El Reformisme Dinàstic a Espanya: Regeneracionisme i Fracàs

1. Reformisme Dinàstic

1.1. El Fracàs del Primer Govern Regeneracionista

El desastre del 98 va palesar les deficiències del règim de la restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en idees regeneracionistes. Al 1902 comença la segona etapa de la Restauració.

Al 1899 Maria Cristina va formar govern amb un nou líder conservador, Silvela. Aquest govern va impulsar una política reformista i va convidar a figures alienes al règim anterior, com ara el general Polavieja (republicà) i el conservador català Duran i Bas. Es va proposar una descentralització administrativa i una nova política pressupostària que apujava els tributs per poder pagar els costos de la guerra. La pujada d'impostos (reforma del ministre Villaverde) va originar una forta protesta a Catalunya, coneguda com el Tancament de Caixes: comerciants, bàsicament de Barcelona, es van negar a pagar el tribut. El govern va voler embargar els morosos, però l'alcalde de Barcelona (Bartolomeu Robert) s'hi va negar i va dimitir. El moviment va provocar una vaga general de comerciants. Com a resposta el govern va empresonar els morosos, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona durant disset mesos i va declarar l'estat de guerra. En desacord amb aquesta forta repressió Duran i Bas i Polavieja van dimitir → fracàs del primer intent de regeneració del govern espanyol.

1.2. Les Opcions del Reformisme

Al 1902 Alfons XIII puja al tron (16 anys). Els primers anys de regnat intenta una regeneració, ja que es reclamava una renovació de la vida social i política que posés fi al caciquisme i als falsejaments electorals.

Dins dels corrents reformistes es poden diferenciar diverses tendències:

• Partits del torn dinàstic: crítica del frau electoral, es pretenia una revolució des de d'alt per evitar la revolució de masses (des de baix, difícil de controlar) → Silvela i Maura (Partit Conservador) i Canalejas (Partit Liberal).
• Partits marginats del sistema: són els republicans, socialistes, catalanistes... El seu objectiu era la mobilitzar l'opinió pública per desbrancar els partits de torn.
• Regeneracionisme intel·lectual i literari: els representants principals són membres de la Generació del 27 (Unamuno, Baroja, Maetzu…) que van reflexionar sobre la decadència d'Espanya i la necessitat de regeneració, i Joaquín Costa que proposava reformes econòmiques i educatives per modernitzar la societat.

1.3. Reformisme Conservador

A causa del fracàs del regeneracionisme de Silvela i Sagasta es fa càrrec del govern el líder conservador Antonio Maura. Maura va intentar regenerar el sistema formant una nova classe política que tingués el suport de les "masses neutres" que fins aleshores eren indiferents a la participació política. El seu projecte pretenia posar fi al caciquisme amb la Llei d'administració local i la Llei electoral, que establia el vot obligatori i un major control del cens. L'elecció automàtica dels candidats únics va acabar afavorint el caciquisme.

També va adoptar mesures proteccionistes per impulsar l'activitat industrial espanyola i va pretendre integrar el catalanisme donant més autonomia a ajuntaments i diputacions. Va millorar la legislació laboral que regulava les vagues, establia els diumenges festius i millorava les condicions de treball de dones i nens. Va crear l'Institut Nacional de Previsió (accidents laborals). Va impulsar una política exterior que va incloure la intervenció d'Espanya a Marroc (per tal de fer colònies al Nord d'Àfrica). El tarannà autoritari de Maura, la falta d'entesa amb el Partit Liberal i sobretot la política repressiva de la Setmana Tràgica del 1909 el van fer dimitir.

1.4. El Reformisme Liberal

El partit liberal, també va intentar dur a terme el seu programa regeneracionista, amb Canalejas (tendència més progressista del partit). Es va proposar atreure certs sectors populars amb un reformisme social més gran i limitar el poder de l'església. Va plantejar la separació Esglèsia-Estat i va promoure la "ley del candado", que prohibia temporalment implantar nous ordres religiosos a Espanya. També va reformar el sistema d'impostos substituint el de consum per un impost progressiu sobre les rendes urbanes (protesta classe benestant). Va formular la Llei de Reclutament amb la qual s'eliminaven les quintes, el reclutament era obligatori en temps de guerra i es va suprimir la redempció en metàl·lic. També va promulgar lleis encaminades a millorar les condicions laborals, com ara la normativa sobre el treball de la dona o els contractes laborals. Va ser inflexible a l'hora d'enfrontar-se a les vagues i als conflictes laborals que van ser reprimits militarment.

Davant els moviments nacionalistes va elaborar un projecte de Llei de Mancomunitats, que permetia que diverses diputacions provincials s'unissin per gestionar serveis públics. L'assassinat de Canalejas en un atac anarquista va posar fi a l'etapa regeneracionista promoguda des del mateix sistema.