El Regeneracionisme i les Crisis de la Restauració (1902-1923)

El Govern Regeneracionista i el Tancament de Caixes

El Govern Regeneracionista va ser impulsat per figures com Silvela (conservador) i Polavieja (representant). Es va proposar un projecte de descentralització administrativa i un augment de tributs i impostos. Aquesta política va provocar el Tancament de Caixes (1899), una vaga general de comerciants en protesta.

Els corrents reformistes incloïen:

• Partits dinàstics.
• Partits al marge del sistema (Republicans, Socialistes, Catalanistes).
• Intel·lectuals.

Reformisme Conservador: Antoni Maura (1904-1909)

Maura va buscar el suport de la classe neutra i va intentar posar fi al caciquisme. Les seves mesures principals van ser:

• Llei d'Administració Local i Llei Electoral (1907), per acabar amb el caciquisme.
• Proteccionisme econòmic.
• Autonomia per a ajuntaments i diputacions.
• Legislació laboral.

El seu projecte va ser un FRACÀS a causa de l'autoritarisme, la manca d'entesa amb els liberals i l'esclat de la Setmana Tràgica (1909).

Reformisme Liberal: José Canalejas (1910-1912)

Canalejas va intentar atraure els sectors populars mitjançant un reformisme social:

• Lleis de treball (treball de la dona, contractes, etc.).
• Limitació del poder de l'Església (la Ley del Candado).
• Reforma d'impostos.
• Llei de reclutament per eliminar les quintes.
• Proposta de la Llei de Mancomunitats (permetia unir diputacions), aprovada el 1914 per Dato.

Malgrat el reformisme, va reprimir vagues i revoltes militarment. Canalejas va ser assassinat el 1912.

Principals Corrents d'Oposició

L'oposició al sistema dinàstic estava fragmentada:

• Republicanisme: Unió Republicana, Partit Republicà Radical (Lerroux, anticatalanista).
• Catalanisme: Lliga Regionalista (Prat de la Riba, Cambó), Centre Nacionalista Republicà (Domènech i Montaner), Solidaritat Catalana, Unió Federal.
• Carlins, Socialistes, Nacionalisme Basc i Nacionalisme Gallec.

L'Obrerisme Anarquista a Catalunya i la CNT

L'obrerisme anarquista català va portar a la creació de la CNT (Confederació Nacional del Treball), amb principis antiburgesos, anticapitalistes i apolítics. El seu líder destacat va ser Salvador Seguí. La CNT va ser prohibida entre 1911 i 1914. Després de la Vaga de la Canadenca (1919), que va acabar amb un pacte (incomplert i amb represa de la vaga), es va crear el Sindicat Lliure, que va donar lloc al fenomen del pistolerisme.

La Setmana Tràgica de 1909

La Setmana Tràgica va ser una revolta popular a Barcelona amb les següents causes i conseqüències:

Causes de la Revolta

• Interessos econòmics espanyols al Protectorat Francoespanyol al Marroc.
• Derrota espanyola al Barranc del Llop contra les tribus berbers, que va requerir l'enviament de més militars.
• Protesta popular contra el reclutament forçós (sistema de quintes).

Desenvolupament i Repressió

Es van produir revoltes, vagues i la crema d'esglésies. Es va declarar l'estat de guerra, resultant en un centenar de morts, consells de guerra (judicis militars) i penes de mort.

Conseqüències Polítiques

• Caiguda del govern de Maura.
• Nous líders dels partits dinàstics: Romanones i Santiago Alba (liberals) i Dato (conservador).
• Fi de Solidaritat Catalana, ja que la Lliga va donar suport a la repressió del govern, provocant el creixement del catalanisme republicà.

Solidaritat Catalana i la Llei de Jurisdiccions

L'assalt militar a les revistes satíriques Cu-cut i La Veu de Catalunya, que havien publicat articles crítics amb l'exèrcit, va provocar l'aprovació de la Llei de Jurisdiccions (1906), que posava sota jurisdicció militar els delictes contra la pàtria o l'exèrcit.

Com a resposta a Catalunya, es va crear el 1906 Solidaritat Catalana, una coalició electoral que agrupava carlins, republicans i catalanistes. A les eleccions de 1907, Solidaritat Catalana va triomfar amb el Programa del Tívoli (que demanava la fi de la Llei de Jurisdiccions i l'autogovern).

Les discrepàncies internes van portar al naixement d'Unió Federal (esquerres), que va fer el Pacte de Sant Gervasi amb Lerroux (anticatalanista). Unió Federal va perdre les eleccions i va desaparèixer.

La Creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914)

El 1911, Prat de la Riba va proposar al govern liberal la mancomunació de les quatre diputacions catalanes. Dato (conservador) ho va autoritzar el 1913. La Mancomunitat va néixer el 6 d'abril de 1914.

Presidents:

• Enric Prat de la Riba
• Puig i Cadafalch
• Alfons Sala

Obra de Govern: Es va centrar en comunicacions, la part agrària, la llengua, la cultura i l'educació.

La Triple Crisi de 1917

La Primera Guerra Mundial va provocar l'explotació de les classes populars i l'encariment dels productes, generant una triple crisi:

Crisi Social

• Revoltes obreres impulsades per la CNT (anarquista) i la UGT (socialista).
• Censura de premsa.

Crisi Militar

• Protesta contra el sistema d'ascens militar.
• Creació de les Juntes de Defensa Militar.

Crisi Política

• Reunió de l'oposició a Barcelona, formant l'Assemblea de Parlamentaris.
• Demanda d'un govern provisional i descentralització.

Conseqüències de la Crisi de 1917

La resposta del govern va ser la repressió violenta de la vaga i la dissolució de les Juntes Militars i l'Assemblea de Parlamentaris. Es va formar un nou govern de concentració liderat per García Prieto, que incloïa conservadors, liberals, reformistes i catalanistes.

La Crisi Final del Sistema (1918-1923)

Aquesta etapa es va caracteritzar per una profunda inestabilitat:

Dimensió Econòmica

• Fi de la Primera Guerra Mundial i caiguda de les exportacions.

Dimensió Social

• Vaga de la Canadenca (1919).
• Pistolerisme.
• Trienni Bolxevic (revoltes agràries al sud).

Dimensió Política

• Crisi dels partits dinàstics i oposició dividida.
• Entre 1917 i 1923 hi va haver 14 governs diferents.
• Inestabilitat, suspensió de la Constitució i dissolució de les Corts.
• A Catalunya es va elaborar un projecte d'Estatut.