El Reformisme Dinàstic a Espanya (1902-1931): Maura i Canalejas

El Reformisme Dinàstic (Regnat d’Alfons XIII, 1902-1931)

L'entrada al segle XX provoca uns canvis i unes continuïtats en el sistema polític espanyol. Les continuïtats inclouen el benefici de l'Estat per part de les elits, l'enorme privilegi de l'Església i la presència creixent de militars en les esferes de poder. Els canvis més significatius són la desaparició dels dos líders històrics del bipartidisme (Cánovas i Sagasta).

Les Opcions del Reformisme

Dins dels corrents reformistes hi ha diferents tendències:

• Partits Dinàstics: Es basaven en la crítica del frau electoral i proposaven una *''revolució des de dalt''*. Destaquen Francisco Silvela i Antonio Maura del Partit Conservador, i José Canalejas del Partit Liberal.
• Oposició Política: (Republicans, PSOE, Nacionalistes, Carlins…) L’objectiu era mobilitzar l’opinió pública per desbancar els partits de torn.
• Intel·lectualitat i Món Literari: Els representants van ser membres de la *Generació del 98* que van reflexionar sobre la necessitat de regeneració nacional.

El Reformisme Conservador: Antonio Maura

Antonio Maura es va fer càrrec del govern amb l'objectiu de regenerar el sistema formant una nova classe política que tingués el suport social de les ''masses neutres''. Amb la seva ajuda volia un Estat fort que governés de manera eficaç.

Reformes Polítiques

Maura pretenia posar fi al caciquisme amb la Llei Electoral de 1907. També va impulsar un projecte de reforma de l’administració local. No obstant això, la reforma electoral va ser molt superficial, ja que només establia el vot obligatori i un control sobre les juntes del cens.

Reformes Socials

• La primera llei important és la del descans dominical.
• S'aprova la llei que permet el dret a la vaga (abril de 1909).
• Es crea l’Institut Nacional de Previsió (INP).

Reformes Econòmiques

S’aprova la llei de colonització interior, que intenta estimular la producció agrícola.

El tarannà autoritari de Maura, la seva falta d'entesa amb el Partit Liberal i la repressió de la Setmana Tràgica el 1909 van significar la fi del seu govern. Posteriorment, el Partit Conservador es dividiria entre els partidaris de Maura i els d'Eduardo Dato.

El Reformisme Liberal: José Canalejas

Canalejas va posar el focus sobre les classes populars amb l'objectiu d'apropar-s'hi, un fet que va ser molt mal vist per les elits.

Reformes Socials i Militars

• Fiscalitat: Substitució de l'impost de consum per un impost progressiu de rendes (l'actual IRPF).
• Militar: S'aprova la Llei de Lleves (reclutament) el 1912, que buscava abolir les *quintes* (encara que només va reduir els factors d'exempció).
• Laboral: Hi ha una regulació de la jornada laboral, però encara no s'arriba a les 8 hores.
• Colonial: Espanya busca nous espais colonials, posant el focus sobre el Marroc.

Reformes Polítiques

La Llei de Mancomunitats (1912) permet que les diputacions puguin agrupar-se per gestionar serveis conjuntament. Aquesta reforma va afectar especialment Catalunya.

Reformes Religioses (Secularització)

Canalejas va impulsar la separació de l’Estat i l’Església. S’aprova la Llei del Cadenat (*Ley del Candado*) el 1910, que prohibeix l'establiment de noves ordres religioses a Espanya.

L’any 1912, Canalejas és assassinat per un anarquista. El seu lideratge va ser cobert per Conde Romanones, García Prieto i Santiago Alba.