Reformes durant la Segona República Espanyola

Reforma agrària durant la Segona República

Els resultats inicials de la reforma van ser escassos perquè el nombre d'hectàrees que es van expropiar i l'assentament de pagesos van ser molt inferiors al que s'havia previst inicialment (entre el 1932 i el 1934 el nombre d'assentaments va ser d'unes 12000 famílies). Les raons d'aquest fracàs cal cercar-les en la complexitat de la mateixa llei, la lentitud i les dificultats burocràtiques per aplicar-la, la manca de pressupost destinat a les indemnitzacions i, finalment, la resistència dels propietaris, que van recórrer a mitjans de tota mena per obstaculitzar-ne el compliment.

Augment de la tensió social

L'aplicació de la Llei de reforma agrària va originar un augment considerable de la tensió social. D'una banda, els grans propietaris s'hi van oposar obertament i van donar suport als grups d'extrema dreta disposats a conspirar per fer caure el règim republicà. D'altra banda, els jornalers van quedar decebuts amb els resultats i van veure frustrades les esperances de canvi que havien dipositat en la República. Com a conseqüència, una part de la pagesia es va orientar cap a posicions revolucionàries i va promoure revoltes en demanda d'un repartiment més equitatiu de la propietat agrària.

Reforma de l'Estat centralista

La configuració d'un Estat que permetés a les regions històriques accedir a l'autonomia es va convertir en una qüestió prioritària del govern de la República. Per això la Constitució de 1931 va oferir el marc jurídic adequat per iniciar aquest procés i concedir institucions pròpies i estatus d'autonomia a les nacionalitats històriques. Catalunya va ser la primera regió que va iniciar aquest procés, amb la creació de la Generalitat de Catalunya (abril de 1931) i amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932.

Obra educativa i cultural

Una reforma important per la seva transcendència popular i a la qual es van dedicar molts recursos va ser la de l'ensenyament. El seu objectiu era promoure una educació liberal i laica i fer que l'Estat garantís el dret a l'educació, estès, per primera vegada en la història espanyola, a tota la població. Es va intentar així posar fi a l'hegemonia de l'ensenyament religiós i adoptar un model d'escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta.

Reformes laborals

La millora de les condicions laborals va ser l'objectiu primordial de les reformes endegades pel socialista Francisco Largo Caballero des del ministeri de treball. Es va aprovar la Llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva, la Llei de jurats mixtos, que els atorgava un poder d'arbitratge vinculant en cas de desacord, i 7 dies de vacances pagades a l'any. Es va estimular l'augment de salaris i la creació d'assegurances socials.