Reformisme Borbònic i Il·lustració a Espanya

Societat i Economia al Segle XVIII

La major part de la pagesia era arrendatària o jornalera.

L'estructura agrària

• Galícia i Astúries: Els arrendaments (foros) eren fixos per tres generacions. La manca de terres va fer que es subdividissin (subforos), creant un problema de minifundisme.
• Sud de Castella, Extremadura i Andalusia: Enormes extensions (latifundis) en mans de la noblesa i el clergat, amb arrendaments curts i dures condicions.
• Catalunya: Les terres eren de senyoria laica o eclesiàstica i de proporcions mitjanes. Els pagesos tenien contractes emfitèutics, és a dir, estables i a perpetuïtat, així no estaven sotmesos a l'augment de rendes i podien gaudir del creixement dels rendiments agraris. També hi havia pagesos en situació precària i amb contractes a curt termini, com els masovers o rabassaires.

Indústria i Comerç

L'artesania i el comerç eren dependents i subsidiaris del món agrari.

• Indústria: Indústria tradicional (tallers artesans) organitzada de manera gremial, que és una forma de producció proteccionista.
• Comerç: Mercat interior dèbil, d'intercanvis de tipus local amb problemes de transport. Tan sols el comerç colonial tenia certa importància. Les reformes del segle XVIII van reactivar les transaccions amb Amèrica i es van desenvolupar activitats manufactureres, especialment d'exportació.

El Reformisme Borbònic i la Il·lustració

Les noves idees il·lustrades

El nou corrent de pensament il·lustrat (origen francès) es va expandir per Europa. Així, el segle XVIII es coneix com el "Segle de les Llums".

La característica bàsica del pensament il·lustrat és la confiança il·limitada en la raó (ni autoritat, ni tradició, ni revelació divina).

Els il·lustrats creien que els humans, conduits per la intel·ligència, poden assolir el coneixement, que és la base de la felicitat. Van afirmar la igualtat i el dret a la llibertat, i van defensar un model econòmic que garantís la propietat i la llibertat de comerç i d'indústria. Es van enfrontar a l'absolutisme monàrquic i al domini de l'Església, i van defensar un contracte entre governants i governats que garantís els drets bàsics de l'individu.

• Montesquieu: Defensa la separació dels poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Rousseau: Principi de sobirania popular (lliure consentiment dels ciutadans mitjançant el vot).

La Il·lustració espanyola

Va ser lenta i difícil degut al conservadorisme i al pes enorme de l'Església. Va sorgir una generació de pensadors que coincidien en l'interès per la ciència, l'esperit crític i la idea de comerç. Eren membres de la petita noblesa o de la burgesia i van fer de l'educació el pilar sobre el qual havia de basar-se el canvi social, fent l'educació obligatòria per a tothom en els primers nivells i comuna per als dos sexes.

Pels il·lustrats, la qüestió econòmica era una preocupació. Per això, es van esforçar a estudiar la situació real del país i proposar una sèrie de reformes per al creixement econòmic.

El Despotisme Il·lustrat: Carles III (1759-1788)

Va accedir al tron quan el seu germanastre Ferran VI va morir sense descendència. Es va mostrar partidari de seguir algunes idees il·lustrades, sempre que no anessin contra el poder absolut. Així, va iniciar una etapa de despotisme il·lustrat.

Al 1766 es va produir el Motí de Squillace pel malestar de la població per l'escassetat, el poder excessiu dels càrrecs estrangers i el descontentament dels privilegiats per les reformes.

Carles III, atemorit per la revolta, va destituir el ministre Squillace i va paralitzar algunes reformes, però va continuar amb la seva política reformista amb una sèrie de ministres i col·laboradors.