en certs moments fa que la taxa descendeixi, però els acumula uns anys després (la taxa ascendeix), o es deuen a situacions excepcionals, com la pandèmia de la COVID-19.

Les causes de la mortalitat:

Disminueix la importància de les malalties infeccioses i hi predominen càncer i accidents de carretera. A més, creixen les malalties lligades a l'envelliment: alcoholisme, tabaquisme i drogoaddicció.

La mortalitat infantil és avui molt baixa i principalment neonatal per complicacions en el part o malformacions congènites.

L'esperança de vida ha augmentat gràcies als progressos mèdics.

• Per sexes, l'esperança de vida femenina és més alta. Les dones són més fortes biològicament per motius hormonals i immunològics. En canvi, els homes han tingut tradicionalment un estil de vida amb més risc: més participació directa en les guerres; treballs amb més desgast físic i probabilitat d'accidents; hàbits menys saludables (consum en excés d'alcohol i tabac); una preocupació menor per la seva salut. En els últims anys, l'aproximació de l'estil de vida entre els dos sexes en redueix la diferència d'esperança de vida.
• Per grups d'edat, els guanys en l'esperança de vida des del 1975 es registren entre els més ancians (70 i 80 anys), gràcies als avenços mèdics.
• Per estatus social, l'esperança de vida és més alta per a les professions més qualificades, amb una mortalitat laboral inferior; i les classes més adinerades, que es poden pagar més serveis sanitaris i de més qualitat.

c) El creixement natural

El creixement natural en el règim demogràfic actual és reduït o negatiu, donades les baixes taxes de natalitat i de mortalitat, tot i que amb oscil·lacions causades per les variacions d'aquestes dues taxes.

2. L'emigració espanyola actual

Des del 1975, l'emigració espanyola a l'exterior és reduïda. Les seves motivacions són laborals i d'estudis, per tal de millorar la formació. No obstant això, l'emigració s'intensifica en èpoques de crisi.

Entre el 1975 i el 2008

Les sortides van ser escasses. Primer, per la repercussió internacional de la crisi del petroli i, després, per la millora del nivell de vida a Espanya i la competència d'immigrants extracomunitaris. L'emigració a Europa va repuntar a principis de la dècada del 1980, davant de la duresa de la reconversió industrial a Espanya; i des del 2004, en ple boom econòmic, pel desig de trobar treballs més ben remunerats, formació o experiències laborals més interessants.

Entre el 2008 i el 2014

La crisi econòmica i l'atur van incrementar l'emigració exterior. Els emigrants, de procedència majoritàriament urbana, s'han dirigit a països europeus com el Regne Unit, França i Alemanya. El perfil és el de joves amb un bon nivell de qualificació en professions amb demanda externa (sanitat i enginyeria i arquitectura) i per les retallades pressupostàries (científics i investigadors), tot i que, en avançar la crisi, van augmentar les persones majors de 45 anys en atur prolongat amb les seves famílies. L'emigració a l'Amèrica Llatina va créixer menys i va afectar sobretot antics immigrants nacionalitzats que van tornar.

Des del 2015

L'inici de la recuperació de la crisi ha alentit l'emigració a l'exterior. Les conseqüències d'aquesta emigració són la reducció de la demanda de gatives per la pèrdua de població jove, emprenedora i amb bona formació.

Conseqüències demogràfiques

La immigració ha influït decisivament en el creixement demogràfic d'Espanya, de manera directa (augmentant els efectius de població), com per l'increment de la natalitat. Així, algunes comunitats amb creixement natural negatiu van incrementar la població gràcies a la immigració durant el període d'auge 1995-2007; i van disminuir-la quan es va reduir durant la crisi 2008-2013. A més, la immigració ha afavorit un lleu rejoveniment de la població, en augmentar la proporció de joves, encara que sense la força suficient com per a regenerar la base de la piràmide demogràfica.

Conseqüències econòmiques

La immigració aporta població activa que fa les tasques més dures i pitjor remunerades. Contribueix al creixement del PIB; aporta més diners a les arques públiques dels que consumeix en educació i sanitat; i redueix la càrrega de l'elevada despesa en pensions. A més, els immigrants presten serveis domèstics i d'ajuda a la dependència que permeten elevar la taxa d'activitat de les famílies espanyoles, especialment de les dones.

En un primer moment, la població activa immigrant era majoritàriament adulta-jove, entre 16 i 35 anys. En l'actualitat predominen entre 35 i 64 anys, a causa de l'envelliment dels ja instal·lats i a l'emigració dels més joves arran de la crisi econòmica.

La immigració es relaciona amb alguns problemes, com ara la pèrdua de competitivitat, ja que la disponibilitat de mà d'obra endarrereix la modernització de certs sectors; la pressió a la baixa sobre els salaris; l'accentuació de l'escassa mobilitat geogràfica dels treballadors espanyols.

Conseqüències socials

Han sorgit actituds xenòfobes o racistes entre alguns sectors que consideren la immigració com una «invasió» que competeix per l'ocupació, consumeix recursos socials en perjudici del benestar de la població espanyola, i amenaça la identitat nacional. Aquestes idees encoratgen la devolució dels immigrants als països d'origen o la restricció dels seus drets, per a evitar un «efecte crida» que accentuï la immigració. Molts immigrants sofreixen dures condicions laborals (salaris baixos, jornades llargues, absència d'assegurances) i males condicions de vida en barris marginals i habitatges d'escassa qualitat. Les dificultats d'integració, fruit de les diferències culturals, lingüístiques i religioses, poden suscitar tensions amb la població autòctona.

3. La taxa d'activitat

Factors que influeixen en la taxa d'activitat:

• Factors demogràfics: el percentatge de joves i de gent gran, i el predomini de l'emigració o la immigració.
• Factors econòmics: el nivell de desenvolupament.
• Factors socioculturals: la durada de l'escolarització, el treball de la dona fora de la llar i l'edat de jubilació.

Entre principis del segle XX i el 1985

La taxa d'activitat va descendir. L'emigració a l'exterior va reduir la taxa d'activitat masculina i l'èxode rural, la femenina, perquè la majoria de les dones que treballaven al camp no ho van fer en les noves destinacions urbanes, davant del predomini d'una mentalitat tradicional que en limitava el paper a les feines de la llar. Va augmentar la població inactiva, tant de la gent gran com dels joves. D'altra banda, les crisis econòmiques van desanimar els actius «ocults» a buscar treball i van augmentar les jubilacions i les prejubilacions.

Entre el 1985 i el 2008

La taxa d'activitat va créixer. La implantació d'un nou sistema d'elaborar l'EPA (enquesta de població activa) va ampliar la població activa. Es van incorporar al mercat laboral la generació més nombrosa del baby boom; els actius ocults i un alt volum d'immigrants gràcies a l'expansió econòmica; i un creixent nombre de dones per motius ideològics, demogràfics (control de la natalitat) i econòmics (creixement de l'ocupació en el sector terciari i necessitat familiar d'un segon salari). Aquest augment es va mantenir malgrat l'increment de la població inactiva des del 2002 per raons estadístiques: consideració com a inactius dels aturats de llarga durada.

Des del 2008

La taxa d'activitat baixa a causa de les crisis econòmiques i la pandèmia de la COVID-19.

• En funció del sexe, la taxa d'activitat masculina continua sent superior a la femenina, perquè moltes dones continuen patint discriminació laboral en l'accés al treball i s'ocupen en bona mesura de les responsabilitats familiars.
• En funció de l'edat, les taxes d'activitat més altes per als dos sexes es donen en les edats intermèdies, entre els 30 i els 49 anys. En el cas de les dones, aquest fet mostra la seva voluntat d'accedir i de romandre al mercat laboral, en contra de la tendència tradicional de moltes a abandonar-lo en el moment de tenir i de criar els fills.
• En funció del territori, la diferent taxa d'activitat s'explica sobretot pel dinamisme econòmic més alt o més baix, que influeix en l'oferta d'ocupació, en els moviments migratoris o immigratoris i en l'envelliment demogràfic.

4. La taxa d'atur

Els factors que influeixen en la taxa de desocupació són diversos:

• Demogràfics: el volum de la població activa.
• Econòmics: les conjuntures d'expansió o de crisi, l'estructura de l'ocupació (pes dels diferents sectors econòmics), la flexibilitat laboral i per a l'acomiadament, i l'augment de la productivitat que redueix la necessitat de mà d'obra.
• Socioculturals: la formació de la mà d'obra.

Entre el 1995 i el 2008

L'atur va baixar gràcies a la favorable conjuntura econòmica, l'entrada al mercat laboral de generacions menys nombroses, la flexibilització de l'ocupació i la creació de nous contractes per a facilitar el treball juvenil: contractes per a la formació i en pràctiques.

Entre el 2008 i el 2013

La crisi financera va disparar la taxa d'atur. Les raons van ser l'estructura de l'ocupació, amb un pes elevat dels sectors més colpejats per la crisi (la construcció i els serveis de baixa qualificació); i l'elevada taxa de contractació temporal que facilitava els acomiadaments.

Entre el 2014 i el 2020

La recuperació internacional i les reformes econòmiques van reduir l'atur, tot i que sense aconseguir els nivells previs a la crisi, a la qual cosa va col·laborar el 2020 la paralització de l'economia durant la pandèmia de la COVID-19.

• Segons el sexe, hi ha més atur femení, per la persistència de discriminació cap a les dones; ocupar més treballs a temps parcial; i en sectors poc qualificats, socials o afectats per retallades com la sanitat, l'educació o els serveis.
• Segons l'edat, hi ha més desocupació entre els joves i entre la població de més de 50 anys.
• Segons el nivell de formació, l'atur augmenta quan disminueix la qualificació perquè hi ha més competència pels llocs de treball.
• Segons l'època de l'any, l'atur puja a l'hivern en finalitzar la recollida de les collites i la temporada turística.
• Segons els territoris, les diferents taxes d'atur s'expliquen pel dinamisme econòmic més alt o més baix, relacionat amb els sectors productius prioritaris, la productivitat i la conjuntura econòmica; el volum de població activa, relacionat amb els efectius demogràfics, l'envelliment i la immigració; i el nivell de formació.

Per fomentar l'ocupació s'han adoptat diferents mesures: la flexibilització del mercat laboral per a promoure'n la contractació; el foment de l'autoocupació i de l'esperit emprenedor; i les ajudes a la contractació de persones amb dificultats especials, com els aturats de llarga durada, els discapacitats i les persones majors de 45 anys.