Reformes polítiques i conflictes a Espanya (1907-1931)

Reformes de Maura(reestructuració política)/ reomplas de Cànovas

- Llei electoral del 1907 (més controls sobre les juntes electorals) (però no va posar fi a la corrupció del tot) - època de molt frau electoral.

- Llei d’administració local (més autonomia a Ajuntaments i diputacions; Reconeixement de les regions)

- Impuls a la política (Descans dominical (diumenges festa), lleis de protecció i condició de treball, Crea l'institut nacional de prevención.

- Política a favor d’intervenció estatal i fonament de la indústria i l'agricultura nacionals

José Canalejas

(1910-1912) assassinat, va fer profundes reformes de tall progressista camí a la democràcia.

- Servei militar (rics i pobres sense diferències).

- Va limitar el poder de l’Església (Llei del Candado 1910) Va prohibir que es creés cap ordre religiós

- Lleis de millora de les condicions laborals. Va eliminar que les dones treballessin de nit.

- Llei de Mancomunitats (1913).

- Tractat francoespanyol sobre el Protectorat del Marroc (1912). Va intentar pactar amb França per instal·lar el Protectorat

La Guerra del Marroc

Protectorat del Marroc: domini sobre la zona del Rif, Conferència d'Algesires (1906), Tractat hispanofrancés (1912)

- Beneficis econòmics (mines, inversions, obres públiques…)

- Convertir-se en potència colonial.

- Recuperar el prestigi de l'exèrcit. Africanistes (soldats que van al Marroc)

Forta Resistència: tribus berbers (cabiles) i rifenys (Alemanya es posava a favor d’aquests grups per guanyar territori).

- Derrota espanyola al barranc del Llop (1909)

Increment de soldats (reservistes) i intensificació de les accions

La Setmana Tràgica

1909 Barcelona - propostes contra l’embarcament de tropes cap al Marroc

Conseqüències

- dura repressió, detinguts, consells de guerra, execucions (Ferrer i Guàrdia)

- Enfortiment de l'oposició (Unión republicana - Nicolás Salmerón, Partido Radical d’Alejandro Lerroux, PSOE - Pablo Iglesias, ...

- Caiguda de Maura → Entra al govern Canalejas fins a la seva mort → reemplaçat per Eduardo Dato (Partit Conservador)

L’impacte de la gran guerra, 1ra Guerra Mundial:

- Aïllament internacional i neutralitat del govern de Dato

- Gran expansió econòmica per l'exportació de productes (armament: així com armes, carcasses de vaixells, mineria, siderúrgia,...)

Societat espanyola dividida entre: Germanòfils, Anarquistes, Aliadòfils.

Onada de Vagues

- Creixement producció, però també dels preus.

Mancomunitat de Catalunya

Presidents:

- Enric Prat de la Riba (1914-1917)

- Josep Puig i Cadafalch (1917-1923)

- Alfons Sala (1923-1925) - Dissolució per la dictadura de Primo de Rivera

Objectius

- Desenvolupament cultural i la modernització econòmica i social de Catalunya.

Àmbit econòmic

- Millora de serveis públics administratius bàsics. - Xarxa viària. - Sistemes postal i telefònic. - Pla d'acció agrària

Àmbit cultural i educatiu

- Consolidació llengua i cultura catalanes Renovació pedagògica (Escoles Industrials, de Treball i de l’Administració Local) - Biblioteca popular

- Unificació ortogràfica de Pompeu Fabra (creació de un diccionari català)

La crisi del 1917

Causes:

- Desajustaments econòmics a causa de la primera guerra mundial, 1916 UGT i CNT fan una crida a la Vaga General.

Crisi generalitzada → Crisi social, Política i Militar.

- Sindicats convoquen Vaga General. Incidents i declaració guerra MDD

- Partits polítics de l’oposició reclamen: - Formació d’un govern provisional - Corts Constituïdes - Descentralització de l’Estat.

- Protesta contra l’ascens per mèrits de guerra. Criden a la revolució política. “Oficials de mitjana i baixa graduació”. Creació de les Juntes de Defensa.

Eduardo Dato: Reacció del Govern-per la força-

- Declara la Llei marcial. - Reprimimexi la vaga amb l’exèrcit i consells de guerra. - Dissoldre l'Assemblea de Parlamentaris. - Desactiva es Juntes de Defensa.

Descomposició del sistema parlamentari (1818-1821)

- crisi econòmica i conflictivitat social Vaga de La Canadenca (1919) a Barcelona.

- Desocupació i Conflictivitat social (vagues i protestes)

Provoca:

- Crisi econòmica derivada de final de la Gran Guerra.

- Menys exportacions, més inflació i menys demanda de productes

- Acords sindicats i patronal jornada de 8 hores.

- No readmissió de treballadors acomiadats. violència social i pistolerisme

Trienni bolxevic (1918-1921)

- Mobilitzacions al sud d’Espanya (Andalusia, Extremadura, la Manxa)

- Pagesos exigeixen repartiment de terres.

- Ocupació de terres, ajuntaments i es feien moltes Vagues.

Resposta del govern de Dato

- Declara l’estat de guerra, - Empresona líders, - Il·legalitza organitzacions obreres.

Els anys del pistolerisme

Conflictivitat laboral entre sindicats i patronal. Federació Patronal → Contractes pistolers a sou

Patronal (empresaris)

- Llei de fugues (poden matar amb excuses sense cap conseqüència) Martínez promulgada per Anido governador de Barcelona.

- Tres dels exemples morts pels pistolerisme: Eduardo Dato, Salvador Seguí i Francesc Layret.

Descomposició del sistema parlamentari (1918-1021)

Fragmentació dels partits del torn, Divisió i vellesa de l'oposició, 10 governs en 5 anys

Sense majories parlamentàries

- suspensió garanties constitucionals, clausura del Parlament

La guerra al protectorat: Annual

Dirigida pel General Berenguer. Alt comissari: delegat general del govern espanyol. molt amic de Alfons XIII

Exèrcit format per:

- regulars (tropes indígenes molt sanguinàries, també eren mercenaris. MOROS), - soldats reservistes - membres de la Legió

En la progressiva conquesta del territori del protectorat que tornava a ser ocupada pels musulmans un altre cop:

A la zona Occidental els espanyols es fan amb Xauen (1920), el problema es quan arriben a la zona Oriental, on hi han atacs i emboscades dels rifenys liderats per Abd el-Krim.

- Tropes inexpertes 13.000 soldats espanyols morts.

Derrota conseqüències:

- Republicans i socialistes: protestes, petició parlamentària d’abandonament del Marroc.

- Irregularitats: comissió d'investigació Expedient Picasso

El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, setembre de 1923

- Posar fi al caciquisme i la corrupció

- Recuperar l'ordre públic

- Posar fi a la conflictivitat obrera

- Unitat nacional davant l’augment dels nacionalismes

Construcció d’un règim dictatorial

Dues fases:

Directori Militar (1923-1925)

- Suspendre Constitució, - Dissoldre parlament, - Prohibir partits polítics i sindicats, - Militaritzar l’ordre públic, - Reprimir l’obrerisme

A Catalunya:

- Suspendre la Mancomunitat, - Prohibir símbols, - Restringir ús del català

Al Marroc:

- Atac conjunt amb França per derrotar Abd el-Krim, - Ocupació de tot el protectorat

Directori civil (1926-1929)

- Es va crear el 1927→ L’Assemblea Nacional Consultiva, - És creà un partit únic Unión Patriótica, - Es reactivà el Somatén

Prohibicions

- Manifestacions en llengua catalana. - Ús públic de la senyera, - Onze de Setembre, - Jocs Florals - enderroca els 4 pilars de Munj.

Comença a crear-se una oposició contra la dictadura reclamant eleccions:

Antics líders dinàstics (liberal, conservador), Federació Universitària Espanyola (1927), PSOE, Oposició obrera PCE i CNT molt perseguits, Partit catalanista Estat Català de Francesc Macià.

Enfonsament de la dictadura → Dimissió al 1930 → Alfons XIII veu perillar la monarquia → Retira el recolzament a Primo de Rivera

Alfons XIII nomena com a substitut al general Berenguer → període final conegut com Dictablanda → Substituït per l’Almirall Aznar (1931) → Convocatòria d’eleccions municipals per al 12 d’abril del 1931.