Reformisme Borbònic i Il·lustració a Espanya: Carles III

Reformisme Borbònic: Carles III i la Il·lustració

La Il·lustració, un nou corrent de pensament d'origen francès del segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums, va marcar una època de grans canvis. Els il·lustrats creien que els éssers humans, guiats per la seva intel·ligència, podrien assolir el coneixement, que per a ells era la base de la felicitat. Per això, eren ferms partidaris de l'educació i del progrés.

Van sotmetre a crítica els principis en els quals es basava la societat estamental, negant la transmissió hereditària de qualsevol virtut o privilegi i afirmant la igualtat i el dret a la llibertat de tots els éssers humans. Van defensar un model que garantís la propietat i la llibertat de comerç i d'indústria. Pensadors clau com Montesquieu van defensar la separació de poders, Rousseau va plantejar el principi de sobirania nacional popular, i Voltaire defensava que el poder legislatiu era més important que els altres dos, proposant un sistema fiscal on tots els ciutadans contribuïssin segons la seva riquesa.

La Il·lustració a Espanya

La introducció de les idees il·lustrades a Espanya va ser lenta i difícil. L'absència d'amplis grups burgesos, el conservadorisme dels mitjans intel·lectuals universitaris i el pes enorme de l'Església van frenar la difusió del nou corrent de pensament. Entre 1750 i 1760, va sorgir una generació de pensadors espanyols que, en els seus escrits, reflectien les preocupacions il·lustrades, amb un esperit crític i la idea de progrés.

Eren membres de la petita noblesa, convençuts que només la millora del nivell cultural de la població podia treure-la del seu endarreriment. Per això, van fer de l'educació un objectiu prioritari, enfrontant-se a ordres religiosos i estaments privilegiats. La segona preocupació va ser la qüestió econòmica: van estudiar la situació real del país i van proposar una sèrie de reformes per al creixement econòmic.

El Despotisme Il·lustrat de Carles III

Carles III va accedir al tron espanyol quan va morir el seu germanastre Ferran VI. Havia entrat en contacte amb les idees il·lustrades i es va mostrar partidari de seguir-ne algunes, sense atemptar contra el poder de la monarquia absoluta. Així es va iniciar una etapa de despotisme il·lustrat.

Carles III es va enfrontar a una part dels privilegiats. Es va produir una revolta (el Motí de Squillace), on es van unir el malestar de la població i l'elevat preu dels aliments. Els privilegiats van intentar reduir el seu poder i la seva influència. Carles III va destituir Squillace, va prendre mesures populars i el país es va pacificar. Carles III va comptar amb ministres i col·laboradors il·lustrats que tendien a la modernització, com Campomanes, Floridablanca i Aranda.

Legislació Reformadora i Mesures Clau

• Es van expulsar els jesuïtes i es van declarar honestes totes les professions.
• També es va iniciar una reforma d'estudis.
• En el terreny econòmic, van aparèixer:
  • Limitacions dels privilegis de la Mesta.
  • Reforma agrària.
  • Lliure circulació de mercaderies a l'interior d'Espanya.
  • Liberalització del comerç colonial.
  • Suport a l'activitat industrial.
  • Establiment d'aranzels.
  • Moderació en la política impositiva.
• També es va promoure la creació de les Societats Econòmiques d'Amics del País.

Balanç del Reformisme Borbònic

El despotisme il·lustrat de Carles III va tenir un balanç positiu gràcies a les reformes econòmiques, el progrés de la instrucció pública, el sanejament de les ciutats, la millora de les xarxes de carreteres i la defensa de l'Estat enfront de l'Església.