La Regència d'Espartero i la Institucionalització de l'Estat Liberal (1840-1843)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,4 KB

La Regència d'Espartero (1840-1843)

Crisi i Aixecaments

  • Dissolució de les Juntes revolucionàries.
  • Noves eleccions amb victòria dels progressistes.
  • Autoritarisme d'Espartero i menysteniment de les Corts.
  • Govern recolzat en la camarilla militar dels "ayacuchos".
  • Aranzel lliurecanvista i protestes de la burgesia catalana.
  • Aixecament a Barcelona (1842) i bombardeig de la ciutat.
  • Oposició popular a Espartero i divisió del Partit Progressista.
  • Revolta social i Junta a Catalunya.
  • Pronunciament contra Espartero i conspiracions dels moderats (Narváez i O'Donnell).
  • Dimissió d'Espartero i exili a Gran Bretanya.
  • Canvi de govern i divisió social a Catalunya.
  • Revolta social (la Jamància, setembre-octubre de 1843) i bombardeig de Barcelona pel general Prim.

Opcions Polítiques del Liberalisme

Durant el segle XIX, les agrupacions polítiques no eren homogènies, sinó que es basaven en el lideratge i els interessos compartits.

Moderats

  • Composició: Terratinents, comerciants, intel·lectuals conservadors, noblesa, alt clergat i alts comandaments militars.
  • Valors: Ordre social, propietat privada, sufragi restringit, liberalisme conservador, sobirania compartida (corona-corts), confessionalitat de l'Estat.
  • Líders: Narváez i Bravo Murillo.

Progressistes

  • Composició: Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana de l'exèrcit i classes populars urbanes.
  • Valors: Reforma, sobirania nacional, poder legislatiu, drets individuals i col·lectius, sufragi censatari, reforma agrària, limitació de la influència de l'Església.
  • Líders: Mendizábal, Espartero i Prim.

Demòcrates

  • Origen: Escissió dels progressistes el 1848.
  • Composició: Classes populars urbanes.
  • Valors: Sufragi universal masculí, sobirania popular, república, drets socials, educació pública, laïcitat de l'Estat.

La Institucionalització de l'Estat Liberal

L'Estat liberal es va basar en el centralisme, la uniformització i la jerarquització. Es van dur a terme reformes administratives per a la seva posada en marxa.

Reforma Fiscal

  • Augment dels ingressos de la hisenda pública.
  • Racionalització del sistema impositiu.
  • Centralització d'impostos per part de l'Estat.
  • Contribució directa segons la propietat agrària.

Reforma de l'Administració Pública

  • Reorganització de càrrecs i lleis d'accés per a funcionaris.
  • Reordenació administrativa centralitzadora.
  • Enfortiment dels governs civils, militars i diputacions provincials.
  • Llei d'administració local: nomenament d'alcaldes per la corona.
  • Estructura jerarquitzada i piramidal amb Madrid com a centre del poder.
  • Cas especial del País Basc i Navarra amb ajuntaments forals i juntes generals.

Altres Reformes

  • Unificació de les lleis: Codi Penal (1848) i Codi Civil.
  • Sistema nacional d'instrucció pública: Llei Moyano (1857).
  • Adopció del sistema mètric decimal.
  • Dissolució de la Milícia Nacional i creació de la Guàrdia Civil (1844).

Entradas relacionadas: