Reformisme Borbònic: Carles III i la Il·lustració a Espanya

El Reformisme Borbònic: Carles III

Les Noves Idees Il·lustrades

El pensament il·lustrat, d'origen francès, es va expandir per Europa durant el segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums. La característica bàsica d'aquest corrent és la confiança il·limitada en la raó. Els il·lustrats creien que els éssers humans, conduïts per la seva intel·ligència, podrien assolir el coneixement, que per a ells era la base de la felicitat. Eren ferms partidaris de l'educació i del progrés.

Els il·lustrats van sotmetre a crítica els principis en els quals es basava la societat estamental, afirmant la igualtat i el dret a la llibertat de tots els éssers humans. Sense negar l'existència de Déu, es van oposar al domini ideològic de l'Església, als seus privilegis i a la visió conservadora i immobilista transmesa pel clergat. Es van enfrontar a l'absolutisme monàrquic: Montesquieu va defensar la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) i Rousseau va plantejar el principi de sobirania popular, segons el qual el poder emana del lliure consentiment dels ciutadans expressat mitjançant el vot.

La Il·lustració Espanyola

La introducció i la difusió de les noves idees il·lustrades a Espanya va ser lenta i difícil. Malgrat això, va sorgir una generació de pensadors espanyols que, en els seus escrits, reflectien les preocupacions il·lustrades i van començar a criticar el model social vigent al segle XVIII. Figures com Floridablanca, Jovellanos, Olavide, Campomanes, Aranda i Feijoo van ser alguns dels il·lustrats espanyols que van coincidir en l'interès per la ciència, l'esperit crític i el progrés. L'educació era un objectiu prioritari per a aquest grup, considerant-la el motor del canvi social, i van defensar la necessitat d'un ensenyament útil, pràctic, obligatori per a tothom en els primers nivells i comú als dos sexes. En l'àmbit econòmic, van prendre consciència de l'endarreriment del país, causat en gran part per la gran quantitat de terres amortitzades (no productives) en mans de la noblesa i el clergat.

Despotisme Il·lustrat: Carles III (1759-1788)

Quan va morir Ferran VI sense descendència directa, va ocupar el tron el seu germà Carles III, que ja havia governat Nàpols aplicant idees il·lustrades. Carles III va ser el màxim exponent del Despotisme Il·lustrat a Espanya. Era partidari de seguir algunes de les idees de progrés i racionalització de la Il·lustració, sempre que no influïssin en el seu poder absolut ("Tot per al poble, però sense el poble").

Al principi del seu regnat, es va enfrontar a una forta oposició dels grups privilegiats, que van veure perillar la seva posició amb les reformes. Aquesta oposició va culminar en la revolta coneguda com el Motí d'Esquilache (1766), una revolta popular a Madrid contra les mesures del ministre Esquilache (encariment dels aliments, prohibició de jocs d'atzar i de l'ús de capes llargues i barrets d'ala ampla). Carles III va comptar amb una sèrie de col·laboradors i ministres il·lustrats, entre els quals destacaren:

• Pedro Rodríguez de Campomanes
• José Moñino, comte de Floridablanca
• Pedro Pablo Abarca de Bolea, comte d'Aranda
• Pablo de Olavide
• Gaspar Melchor de Jovellanos

Davant l'extensió i la gravetat de la revolta del Motí d'Esquilache, Carles III va destituir el ministre Esquilache, va prendre mesures populars com abaixar el preu dels aliments bàsics i va mantenir l'organització política i econòmica. Les insurreccions van cessar i el país va retornar a una relativa calma política.

La Legislació Reformadora

Carles III va emprendre un ambiciós programa de reformes amb l'objectiu de modernitzar el país seguint els principis il·lustrats:

• Reformes religioses: Els il·lustrats eren regalistes, és a dir, defensaven l'autoritat del rei sobre l'Església en els assumptes terrenals. Carles III va reclamar el dret al nomenament dels càrrecs eclesiàstics, al control de la Inquisició i a la fundació de monestirs. En aquest context, es va produir l'expulsió dels jesuïtes el 1767, una ordre religiosa de gran poder i influència.
• Reformes econòmiques: Es van intentar abordar els problemes agraris, abolint algunes de les immobilitzacions de la propietat (terres amortitzades). Es van establir mesures com el foment de la lliure circulació de mercaderies dins d'Espanya, la introducció d'una moderació en la política impositiva per fomentar la producció, i la limitació dels privilegis de la Mesta.
• Reformes socials: Mitjançant un decret reial de 1783, es varen declarar honestes totes les professions, admetent fins i tot les activitats professionals d'alta utilitat pública com a mèrit per a la consecució de la noblesa.
• Reformes educatives i culturals: Es va reformar l'educació, creant noves institucions i plans d'estudi. Es van fundar les Societats Econòmiques d'Amics del País, que tenien com a objectiu fomentar l'agricultura, el comerç, la indústria i difondre les noves idees il·lustrades i els avenços tècnics.

Els Límits del Reformisme Borbònic

El reformisme de Carles III va tenir un abast significatiu. Es van defensar les prerrogatives de l'Estat davant l'Església (regalisme), es van impulsar reformes econòmiques, el sanejament de les ciutats, la millora de la xarxa de carreteres, entre d'altres. Tanmateix, aquestes reformes tenien límits clars. Enfrontar-se obertament a la noblesa significava soscavar els fonaments mateixos de la desigualtat civil sobre la qual descansava la monarquia absoluta. Per tant, mai es va dur a terme una reforma agrària profunda ni es van qüestionar seriosament els privilegis estamentals. El model del Despotisme Il·lustrat, que pretenia reformar des de dalt sense alterar les estructures bàsiques de l'Antic Règim, va resultar insuficient per transformar veritablement el país.