La Regència d'Espartero i la Institucionalització de l'Estat Liberal (1840-1843)

La Regència d'Espartero (1840-1843)

Crisi i Aixecaments

• Dissolució de les Juntes revolucionàries.
• Noves eleccions amb victòria dels progressistes.
• Autoritarisme d'Espartero i menysteniment de les Corts.
• Govern recolzat en la camarilla militar dels "ayacuchos".
• Aranzel lliurecanvista i protestes de la burgesia catalana.
• Aixecament a Barcelona (1842) i bombardeig de la ciutat.
• Oposició popular a Espartero i divisió del Partit Progressista.
• Revolta social i Junta a Catalunya.
• Pronunciament contra Espartero i conspiracions dels moderats (Narváez i O'Donnell).
• Dimissió d'Espartero i exili a Gran Bretanya.
• Canvi de govern i divisió social a Catalunya.
• Revolta social (la Jamància, setembre-octubre de 1843) i bombardeig de Barcelona pel general Prim.

Opcions Polítiques del Liberalisme

Durant el segle XIX, les agrupacions polítiques no eren homogènies, sinó que es basaven en el lideratge i els interessos compartits.

Moderats

• Composició: Terratinents, comerciants, intel·lectuals conservadors, noblesa, alt clergat i alts comandaments militars.
• Valors: Ordre social, propietat privada, sufragi restringit, liberalisme conservador, sobirania compartida (corona-corts), confessionalitat de l'Estat.
• Líders: Narváez i Bravo Murillo.

Progressistes

• Composició: Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana de l'exèrcit i classes populars urbanes.
• Valors: Reforma, sobirania nacional, poder legislatiu, drets individuals i col·lectius, sufragi censatari, reforma agrària, limitació de la influència de l'Església.
• Líders: Mendizábal, Espartero i Prim.

Demòcrates

• Origen: Escissió dels progressistes el 1848.
• Composició: Classes populars urbanes.
• Valors: Sufragi universal masculí, sobirania popular, república, drets socials, educació pública, laïcitat de l'Estat.

La Institucionalització de l'Estat Liberal

L'Estat liberal es va basar en el centralisme, la uniformització i la jerarquització. Es van dur a terme reformes administratives per a la seva posada en marxa.

Reforma Fiscal

• Augment dels ingressos de la hisenda pública.
• Racionalització del sistema impositiu.
• Centralització d'impostos per part de l'Estat.
• Contribució directa segons la propietat agrària.

Reforma de l'Administració Pública

• Reorganització de càrrecs i lleis d'accés per a funcionaris.
• Reordenació administrativa centralitzadora.
• Enfortiment dels governs civils, militars i diputacions provincials.
• Llei d'administració local: nomenament d'alcaldes per la corona.
• Estructura jerarquitzada i piramidal amb Madrid com a centre del poder.
• Cas especial del País Basc i Navarra amb ajuntaments forals i juntes generals.

Altres Reformes

• Unificació de les lleis: Codi Penal (1848) i Codi Civil.
• Sistema nacional d'instrucció pública: Llei Moyano (1857).
• Adopció del sistema mètric decimal.
• Dissolució de la Milícia Nacional i creació de la Guàrdia Civil (1844).