Reformes Econòmiques de Carles III: Despotisme Il·lustrat a Espanya

Reformes Econòmiques de Carles III

Els principals canvis econòmics del segle XVIII es van produir durant el regnat de Carles III, quan es va desenvolupar el Despotisme Il·lustrat a Espanya. Les reformes dels ministres de Carles III en el camp de l'economia tenien l'objectiu d'afavorir l'agricultura i de liberalitzar la indústria i el comerç com a incentiu per impulsar el creixement econòmic.

Mesures per a l'Agricultura i el Comerç

• Es van limitar els privilegis de la Mesta.
• Es va impulsar la colonització de noves terres (Sierra Morena).
• Es van impulsar els projectes de reforma agrària (elaboració d'un Expedient de Llei Agrària dirigit per Jovellanos).
• Es va fomentar la lliure circulació interior de mercaderies (Llei de lliure circulació de grans, 1765). Va ser fonamental la modernització de les infraestructures de transport.
• Es va fomentar la liberalització progressiva del comerç colonial i es va posar fi al monopoli del port de Cadis (1765), fet que va permetre a tots els ports espanyols comerciar lliurement amb les colònies americanes. La mesura es va completar amb el Reglament de Lliure Comerç (1778).
• Es va decretar la liberalització progressiva del procés de fabricació (1768).
• Es va abandonar la gestió directa de les Reales Fábricas (1761).
• Es van establir aranzels proteccionistes per defensar la indústria nacional (1782).
• Es va eliminar el sistema de control que exercien els gremis.

Desafiaments i Limitacions de les Reformes

Les reformes il·lustrades en l'àmbit agrari no van resoldre la incapacitat de l'agricultura per atendre les demandes d'aliments d'una població creixent. En primer lloc, les condicions climàtiques limitaven els productes que es podien conrear. En segon lloc, les tècniques eren molt tradicionals i es mantenia el guaret. Finalment, era complicat incrementar la superfície conreada perquè una part important de la terra estava amortitzada.

Els principals problemes del comerç amb Amèrica eren el monopoli comercial del port de Cadis i la deficiència de les rutes comercials amb ports determinats, cosa que encaria notablement els productes.

Una de les reformes borbòniques va ser la creació de companyies privilegiades a les quals se cedia el monopoli sobre determinats productes o rutes, a canvi de pagar una quantitat a l'Estat. Però els beneficis d'aquest sistema van quedar limitats pel contraban i per la competència del comerç britànic.

El 1765 es va decretar el lliure comerç a alguns ports espanyols i americans. Finalment, el 1788 Carles III va promulgar el decret que permetia el lliure comerç amb Amèrica des de qualsevol port espanyol i el 1790 es va suprimir la Casa de Contratación. Els ports espanyols més beneficiats amb aquestes mesures van ser els de Cadis i el de Barcelona.

La Indústria i les Reales Fábricas

A la primera meitat del segle XVIII es va introduir el model francès de manufactures amb la creació de les "reials fàbriques". Aquestes fàbriques eren promogudes per l'Estat destinades a la producció d'articles de luxe.

La indústria moderna va començar a Espanya amb l'organització de les fàbriques d'estampats de cotó (indianes), on l'auge agrícola i el comerç van permetre augmentar la renda disponible i incrementar la demanda de teixits. Els capitals procedents d'aquestes activitats es van invertir en les noves manufactures, que es van implantar en establiments, amb una nova manera d'organitzar la feina i la producció: la concentració de la mà d'obra i de la producció en un únic espai i la divisió del treball.

Societat i Illes Balears

Des del punt de vista social, la societat espanyola presentava les característiques pròpies d'una societat estamental, pròpia de l'Antic Règim, marcada per la desigualtat (diferències entre privilegiats i no privilegiats) per l'immobilisme social. La declaració d'honestedat de totes les professions i de la utilitat pública de determinades professions intentaven disminuir les desigualtats de la societat estamental.

Pel que fa a les Illes Balears, cal destacar que el port de Palma va poder comerciar amb Amèrica a partir de 1778.