Les Reformes de la Segona República Espanyola: Anàlisi i Impacte
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,38 KB
La Reforma Agrària
La Reforma Agrària va ser la principal mesura per solucionar el greu problema de la desigual distribució de la terra a Espanya, on els latifundistes concentraven la propietat i molts jornalers vivien en la misèria.
Es van aprovar mesures clau:
- Obligació de contractar jornalers locals i cultivar les terres.
- Establiment de la jornada de 8 hores i salaris mínims.
- Permís per a l'expropiació de terres per redistribuir-les.
L’objectiu era acabar amb el latifundisme i millorar les condicions dels llauradors, no pas col·lectivitzar la terra, sinó modernitzar l’agricultura. La reforma va fracassar en gran part per la lentitud, la falta de recursos, la burocràcia i l’oposició dels propietaris. Això va provocar descontentament tant en els grans propietaris com en els jornalers, que es van radicalitzar.
La Reforma Militar d'Azaña
La reforma militar d'Azaña volia reduir el nombre de militars, disminuir despeses i crear un exèrcit professional, modern, democràtic i sotmès al poder civil.
Es van aplicar mesures com:
- Exigir fidelitat a la República.
- Oferir el retir voluntari amb sou.
- Tancar l'Acadèmia de Saragossa.
- Reduir l'estructura militar i eliminar privilegis com els tribunals especials.
- Creació de la Guàrdia d'Assalt.
Tot i reduir despeses, la reforma no va modernitzar l'exèrcit i va provocar el rebuig dels militars, especialment els africanistes, contribuint a conflictes com l'alçament de Sanjurjo (1932).
La Reforma de l'Estat Centralista
La reforma de l'Estat centralista buscava resoldre el problema territorial reconeixent el dret a l'autonomia amb el model d'“estat integral”, un punt intermedi entre centralisme i federalisme.
La Constitució de 1931 permetia crear regions autònomes, mantenint el castellà com a idioma oficial però reconeixent la diversitat lingüística:
- Catalunya: Va aconseguir l'Estatut d'Autonomia (1932), amb govern i parlament propis i cooficialitat del català.
- País Basc: L'estatut es va aprovar el 1936 després de dificultats polítiques.
- Galícia i Andalusia: No van arribar a tenir estatut per l'esclat de la Guerra Civil.