Reformes Educatives: Reformadors, Professors i LOGSE

Reformadors vs. Professors

Característiques dels Reformadors

• Centralisme i burocràcia: Els reformadors són els qui reben l'encàrrec de canviar el sistema educatiu.
• Preferència per les grans reformes: Plantegen els canvis educatius des de la perspectiva de la reforma, no tant des de la innovació. Per exemple, la LOGSE.
• Priorització administrativa: Quan interpel·len els professors, els demanen que posin les activitats administratives per davant de les activitats docents o pedagògiques.
• Oblit de la tradició: Sovint obliden la tradició existent (reflexió basada en Dunn).
• Recolzament en publicacions: Es basen molt en publicacions per donar força als seus plantejaments (per exemple, Cèsar Coll).
• Punt de vista tècnic: Tenen una visió tècnica, sobretot pel que fa a la distribució del temps.

Característiques dels Professors

• Idea més comprensiva: Parteixen d'una idea més àmplia, mirant de poder atendre tothom dins de l'escola.
• Compliment d'horaris: El professorat ha de complir els horaris i el temps que marquen els reformadors.
• Atenció individualitzada i incertesa: L'atenció que han de fer els professors, tan individualitzada com sigui possible, es combina amb un alt grau d'incertesa (contractes temporals vs. llocs fixos). Amb cada reforma han de fer tasques diferents.
• Distanciament respecte als experts: Mantenen un cert distanciament respecte als experts. Els reformadors, en canvi, s'acosten a l'àmbit intel·lectual i busquen idees que reforcin la seva reforma.
• Ralentiment / disminució del ritme de treball: Com que els reformadors calculen el temps sense tenir una relació directa amb l'aula, sovint estableixen terminis irreals, provocant un alentiment del ritme.
• Vivència propera de les reformes: Els professors viuen les reformes de prop i n'experimenten moltes. En canvi, els reformadors les veuen des de fora del centre i s'hi adapten, però no perceben la continuïtat, ja que es centren en una única reforma.

Aspectes Pressupostaris en Educació

Cinc aspectes a tenir en compte a nivell de pressupost:

1. Nombre d'educadors i docents.
2. Lloguer dels espais (edificis, aules...).
3. Contractació del personal no docent (PAS: Personal d'Administració i Serveis, és a dir, personal de les institucions educatives sense dedicació docent).
4. Serveis que s'encarreguen a empreses externes.
5. Aspectes de tipus material (maquinari informàtic, material escolar com llibretes...).

Trets Principals de la LOGSE

1. Element neoliberal: Des d'Espanya es volia fer seguir les polítiques neoliberals (Nota: la referència a Polònia sembla fora de context o poc clara en l'original). La LOGSE s'ha de veure com un element neoliberal dins de la planificació educativa espanyola.
2. Constructivisme: S'introdueix el constructivisme com a model teòric per orientar la didàctica, la metodologia i la intervenció docent. Es basa en la idea que l'alumne ha de construir els seus propis coneixements. Es planteja com un canvi respecte a l'educació durant el règim franquista; els trets de la reforma són una contraposició als trets del franquisme.
3. Forma democràtica i èmfasi en el 'com': Es presenta com una forma democràtica en contrast amb l'educació tradicional autoritària. La reforma canvia l'èmfasi del què s'ensenya al com s'ensenya. La LOGSE marca la importància del com, deixant els continguts en un segon pla. Això augmenta la importància de la pedagogia i del pedagog al centre, mentre que abans, amb l'èmfasi en el què, el pedagog no era tan rellevant.
4. Canvi en la investigació educativa: La investigació es desplaça de les pràctiques pedagògiques a l'aula al desenvolupament del constructivisme i el disseny del currículum. Es mira menys el que passa a l'aula i més el que diuen els documents oficials. Els professors dediquen més temps a ajustar-se al currículum que no pas a revisar-lo críticament. Això pot portar els centres a copiar programes educatius editorials en lloc de dissenyar els seus propis.
5. Qualitat educativa centrada en l'individu: La qualitat educativa en la reforma se centra en el nivell individual de l'alumne (avaluació del rendiment). S'abandonen altres enfocaments com l'anàlisi institucional (ambient a les aules i al centre) i l'anàlisi històrica de l'avaluació. Això dificulta la comparació dels resultats de la LOGSE amb els d'altres reformes històriques.
6. Llenguatge progressista i pràctiques neoliberals: S'utilitza un llenguatge progressista que es combina amb pràctiques neoliberals. Encara que es presenti com a progressista, conté arguments conservadors i neoliberals. Sota aquest embolcall, es proposa una visió del món neoliberal. Exemple: L'atenció a la diversitat, presentada com a progressista, va portar en la pràctica a abandonament i fracàs escolar.
7. Atur com a qüestió individual: La reforma introdueix la idea que, igual que l'alumne ha de construir el seu coneixement, el treballador ha de buscar-se la feina per si mateix. L'atur deixa de veure's com un problema estructural (manca de llocs de treball) i es converteix en una qüestió individual. Aquests són elements allunyats de plantejaments marxistes.

Liberalisme vs. Neoliberalisme: Rol de l'Estat

La diferència rau en el paper que se li atorga a l'Estat:

• El liberalisme clàssic plantejava que l'Estat no havia d'intervenir en l'economia ni en el lliure mercat.
• El neoliberalisme, en canvi, sosté que l'Estat ha d'intervenir per satisfer els objectius i les intencions dels actors del mercat.