Reformisme Dinàstic a Espanya: Crisi, Regeneració i Impacte a Catalunya (1898-1912)

Reformisme Dinàstic

El 1898, Espanya viu la primera crisi profunda de la Restauració. Sorgeix la necessitat de regenerar el país. El 1902, Alfons XIII assoleix la majoria d'edat, és proclamat rei i comença la segona etapa de la Restauració.

El Fracàs del Primer Govern Regeneracionista

El 1899, amb la reina regent Maria Cristina i el nou govern de Silvela, s'inicia una política reformista. Polavieja i Manuel Duran i Bas, figures clau d'aquest reformisme, proposen donar més poder als ajuntaments i augmentar els impostos per abaratir els productes bàsics.

Protestes a Catalunya i Conseqüències

El 1899, Catalunya respon amb fortes protestes a l'augment d'impostos, com el Tancament de Caixes (tancament de comerços). El govern espanyol reacciona amb duresa, ordenant l'embargament dels morosos. El batlle de Barcelona, Dr. Robert, dimiteix en desacord, provocant una vaga general, especialment intensa a Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca.

La forta repressió a Catalunya inclou empresonaments i la suspensió de drets i llibertats, amb l'establiment de l'estat de guerra. Aquesta situació provoca el trencament dels partits dinàstics i la fi del reformisme inicial, amb la dimissió de Silvela, Polavieja i Duran i Bas el 1901.

Les Opcions del Reformisme

El 1902, amb Sagasta al govern i la marxa de Maria Cristina, Alfons XIII inicia el seu regnat. Es proposa una renovació dels partits, amb Maura (Partit Conservador) i Canalejas (Partit Liberal) com a nous líders.

Sagasta intenta reformes per aixecar els ànims i suprimir el frau electoral. No obstant, persisteixen les crítiques al sistema i la demanda d'una "revolució des de dalt", liderada per figures com Silvela, Maura i Canalejas.

Després de la mort de Sagasta el 1903, Silvela proposa democratitzar el país, però els resultats són limitats. Els partits marginats (republicans, socialistes, anarquistes) expressen la seva frustració i la necessitat d'una renovació total.

Regeneracionisme Intel·lectual i Literari

La Generació del 98, amb figures com Joaquim Costa, promou la idea d'una Espanya decadent i la necessitat de regeneració a través de reformes econòmiques i educatives (escola pública).

Reformisme Conservador (Maura, 1904-1909)

El primer govern de Maura busca una "revolució des de dalt", adaptant les polítiques a les necessitats del poble. Les seves reformes inclouen:

• Depuració de polítics corruptes.
• Cerca d'una nova base social (masses neutres).
• Enfortiment de l'Estat (eficiència, eliminació del caciquisme, control de les classes populars).

El 1907 s'aproven la Llei Electoral (vot obligatori i control de les juntes electorals, amb poc èxit) i la Llei d'Administració Local (pacte amb el catalanisme conservador, atorgant més autonomia a ajuntaments i diputacions i major proteccionisme econòmic). El 1908 s'aproven lleis socials per als obrers: protecció d'accidents laborals, regulació del treball de dones i nens, descans dominical, dret a vaga i foment de l'agricultura. Es crea l'Institut Nacional de Previsió i l'assegurança obrera. En política exterior, destaca la intervenció al Marroc.

Reformisme Liberal (Canalejas, 1910-1912)

Canalejas, del Partit Liberal, aplica un programa regeneracionista amb tendència progressista. Els seus objectius són reformar l'Estat i implementar reformes socials per atreure sectors populars. S'estableix un impost sobre el consum, que genera queixes de les classes benestants. El 1912 s'aprova la Llei de Lleves (servei militar obligatori) i es promouen reformes per millorar les condicions laborals (dones) i garantir salaris mínims. Es reprimeixen vagues i conflictes. A Catalunya, el 1912 es negocia el projecte de llei de Mancomunitats, que permetria la unió de diputacions per a la gestió de serveis públics. Canalejas també limita els privilegis de l'Església i promou la separació Església-Estat, reduint el seu finançament. El 1910, la Ley del Candado prohibeix l'establiment de noves ordres religioses a Espanya. El 1912, Canalejas és assassinat.